Economia

"L'obertura econòmica no ha aportat el que es pensava"

Gerard Cadena President de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA)

Fa poc més de quatre mesos que exerceix la presidència de la principal patronal del país, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). Ha agafat el relleu de Xavier Altimir després de portar una dècada ja a la junta directiva de l'entitat. Arquitecte tècnic de formació acadèmica, fa un quart de segle que té la seva pròpia empresa de promoció i construcció (Progec). Gerard Cadena Turiella va néixer el 13 de gener de 1955 a Andorra la Vella. Després d'estudiar al Sant Ermengol i a Barcelona, i abans de muntar la seva pròpia empresa, va estar-se una dotzena d'anys al departament d'Ordenament Territorial governamental. Casat i pare de dues filles que ja fa temps que fan la seva, aquest amant de l'esport, la música i el teatre, també va tenir el seu flirteig, o més hi tot, amb la política (l'UCPA d'Escaldes el 1983 i l'AND i el PS amb posterioritat). Ara, manté, la seva única política és l'empresarial.

T. Solanelles (text) · L. Pubill (fotos)

Els despatxos de la seu de la CEA són el seu refugi. D'una reunió a l'altra i tornar a començar. Per l'empresa, diu, no hi para. Se n'encarrega el soci. Ara la presidència de la patronal li ocupa moltes hores. Moltíssimes. Ja n'era conscient quan va assumir el càrrec. Més encara quan la CEA pretén entrar en una altra dimensió. Prestar més serveis a l'associat. És un dels reptes de la patronal. Un dels reptes de Cadena, que parla de tot allò que se li posa damunt la taula. Una hora llarga de conversa. Molt llarga per transcriure-la íntegra. Però transcrita al cap i a la fi. Sencera.

Quin és l’estat de salut de l’empresariat andorrà, de l’economia del Principat?

Com sempre hi ha pujades i baixades de l’economia i això afecta de diversa manera els distints sectors que hi ha a l’economia andorrana. En aquests moments, a nivell de la construcció sembla que va funcionant tot i que les perspectives a llarg termini tampoc semblen bones. Aquest sector aquest any està funcionant, el que ve potser també. Però no sabem si a partir del 2021 continuarà de la mateixa manera. A nivell de comerç hi tot un seguit de problemes i moltes queixes suposo que per un canvi de paradigma. Hi ha més visitants a fer turisme que a fer compres. S’ha de reinventar-se i buscar noves vies de treball. 

Com ara?

En aquest sentit estem treballant en les possibilitats que dóna l’e-comerç. Ja hi ha comerciants que ho estan duent a terme i la tendència mundial va cap aquí. Però ens caldria treure les barreres, les dificultats que actualment hi ha a Andorra per fer e-comerç.

"La construcció aquest any està funcionant i el que ve potser també. Però no sabem si a partir del 2021 continuarà de la mateixa manera. A nivell de comerç hi ha tot un seguit de problemes i moltes queixes"

Des de l’administració es diu periòdicament que això està al caure, que tot està resolt.

Una cosa és la plataforma de pagament, que sí que en principi a finals de l’any passat es va aprovar el SEPA però fins al 31 de març no acabarà de ser plenament operatiu. Hi ha tot un seguit d’engranatges que s’han de posar en marxa.

A l’abril, llest, doncs. 

Sí. Però això no vol dir que Paypal, que és una empresa, vulgui operar. Operarà si vol, si es posa d’acord amb un banc o amb qui sigui.

I vostès tenen alguna informació que els faci pensar que efectivament operarà?

Nosaltres no tenim cap input en aquest sentit. Estem analitzant tot un seguit d’altres problemes que comporta el fet d’haver de passar una frontera. Hem de mirar la logística que condiciona.

Parlava vostè d’un canvi de paradigma. De fer una aposta per l’e-comerç. Això no anirà en detriment d’altres sectors?

El que vol el consumidor és la immediatesa. El comerç mundial està evolucionant molt. El que està clar que no es pot tenir de tot. La gran virtut d’Amazon és que té de tot i una gran immediatesa. És molt complicat lluitar contra això. Ara, també hi ha clients que necessiten mirar, emprovar-se…

Quan diu que la construcció aquest any pinta bé i el que ve també, però a partir del 2021 ja es veurà… és que tenen algun indicador que hi pot tornar a haver frenada?

