Sandra Tudó // Secretària General del comú d'Escaldes-Engordany

“A Escaldes les vies i les maneres de fer són les bones, i jo seré continuista”

És escaldenca de naixement, al 1972, però la vida la va portar a Ordino. Ha treballat com a professora i, posteriorment, com a directora de l’escola de segona ensenyança a la parròquia. Sempre ha estat vinculada, d’una manera o una altra, a la política del país. Durant els darrers anys, ha ocupat el càrrec de consellera de la minoria d’Ordino. Ara, deixa aparcada l’educació i el seu lloc al comú ordinenc, i passarà a ser la secretària general del comú d’Escaldes-Engordany.

Sandra Tudó.
Sandra Tudó.

El mes de setembre serà un mes complicat per a Sandra Tudó. Almenys, per poder compaginar el que deixa enrere i el nou repte que emprèn. El passat juliol, el secretari general d’Escaldes-Engordany, Cerni Escalé, feia pública la seva decisió de deixar el càrrec i emprendre el nou projecte Concòrdia. La substituta va ser Tudó. Però ella encara exerceix com a consellera del comú d’Ordino. Per tant, durant els 30 dies de setembre, canviarà d’etapa, de feina i de parròquia.

Quina és la valoració que en fas del pas pel comú d’Ordino?

És positiva. Potser els primers quatre anys que no estava sola va ser més interessant perquè sempre pots compartir amb amb el teu segon. Ara, a l’estar sola, la veritat que és més complicat, però la valoració és positiva perquè he après molt. He vist la manera de treballar dins del comú, la forma en què la gent interactua amb el comú, i m’emporto molt bon record.

Com t’has gestionat estant sola?

No és molt difícil estar a l’oposició, la veritat. Els consells de comú són un cop al mes i les comissions les fan cada dos mesos, tres mesos i per tant sí que anava a totes. Però el temps que requeria no és molt, és a dir, que sí que intentem aportar idees des de l'oposició sí que intentem aportar petites pinzellades. Per tant, ha sigut una mica més d'observadora, i amb la feina ho he pogut compaginar bé.

Precisament parlant de comissions, es va prendre la decisió de sancionar aquells que no acudien...

Jo crec que si et presentes en unes eleccions és perquè saps que després podràs dedicar aquest temps a la parròquia i a la gent que ha votat i que confia en les teves idees. Jo sóc bastant quadrada, sóc bastant científica i crec que si agafes una responsabilitat ha d'anar fins al final i si no la pots complir, doncs plegues.

Ha estat aquest darrer mandat molt convuls, però hi ha un tema que ha ocupat gran part de les decisions comunals, que ha estat l’urbanisme...

Sí, se’ns ha escapat una mica de les mans. Nosaltres quan vam votar, ho vam fer perquè pensàvem que els canvis al POUP eren positius, però no sabíem els projectes que entraven, almenys això és el que diu el cònsol. I aquí és on se’ns escapa de les mans. Ha vingut molta gent de fora a comprar pisos aquí i tot ha crescut molt, i molt ràpid, i crec que de manera desordenada.

Ara s’han canviat petites coses.

Molt petites coses. Es canvia una part de volumetria, es canvia una part de cessió, però realment el canvi és molt petit i tots els projectes entrats ja no es pot tirar enrere. Jo no estic en contra d'anar construint, sinó de fer-ho de forma més ordenada, de tenir una visió de futur, de tenir molt clar com quedaran les coses.

Ha estat una mesura de contenció fins que es pugui fer un canvi definitiu.

Exacte. Ens havíem de plantejar quin tipus d’Ordino volíem, quin tipus de parròquia volíem. Si volíem mantenir l’encant més bucòlic, de poble, amb la pedra i no tant de vidre a les cases. Mantenir el carisma és la nostra eina de sobreviure com a parròquia, perquè no tenim comerç, no tenim empreses, per tant l’atractiu són les muntanyes, la manera de mantenir la parròquia una mica com els nostres avantpassats, però amb modernitat.

“Penso que cada parròquia ha de gestionar-se en funció de la seva característica, però que Govern en algun moment haurà de marcar els límits”

Cal que el Govern posi directrius a nivell de tot el país?

Penso que cada parròquia ha de gestionar-se en funció de la seva característica, però que Govern en algun moment haurà de marcar els límits, per exemple, en la llibertat de comprar pisos. Perquè ara la gent que vivim aquí, veiem que els nostres fills no ho podran fer. Penso que s’han d’estructurar els límits i fer una revisió de la Llei del sòl.

Un dels temes que ha ressonat molt les darreres setmanes és el projecte de geriàtric que es vol ubicar a Ordino... Què opines del procediment i del projecte?

En el moment en què surt el projecte de l’hotel Casamanya, ja surt la proposta d’una residència per a gent gran. A mi això em sembla bé, però on s’ubica? El ministeri de Medi Ambient a l’hotel Casamanya penso que s’ha de treballar, portarà treballadors a Ordino i deixarà de ser poble dormitori. Però a principis del mes d’agost se’ns explica el projecte de geriàtric, i en cap comissió s’havia fet abans. I ens diuen això, que hi ha aquest projecte i que s’ubicarà a aquella parcel·la. Està molt proper a l’escola de segona ensenyança i el ministeri d’Esports, on queda la zona verda? On està la zona perquè això flueixi més? Jo estic d’acord amb geriàtric, però a aquella zona, potser no.

Des de la perspectiva ja d’estar fora del comú, cap on s’hauria de dirigir la política comunal a Ordino?

Penso que Ordino té com a tret propi les seves muntanyes, la Reserva de la Biosfera. I hem de tirar cap aquí, cap al nostre patrimoni de natura i la part cultural. Ordino està molt ben posicionat a nivell cultural i crec que és el que hauríem de propiciar i de comunicar, i que fos un lloc únic per al seu entorn. Evidentment és un peix que es mossega la cua, si no tenim ingressos és molt difícil treballar en aquestes coses, i la cultura no en dóna gaires. Però s’ha de diversificar el que tenim.

Com va el traspàs amb el Jean Michel Armengol?

Comencem ara al setembre, perquè al prendre la decisió al mes de juliol l’estiu ha sigut complicat, uns fan vacances o els altres, i mai coincideixes. Per això, a partir d’ara farem la transició de les comissions i dels punts que estan damunt de la taula i que penso que s’ha de continuar lluitant perquè tirin endavant.

I de l’altra banda, amb el Cerni Escalé que ja ha marxat del comú d’Escaldes-Engordany, com ha estat el canvi?

Per a mi això és un canvi de feina. Jo era directora de l’escola secundària, i passo a fer una cosa molt diferent. Per tant el traspàs s’ha fet durant tot l’estiu. El Cerni és un gran professional i m’ho ha deixat tot molt ben preparat, perquè per mi és un repte important.

“Sempre havia estat al món de l’educació i crec que havia arribat a un punt, pot ser també per l’edat, que la vida m’ha brindat aquesta oportunitat i crec que era el moment”

Per què prens aquesta decisió?

Jo necessitava un canvi. Feia dinou anys que era directora de l’escola, més set anys com a professora. Sempre havia estat al món de l’educació i crec que havia arribat a un punt, pot ser també per l’edat, que la vida m’ha brindat aquesta oportunitat i crec que era el moment. Durant aquest any i mig deixo aparcada la meva professió de vida que és l’educació. Perquè jo tinc clar que la meva vocació és el món de l’educació.

Tu mateixa ho has dit, és únicament un any i mig. Et planteges després tornar a l’educació? Presentar-te de nou en llistes?