És un sector molt inestable i depèn dels pressupostos estatals, de la inversió de Govern. Aquest any és una mica més baixa, i quan entrarà en vigor el pressupost i després es posarà en marxa el nou Govern ja serem ben bé al maig. I tot això necessita una maquinària que no sempre és immediata. Hi ha unes licitacions, unes adjudicacions…

Però tot i això, l’obra pública tiba amb més força que la privada.

Sí. Sí, sí. Tot i que hi ha tot un seguit de projectes (privats) que no se sap si tiraran endavant. Hi ha projectes de torres que s’han de fer i no sabem com acabaran. Els permisos s’han demanat i hi són. Però igual executen només una part, qui sap si tota… aquesta volatilitat dels projectes en funció de les necessitats del promotor també ho complica tot una mica.

M’ha parlat de construcció i comerç. Són les dues grans potes de la patronal? Sé que tenen problemes amb l’hoteleria, ja en parlarem, si cal, i de la CEA la banca també en forma part.

Tenim tots els sectors representats. Les estacions d’esquí, els bancs. Ara mateix som la patronal amb més afiliats.

Gaudeixen d’estabilitat?

Nosaltres el que tenim, també, és molta empresa petita. Molts autònoms. I de vegades, el que fan, en funció de les necessitats, s’afilien perquè tenen el marge que durant el primer any, si és la primera empresa… aquí sí que hi ha entrades o sortides. 

O sia, les empreses a partir d’una vintena de treballadors, per posar una xifra, es mantenen estables.

Sí. El problema són les més petites i en funció del tipus de negoci que ofereixen. No diré consultories, però empreses que tenen com a suport les noves tecnologies, sí que es fan i es desfan.

"La inversió estrangera el que no hauria de fer és la competència a les empreses que ja existeixen, perquè al final, el que es fa és diluir el que ja teníem"

Hi té alguna cosa a veure, això, els ajuts públics o la inversió estrangera, l’obertura econòmica? Gent que aprofita moments puntuals, que opta a subvencions de l’administració, prova i marxa.

Doncs sí, en alguns casos és així. La inversió estrangera, amb tots aquests canvis que hi ha hagut en matèria de legislació, fa que es moderi una mica. En algun moment sí que hi va haver un impuls però ara s’ha estabilitzat i el que s’hauria de fer és intentar de donar tranquil·litat. La inversió estrangera el que no hauria de fer és la competència a les empreses que ja existeixen, perquè al final, el que es fa és diluir el que ja teníem. El que cal és buscar són nous nínxols d’economia, com la innovació.

S’estan trobant que hi ha empreses que arriben en virtut d’aquesta obertura econòmica i el que fan és matar el que ja hi havia al país?

Sí. En alguna part, sí. En d’altres sí.

Quina part n’ha resultat malmesa?

Per exemple la distribució de materials, de productes… hi ha empreses que han arribat a fer una competència. La competència sempre és sana, però…

Sense dir noms, em ve al cap un grup navarrès de subministraments de materials annexes a la construcció, per exemple.

Aquest cas va produir un problema a les empreses que ja estaven constituïdes.

Funciona aquesta empresa?

Ells funcionen. I ara funciona la resta. Aquest grup va venir en un moment de crisi. I en un moment de crisi es disparen totes les alarmes i tots els problemes. Ara com que la quota de mercat s’ha eixamplat, com demostren les importacions, perquè ha pujat la construcció en general, s’han diluït dins el que ja estava establert i ara la resta d’empreses pateixen menys.

La inversió estrangera, l’obertura econòmica, ha funcionat? Com ho definirien?

No ha aportat el que es pensava. El que ens interessaria és que aquesta inversió estrangera aportés un increment del PIB. Si augmenta el PIB, és que incrementa la riquesa.

I el que ha passat és que la riquesa que hi havia, a tot estirar, s’ha repartit més.

Exacte. Per tant no sé fins a quin punt es pot dir que ha funcionat. Aquesta és la problemàtica que tenim. Això no vol dir que la inversió forana no hagi tingut una influència. Segons les dades que dóna Govern hi ha hagut un increment del PIB del 3 o el 3,5%. Però si nosaltres ens comparem amb altres petits països no som els que tenim el PIB més alt. Per tant, hauríem de buscar coses d’alt valor afegit, que és el que interessaria a tots.