El que sí que tinc clar és que de moment deixo aparcada la política com a tal, és a dir, presentar-me en unes llistes. He passat moltes coses bones, però també he passat moltes coses en la vida que m’han fet pensar que potser ara toca fer-me a un costat i cuidar-me, he vist les coses des d’una altra perspectiva. Per tant, tinc clar que no aniré en una llista electoral. El que pugui passar en un any i mig no se sap, però la feina de la meva vida i la meva passió és l’educació i si no hi ha canvis molt importants, sí que voldria retornar.

Treballar en educació què pot aportar a aquesta nova feina?

Jo crec que una part molt important és saber treballar en equip, saber delegar i confiar en els altres. Qui realment porta endavant les coses d’un comú és la gent que hi treballa allà, i jo espero aprendre d’ells i que ells aprenguin de mi. És el que em mou per haver acceptat aquest lloc de treball.

El treball en equip el consideres important...

Molt, a l’educació treballem molt en la cooperació, i crec que a la política també hauria de ser així. Si hagués de dir una cosa negativa del darrer mandat a Ordino és que durant la pandèmia no es comptés amb tothom per tirar les coses endavant, les minories vam quedar com si no existissin, i jo crec que és una pena.

Passes d’un comú més petit, a un de bastant més gran.

Molt més gran, amb unes infraestructures molt diferents i una manera de fer molt diferent. Però ho encaro amb molta il·lusió i ganes.

Quins creus que seran els principals reptes que tindràs?

Crec que el principal repte que hauré d’enfrontar serà la part jurídica, perquè no és el meu món. Però aquí hi ha un molt bon equip i sé que m’ajudaran moltíssim. A nivell comunal, l’urbanisme és un dels temes més candents també aquí a Escaldes. I l’altre gran repte crec que és intentar donar benestar a la parròquia i donar alegria.

No sé si et preocupa entrar a un mandat ja començat.

La veritat és que crec que això no havia passat mai. Però el Cerni ha decidit dedicar-se a coses molt importants, que són cuidar de la seva família i generar un nou moviment polític, i crec que és important que a Andorra apostem pel jovent. Per tant, el fet d’entrar aquest any i mig penso que, en certa manera, és positiu perquè moltes coses ja estan embastades, aquí s’ha treballat moltíssim. Ells van entrar nous en plena pandèmia i han treballat molt i jo m’afegeixo perquè tinc ganes d’ajudar-los i aprendre d’ells.

“Crec que la Rosa, amb la seva història política, ha sabut donar una imatge de la persona que és sense haver de tenir darrer unes sigles”

Amb la sortida de la cònsol major, Rosa Gili, del Partit Socialdemòcrata es va arribar a especular que el comú podia ser una mica inestable. Has tingut aquesta visió?

Jo sempre he sigut independent, és veritat que els meus inicis són sota el paraigua dels liberals. Però a mi m’agraden aquestes fusions, m’hi sento còmoda, m’agrada tenir diferents opinions. I en el moment en què Rosa plega del Partit Socialdemòcrata ella queda com a independent, per tant, jo no tinc sigles i ella no té sigles. Crec que la Rosa, amb la seva història política, ha sabut donar una imatge de la persona que és sense haver de tenir darrer unes sigles.

Creus que s’han fet bé les coses a Escaldes durant aquest mandat?

Crec que ho han fet molt bé, han lluitat molt per tirar endavant projectes, per reconduir tot el tema de l’urbanisme. Jo tinc clar que serà una manera de fer continuista. Crec que a Escaldes les vies i les maneres de fer són les bones, i jo seré continuista.

Comences aquest mes de setembre i hauràs de compaginar dos comuns, com t’has preparat per a aquests 30 dies?

Al comú d’Ordino és un mes de tancament, on jo tenia responsabilitats que havia d’acabar de fer i en això estic. Al comú d’Escaldes és un mes on s’inicia. Jo sempre he sigut una persona molt prudent, molt positiva, sempre he treballat amb uns objectius de constructivisme, no vaig a destruir. Per tant, jo crec que no hi ha cap mena d’incompatibilitat entre les dues coses.

 

Comentaris (14)

Trending