Què seria allò que si demà s’implantés a Andorra funcionaria segur?

No hi ha un mercat estricte. La política econòmica en general està evolucionant molt. Nosaltres, per exemple, tenim una comissió que és Andorra Blockchain i aquí es creen moltes empreses, és el que es diu la pròxima revolució. Si la darrera va ser Internet, la següent és el blockchain i això no vol dir criptomonedes. Blockchain és transmissió de dades i altres. A partir d’aquí se’ns obre una possibilitat sempre que siguem un hub seriós.

Podem ser un hub seriós?

Això intentem i és el que estem buscant. Ser seriosos i no tenir problemes. Malta, per exemple, es va llançar amb aquest tema però ara es comencen a trobar amb problemes. Suïssa sembla que ara tira cap una altra banda… Aquí és la normativa el que ens marcarà i no hi podem incidir. És una eina sobre la qual ja està treballant el Consell i partir d’aquí…

"Estem en un moment de molts canvis. I per això la inversió estrangera es modera, perquè sempre surten noves normatives"

Parlant de legislació… De cop i volta em ve la de normes que han hagut de digerir els empresaris locals per adaptar-se, suposadament, a un entorn internacional que ho exigia i, en canvi, tinc la sensació que altres regulacions que vostès haurien preferit s’han alentit. Era necessària tanta homologació i ara els perjudica i en canvi s’han deixat qüestions de banda que els urgia més?

Penso que estem en un moment de molts canvis. I per això la inversió estrangera es modera, perquè sempre surten noves normatives.

Veuen perillar la seguretat jurídica i s’esperen a veure què passa?

Exacte. El fet que fa poc estiguéssim una llista gris feia que tinguéssim l’etiqueta que teníem. Per tant, el fet d’haver sortit d’una llista grisa de paradisos diguem-ne fiscals això ja és un complement. Perquè s’ha arribat aquí? Doncs perquè l’acord monetari comportava l’aplicació de tot un seguit de normativa. Els bancs han estat obligats a posar aquesta normativa en marxa perquè ens havien imposat uns terminis i s’havien de complir. Això no és més del que aplicarà Espanya, el que aplicarà França… però en el nostre cas es nota més perquè la reglamentació no era tanta abans. Però ens ve obligat pel que diu Europa. Europa ens condiciona en aquest cas i com que hem estat nosaltres els que hem demanat l’acord d’associació… doncs hem de seguir els passos que ens marquen.

Tanqui’m el cercle de la situació empresarial i de l’empresariat: hi ha recuperació econòmica?

Sí, en principi sí. Si creix el PIB, que està creixent -el 2018 es tancarà amb un increment de l’1% i escaig-, hi ha recuperació evidentment. Quan veníem de períodes d’un PIB negatiu era una altra cosa. S’ha d’incrementar més? No sé si tenim totes les bases. El que passa és que de vegades quan un sector creix com ha sigut la construcció, hi ha cops que hi ha una frenada en sec que la pateix tothom. Hauríem d’intentar entre tots que el creixement sigui constant al llarg del temps.

Està costant una mica massa això de la diversificació, oi? 

El que intentem és separar l’economia actual, el teixit productiu del país i el suport que se li pot donar i, després, busquem una altra branca que són les noves tecnologies, la digitalització… segurament alguns d’aquests aspectes econòmics que estan prou madurs hauran de fer un canvi cap a altres formes econòmiques.



"Els millors ambaixadors d'Andorra hem de ser nosaltres mateixos; tot i que de vegades som els més pessimistes"

Reprenc el la qüestió del blockchain per lligar-ho a la ‘Marca Andorra’. Andorra encara ven?

El 2016 vam dir de fer la ‘Marca Andorra’, que ha de ser pública i privada. Hi ha representació del Govern, de tots els partits polítics amb representació al Consell, els comuns. I després els representants de la CEA, la Cambra de Comerç i l’EFA. Llavors, les aportacions també són público-privades. El que hem volgut evitar és que es polititzés. És prou important perquè tots els polítics s’ho fessin seu. 

Però què és la ‘Marca Andorra’? Ja em perdonarà…

(Riu) Jo també me n’he hagut d’assabentar. No és només un logo. M’ho van definir com un sentiment. Què identifiques amb Andorra, o amb qualsevol altre país. S’intenta buscar una imatge, unes imatges, que puguin ubicar-te de seguides. S’està enfocant cap a tres llocs: turisme, captació de talent i negoci. La ‘Marca Andorra’ ha d’estar suportada per tota la població; sinó la suporta tota la població no fem res. Els millors ambaixadors de la ‘Marca Andorra’ hem de ser nosaltres, tots plegats. Perquè si l’estem desprestigiant…

I som bons ambaixadors? Perquè de vegades potser es veu millor Andorra des de fora que des de dins…

Sí, sí. Això també ho hem analitzat i de vegades nosaltres som més pessimistes, més crítics que els de fora. En comparació amb altres països som més crítics.



 

La crisi econòmica, global, però també estructural local, ha tingut a veure amb el deteriorament de les relacions econòmiques? Quan veus que grans empreses que es barallen per un edifici…

Això sempre ha passat aquí a Andorra. Aquestes baralles sempre hi són. Però hi ha manca de dades. Ens hem tancat en nosaltres mateixos. Moltes vegades demanes quan factures i ni això et diuen, que és una cosa del tot normal, saber-ho.

Vostès saben què factura el sector privat, a Andorra? I parlo en global.

No ho tenim, no. Un dels problemes que tenim a la CEA és que tenim una estructura molt minsa. Estem intentant ampliar els serveis que hem de donar i, després, a partir del moment que tinguem més serveis, que entri més gent. Això no és una Cambra de Comerç, que l’ingrés és obligatori. Perquè es vegi el retorn, s’han de donar serveis. Ara, amb les noves lleis laborals, estem en un moment clau per a la patronal. Per a la patronal i per als sindicats. Arriba una nova estructuració de les relacions econòmiques.

Aquestes lleis promouran una major relació entre sindicats i patronal, o el que és el mateix, entre empresari i treballador.

Evidentment.

 



"Si amb la qüestió de l'habitatge ens hi haguéssim posat el 2015, quan se'n va començar a parlar, ara la solució ja estaria en marxa"

Pateix la patronal, l’empresari, les dificultats del treballador, o se’n desvincula? Penso per exemple aquest hivern en les dificultats dels temporers hivernals, l’habitatge i les estacions d’esquí. Qüestions com el lloguer afecten l’empresariat?

Ens afecta, evidentment. Per això diverses vegades hem anat a Govern i als comuns per demanar-los quin és el cens d’habitatges que hi ha en aquest país. Tampoc el sabem. I els comuns, cadascú el seu, excepte Canillo, que no cobra inquilinat, ho haurien de saber. Hauríem de saber quants lloguers s’han duplicat… però quants no. Fins que no s’ha creat aquesta comissió de l’habitatge, la CEA sempre ha avisat que hi hagués més oferta que demanda. Ara, per què estem on estem, per què s’ha contret l’oferta. Per la qüestió de l’allotjament turístic i perquè hi ha pisos que han sortit del mercat del lloguer, per raons fiscals o per les que siguin. Hi ha oferta però hi ha molta més demanda. La única solució és posar eines perquè hi hagi una major construcció. 

Però el problema hi és ara. La solució que proposa no és a curt termini.

Segur que no. Però si ens hi haguéssim posat el 2015 quan es va començar a parlar d’això, ara la solució ja estaria en marxa. Ens consta que hi ha promotors que voldrien fer pisos de lloguer però els impostos comunals i tot plegat els fa encarir molt el preu i no els surt rentable. I quan una cosa no surt rentable, o ho fa Govern, que pot anar a pèrdua, o l’empresari es queda a casa.

Parla de promocions. I s’ha dit que el que es pretén construir és per un públic de luxe. Quina informació en tenen?

Quan tu parles de torres al Clot d’Emprivat, per molt que es destinin al lloguer, no serà un lloguer assequible per qualsevol. Ara, igual que es volen fer aquestes torres, hi ha d’altres promocions que es podrien tirar endavant, en altres zones, i per circumstàncies tampoc no poden ser.

Estem parlant de moltes eventuals promocions o són puntuals.

Pel que em diuen, algunes promocions es podrien fer, però sempre, abans, lligat a tenir dades concretes. Perquè quan surt algun titular a la premsa que diu que hi ha quatre mil pisos tancats, et poses a la pell del promotor i penses que si es troba una solució per desbloquejar-los… Cal llavors fer més pisos? Si no se sap exactament què fa falta… No hi ha una constància clara de quants són els pisos que estan buits. I això es podria saber. S’agafa FEDA i aviat se sap qui té comptador i qui no en té. Quan tinguem dades exactes, si s’arregla el tema fiscal… Si l’oferta i la demanda s’equilibren, s’equilibrarà el preu.



 

Escolti, Andorra ha perdut el turisme fiscal? Persones que venien un parell de setmanes l’any al país a revisar l’estat dels seus comptes bancaris i feien una despesa notable…

Sí que s’ha dit que s’han perdut clients de cap de setmana i alt standing tot i que a nivell de banca ens diuen que tot està estabilitzant. Que s’ha regularitzat la situació i torna a créixer una mica la gent que inverteix dins el país.

"Sobre la Seguretat Social, el primer que s’hauria de fer és un pacte d’Estat. Dir, aquí tenim un problema i no se solucionarà si no hi trobem una medicina"

Parli’m del debat sobre les cotitzacions a la Seguretat Social. En global, es parla d’una aportació general molt baixa en relació a l’entorn. És assumible, des del punt de vista de la patronal, una alça a curt termini? Val més tancar l’aixeta de les cotitzacions?

El primer que s’hauria de fer és un pacte d’Estat. Dir, aquí tenim un problema i no se solucionarà si no hi trobem una medicina. La CASS es va crear el 1968 i en aquell moment, quant a les pensions, l’esperança de vida estava situada a 75 anys i la piràmide era molt ample per baix. L’escenari ha canviat completament i això és un problema. S’hauran de fer vàries coses. I el que a Europa funciona és la política de les tres potes: Seguretat Social, prestacions que es puguin donar des del pressupost de l’Estat, i mútua privada. 

Però hi ha d’havers increments o retallades d’alguna mena?

No estic dient que no hi hagi d’haver algun increment puntual en un moment puntual. Però el que és evident és que això, per a la patronal, fa que la pressió fiscal augmenti. El que no es pot fer és treure punts d’una branca, per posar-los a l’altra. I després incrementar dos punts més i… Hem de tenir una perspectiva a llarg termini i saber què s’ha de pagar. Al final, l’empresari el que necessita és saber quins costos té i poder analitzar la rentabilitat de la seva empresa. Per a alguns comerços apujar un punt o dos punts més la cotització pot fer inviable el negoci.

Tenen algun input que aspectes com la cotització o l’impost de societats puguin sofrir algun increment.

No tinc cap element per pensar, per exemple, que es pugui incrementar l’impost de societats. De fet, a Espanya, les Sicav i coses d’aquestes ja estan molt més baixes que aquí. I el tall efectiu a Espanya, per exemple, o alguns països, ja no queden molt lluny del 10%. Diria que Irlanda està al 12%. No es pot tocar massa aquest percentatge. El que s’hauria de fer és reduir despeses sense perdre prestacions. Optimitzar i incrementar la productivitat.

"La CASS s’hauria de revisar de dalt a baix; igual que es fan estudis actuarials per veure la projecció al cap d’uns anys, hauríem de fer una prospecció sobre com estan les prestacions que s’ofereixen"

En té la recepta?

Si estem parlant de la CASS, hi ha moltes coses que estarien subjectes a revisió. De fet, s’hauria de revisar tot. Igual que es fan estudis actuarials per veure la projecció al cap d’uns anys, hauríem de fer una prospecció sobre com estan les prestacions que s’ofereixen, que es generen. Els preus de les analítiques o altres coses estic convençut que es poden rebaixar. Des de la CEA sempre hem demanat que es revisi profundament tot el tema de malaltia. Ens anem a 40 milions de dèficit i no és que ho pagui Govern, ho paguem entre tots. Aquesta és una cosa que s’hauria d’optimitzar al màxim sense perdre els beneficis que tenen els usuaris de la sanitat. Mantenir el nivell a menor cost. Si es revisen tots els protocols… potser ho fan. Però el que és evident, el que veiem, és que una part del dèficit que genera el SAAS cal cobrir-lo amb ingressos de Govern.

Dimensionament del país

Tenim país socioeconòmicament ben dimensionat? Li ho dic perquè he sentit algunes veus, no necessàriament de la classe políticament dirigent, però sí de l’entorn empresarial influent, que deixen caure que potser caldria reduir, i dic només potser, que el país es contragués a nivell poblacional. Que en lloc d’un país de 70.000 persones hauria de ser de 40.000.

És complicat. De vegades seria bo tenir una cosa més dimensionada. Ara, actualment, amb els serveis que tenim i tot plegat… ara, el que és evident que tampoc no pot créixer més enllà de 100.000 habitants, al meu entendre. El que és evident és que s’ha de fer una repensada a nivell global de l’economia i veure si es pogués arribar a tenir la mateixa productivitat amb menys gent, molt millor. Però això és un esforç col·lectiu i tenir clar cap a on es vol anar. Evidentment, per a tots plegats l’eficiència és incrementar la productivitat sense malmetre altres aspectes socials. És a dir, no haver de fer més hores sinó al contrari. Fer menys hores, tenir més qualitat de vida, treballar millor i produir més.

Com es fa això?

És complicat. Però sí que és evident que hauríem de tenir un objectiu. Créixer indefinidament no podem. Disminuir el que tenim tampoc no ho crec…

Aquesta pressió sobre el preu de l’habitatge no és una ‘targeta vermella’ a la classe treballadora? El més dèbil a la selva mor.

No ho crec pas. El tema de l’habitatge no és un tema exclusiu d’Andorra. Si va a Barcelona el problema hi és igual o més. És un tema d’oferta i demanda, i més encara a segons quins sectors. Quan hi ha molta demanda i poca oferta pugen els preus. En el sector de l’habitatge o en el que sigui.

 



"Fins ara els plantejaments en relació amb la UE els havia fet el Govern i ara nosaltres ens hem dit: ‘volem fer-ho d’una altra manera’"

Em deia abans: “Vam ser nosaltres els qui vam anar a buscar la Unió Europea”. Els empresaris, la patronal, hi ha algun dia que pensi que quin mal dia va ser aquell que es va anar a demanar a Brussel·les per fer un acord d’associació?

Alguna vegada s’ha pensat aquí, sí, sobretot quan veus tot una sèrie de directives i de qüestions que s’han d’assimilar. Però ara…

Ara ja hi som i cal ‘torejar’.

Doncs sí.

I com es capeja el temporal?

El que no hem fet fins ara és intentar veure on som i on volem anar.

Ho sabem, ho saben?

Aquesta és la reflexió que hem de fer.

Ho té més clar la Unió Europea i a Andorra li tocarà passar per l’adreçador o Andorra té clar fins on vol anar i fins on pot acceptar?

Fins ara els plantejaments els havia fet el Govern i ara nosaltres ens hem dit: ‘volem fer-ho d’una altra manera’. El fet que anéssim a Brussel·les a parlar amb la Comissió Europea i ells estiguessin oberts a escoltar les nostres propostes fa que tot plegats, la CEA, l’EFA i la Cambra, haguem fet una reflexió i estiguem analitzant què volem i com ho volem.

"S'ha d'aprofitar l'impàs en la negociació amb Brussel·les per treballar. La Comissió Europea es va mostrar encantada de rebre'ns. Fins i tot els havia estranyat que no haguéssim fet el pas abans"

Això és com si l’empresariat hagi volgut agafar el toro per les banyes perquè no se’n refien dels polítics? Tenen dubtes del camí que està duen la classe política?

El que és important és que el Govern, tot govern, necessita saber què pensa la patronal, les patronals, el teixit empresarial. Perquè si acaba petant aquest teixit no hi haurà impostos. I sense impostos no hi ha funcionaris, no hi ha treball. La nostra obligació és agafar això. Anem a mirar exactament on som i aprofitem aquest impàs que ja ens el van manifestar a Brussel·les.

Què vol dir?

Ara hi haurà eleccions a Andorra, el maig hi haurà al Parlament Europeu, després vindrà l’estiu i entre tot plegat, fins al setembre hi haurà una mica de parèntesi. Com que nosaltres no tenim eleccions farem aquesta feina de reflexió. En això hi estem treballant. No hi haurà una aturada de la negociació però és evident que quan hi ha eleccions… en Jean-Claude Juncker també plega. Potser després hi haurà el mateix negociador o no. I el mateix pot passar aquí a Andorra. Es vulgui o no aquest parèntesi segur que hi serà.

Amb el que els van explicar els negociadors, els van posar més por o els la van treure?

Anàvem a veure en quina situació estàvem exactament. En aquell moment hi havia diferents manifestacions sobre què hi havia o hi deixava d’haver. Va ser una primera presa de contacte. De dir que nosaltres també hi volem ser i que ens hem adonat que hem de marcar cap a on volem anar i ells es van mostrar encantats que puguem treballar. Fins i tot els havia estranyat que no haguéssim fet el pas. No ens van donar cap pauta real. S’ha de negociar la lliure circulació de persones, la de capitals i la de serveis.

La de mercaderies es dóna per feta.

Està estabilitzada. No està tancat. No està tancat fins que no es diu que tot està tancat. És una d’aquelles màximes que fan servir. Sempre es pot tornar a obrir però està bastant… ells parlen de coses estabilitzades. Però sempre es podria obrir.

A l’empresariat ja els va bé l’estabilització en el sector de les mercaderies o si es pogués reobrir la negociació…

Miri, sempre tenim una duana i unes franquícies. La duana no la podem eliminar, sempre la tindrem aquí. Si hem aconseguit mantenir les franquícies ja és molt bo. Llavors hem de veure la resta de llibertats. La qüestió dels serveis també és molt important. El tema de l’e-comerç fa que hi hagi una possibilitat de negociació i veure com es pot entrar dins el mercat comú digital, per dir-ho d’alguna manera. Hi ha moltes possibilitats que s’obren per aquí. Ells sempre ens diuen que obrim un mercat de 500 milions. Però nosaltres no tenim una mida important per influir en els 500 milions. Per tant, hem de veure com ens protegim, com ens dotem d’uns períodes transitoris, uns sistemes perquè tot plegat no pugui afectar greument l’economia.

"No podem oblidar que nosaltres som una illa, a Europa. Per tant, crec que és millor anar a trobar una solució que pugui convindre o pugui afectar el mínim possible a l’empresari"

Hi ha una part, com a mínim una part, de l’arc parlamentari que insisteix en poder saber la factura d’aquest acord d’associació, saber què costarà, quin impacte tindrà. Vostès la tenen, aquesta factura? L’han demanat? Els interessa tenir-la o ja fan confiança en els polítics i que sigui el que Déu vulgui…

La factura no la sabrem fins que no sapiguem on volem anar i què volem fer. Evidentment que ens agradaria que s’hagués fet una anàlisi de com ens pot afectar. Però ara les negociacions estan molt avançades i és molt difícil de valorar. A nivell de les normatives que ens arribaran serà molt complexe d’analitzar.

Però no només són les disposicions legals. Hi ha molt més.

El primer que hem de fer és tenir-ho clar nosaltres. Sabem que una part de les empreses ens diu que ja estem bé i que no cal tocar res. Però no podem oblidar que hem sigut nosaltres els qui hem engegat aquestes negociacions i que això no es pot deixar estar. És que tenim un acord duaner que és denunciable en sis mesos. O sia, que si una part o l’altra ho denuncia, no hi haurà acord duaner ni hi haurà res. I no podem oblidar que nosaltres som una illa, a Europa. Per tant, crec que és millor anar a trobar una solució que pugui convindre o pugui afectar el mínim possible a l’empresari que no voler tancar els ulls i que passi el que Déu vulgui.



EN CONCRET

  • Hi ha algun avenç en la relació amb la Unió Hotelera? Ara és fora.
  • Estem treballant en definir nous serveis. Quan vam mantenir converses amb la junta directiva seva vam quedar que quan ho tinguéssim tot estructurat ja analitzaran la possibilitat de tornar a entrar.
  • És fàcil per a l’empresariat trobar línies de finançament amb la banca nacional?
  • No hi ha una demanda creixent ni tampoc una problemàtica. Si es presenta un projecte adequat normalment no hi ha problema. Clar que llavors t’analitzen i si ets un bon client et donaran finançament i si no ho ets, te’l donaran. Per als inversors que arriben al país, el gran problema és el compliment normatiu, el ‘compliance’. Això és general en tots els bancs. Per això sí tenim queixes de persones que voldrien muntar negocis. La part burocràtica, tant de bancs com d’administració, és una mica feixuga.
  • Hi ha gaire empreses diguem-ne històriques i més o menys grans amb problemes, amb risc de fallida?
  • Això no ho hem detectat. Potser hem sentit alguna cosa, però són empreses que no estan a la CEA.
  • Figures com el saig us suposen algun inconvenient?
  • A nosaltres no ens afecta, al final agilitzen certes qüestions. Poden assumir tasques que abans feien els notaris, com per exemple les visites oculars. No ens afecta.
  • Quina posició té la CEA sobre un hipotètic aeroport dins del Principat?
  • A nosaltres ens interessa que hi hagués, si fos possible, un aeroport dins d’Andorra. Seria l’ideal. Estem marcats per dues carreteres que et poden deixar tancat. La neu pel nord i les vagues, per exemple, al sud. I podem quedar aïllats. Qualsevol cosa que poguéssim potenciar aniria bé. Si poguéssim trobar un sistema de comunicació… explorar totes les vies d’accés a Andorra per a nosaltres és molt interessant. Ara, s’ha de veure quin és el preu. Els estudis fets per ara per la Cambra sembla que donen bon resultat però en sabem poca cosa.

  • I una connexió ferroviària?
  • Que arribés algun tren fins al Pas de la Casa seria ideal. Una altra cosa és com i amb quin finançament.
  • Quan no hi ha manera de posar-se d’acord per fer un heliport és realista pensar en un aeroport?
  • És més complicat. El que passa és que un heliport, per les seves característiques, ha d’estar en un radi molt proper al nucli central i, en canvi, en el cas d’un aeroport això no cal. El que és evident és que necessitem un heliport i si tinguéssim un aeroport el més proper possible, millor. Ara, s’hauria de veure si financerament funcionaria.
  • Històries com les dificultats per fer un heliport o la marxa enrere del ‘The Cloud’ desanimen l’empresariat?
  • Home sí. Fas una reivindicació en benefici de totes les empreses, de tota la societat, i no tiren endavant pel motiu que sigui. Evidentment que no es poden aixafar drets d’altres. Però sí, desanima, perquè si l’objectiu és tenir empreses que aportin valor afegit els has de donar la possibilitat que la mobilitat sigui fàcil, que hi hagi un seguit d’atractius… Estic segur, per exemple, si el Gerard Piqué munta el tema de l’FC Andorra voldrà una via ràpida per arribar al país.
  • Tenen un estudi fet sobre quin nivell d’inversió real pública caldria que es fes anualment perquè el teixit empresarial hi anés bé?
  • Sempre hem dit que s’hauria d’estabilitzar en una xifra del 3-4% del PIB. I aquesta és la xifra que seria bo de conservar. 
  • Uns 90 milions l’any?
  • Sí, més o menys. Seria l’ideal. I a partir d’aquí és fer també una previsió del que es vol. Perquè si preveus una inversió i després, al final, no s’executa… En aquest nivell d’inversió hi cal comptar els comuns. Les parapúbliques ja són una cosa diferent.
  • La CEA té algun posicionament o l’ha de tenir en relació amb les eleccions?
  • L’únic posicionament que té la CEA ha estat i serà presentar una sèrie de propostes perquè es tinguin en compte en els programes electorals. Posteriorment, quan estiguin convocades les eleccions, també afegirem més coses i anirem donant la nostra visió del que caldria recollir o fer. Es demanarà a tots els partits què pensen que caldria fer en un seguit de temes. Com la ‘Marca Andorra’, Europa… I en funció del que ells proposin nosaltres hi direm la nostra.
  • Però vostès demanaran el vot per algú?
  • La CEA no demanarà el vot per ningú. Però sí què demanarem i voldrem saber què volen fer els partits en un seguit de qüestions crítiques. Cadascú dirà el que hagi de dir però la CEA, posicionar-se pels uns o pels altres, no ho farà.