Societat

"Com a societat ens falta diàleg en conflictes d'àmbit públic"

Ramon Tena Mediador

Ramon Tena, mediador. ALTAVEU
Ramon Tena (Andorra la Vella, 1979) és mediador professional, format a Barcelona i a Califòrnia. Treballa com a formador en transformació de conflictes, comunicació no violenta i lideratge. També és consultor/formador del Consell d'Europa en els àmbits de joventut, Drets Humans i transformació de conflictes. L'any 2012 va crear 'Dialoga', un projecte d'emprenedora social del qual n'és el director. A més, també és coordinador i professor del Postgrau en Mediació de la Universitat d'Andorra.

Altaveu

El 22 de març del 2018 es va aprovar la llei de mediació al Consell General, d'aquesta manera la llei ha aportat claredat i ha marcat clarament allò què és la mediació, quins són els drets i deures de les parts i com ha de funcionar un procés de mediació. En l'actualitat, a Andorra hi ha quatre mediadors i una vintena de formats. Des de l'aprovació de la llei, Ramon Tena explica que ha notat com la societat va prenent a poc a poc consciència de la mediació, malgrat que manifesta que caldria molta més pedagogia per tal que es conegués més. A més, creu que a la societat li cal fer un canvi de xip en l'àmbit cultural perquè la gent opti més pel mètode de la mediació que no per un procés judicial, ja que segons apunta l'expert mediant els clients guanyen temps, confidencialitat i s'estalvien diners.

Què és la mediació?

La mediació és un mecanisme, una forma de gestionar desavinences a través del diàleg. Hi intervé un professional que és neutral i imparcial per tal d’afavorir un diàleg entre les parts d’aquest conflicte.

Una mediació implica reconciliació?

No necessàriament. És a dir, els mediadors primer ajudem que la comunicació funcioni, que no hi hagi mal entesos, que les persones s’escoltin. El segon que fem és que les parts analitzin el conflicte des de diferents punts de vista, és a dir, des del seu i també d'altres que no havien tingut en compte i perquè entenguin els punts de vista entre ells. Amb la finalitat que puguin negociar i arribar a un acord. L’acord de les parts és el seu i no el que una tercera persona diu que ha de ser. En tot aquest camí a vegades i pot haver-hi una reconciliació, però no és l’objectiu necessari.

Ens falta mediació a Andorra? 

Com a societat fa falta la mediació perquè aquesta aporta diàleg i a Andorra ens falta diàleg en conflictes d’àmbit públic, com per exemple, en el món de la política. En l’avortament no hi ha diàleg per cap banda i la mediació ens pot aportar una certa cultura de pau i serenitat. 

Què aporta la mediació a una persona?

La mediació és un mitjà confidencial, en canvi una sentència de Batllia és pública i tothom sap que estàs a Batllia. Els acords de mediació són confidencials i tot el procés també ho és, no surt publicat al BOPA. És un sistema més ràpid, per exemple, en un judici familiar de mutu acord pot tardar un any, en mediació la mitja que es tarda arribar un acord és de dos mesos. En una mediació les persones que venen han de treballar, s’han d’esforçar. Emocionalment haver d’anar a un mediador no és tan dur, perquè si tu tens un conflicte que en algun moment t’ha importat: un company de feina, una exparella, una empresa amb la qual has treballat, el que busquem és que el vincle entre les dues parts no es trenqui, sinó que el puguin seguir mantenint. I a més, la mediació és més econòmica que un procés judicial, però no és el benefici més important. El que és cert és que promoure la mediació suposa un estalvi a l’estat, un judici és una despesa perquè hi ha tota una maquinària a activar. L’estalvi és per les parts, però també per l’estat.

Llavors els mediadors creieu que per exemple, abans d'un procés judicial s'hauria d'explicar que hi ha una altra via i que aquesta és la mediació?

Sí. La llei diu que el batlle té la potestat d’instar a les parts a anar a mediació. Però instar és una paraula poc concreta i que depèn de la interpretació. Els mediadors esperem el reglament de mediació que ha de desplegar la llei i en aquest reglament és on sí que pot quedar més clar quin ha de ser el mecanisme. Ens agradaria que fos obligatòria una sessió informativa de mediació abans de judici. Això ara passarà a Espanya, però ja es fa a Itàlia o als països anglosaxons. Després si la persona ho vol, pot anar a judici, però s’ha d’informar d’aquesta altra via que hi ha.

Per què quan es va aprovar la llei de mediació ja no es va decidir que fos obligatori aquesta sessió informativa de mediació?

Quan es va aprovar la llei no sabíem si hi hauria una segona edició del Postgrau en Mediació que ofereix la Universitat d'Andorra i l’argument era: si només hi ha dos mediadors en el privat i dos més en el públic i obliguem a fer sessions informatives cada vegada que hi ha un judici no donarem l’abast a nivell professional. Trobo que va estar bé en aquell moment, perquè a vegades fem lleis però no tenim en compte com s’aplicaran les lleis. Potser aquest reglament és un moment d’introduir aquesta obligatorietat sobretot a la informació. Perquè crec que com a ciutadà t’expliquen una opció més i un cop ho escoltis voldràs anar a judici o potser no. Cal un canvi de xip cultural perquè la gent entengui que no és necessari haver d'anar a un procés judicial. 

El reglament de la llei de mediació què es vol incloure?

Volem que el reglament aporti especificitat, és a dir, el tipus de formació que han de tenir les persones mediadores, si un batlle deriva un procés de mediació quin és el procés que s'haurà de seguir. Tenim una llei que és molt general i necessitem tenir més especificació i que se'ns ajudi a concretar més. Per això volem que s'aprovi com més aviat millor, i confiem en què sigui així abans d'anar eleccions. Seria una llàstima que ara que comencem a tenir un moviment de la mediació s'aturés. 

Ara la gent està més interessada en mediació?

Sobretot amb l’aprovació de la llei hi ha molta més gent que s’atansa a saber què és la mediació. Tinc més trucades d’advocades i advocats perquè els expliqui què és la mediació. He notat més demandes d’informació, en els últims sis mesos s’han triplicat. Si potser en tenia 5 o 6, des de fa un any n’he tingut una vintena i algunes de les quals algunes s’han transformat en mediació. 

En quins temes hi ha més interès per mediar?

A Andorra la mediació com a activitat professional en l'àmbit privat està en una fase molt inicial, els casos que més he fet són d'àmbit comercial o familiar. La meva activitat principal està fora d'Andorra, a Catalunya i allà els temes amb més interès són els laborals i familiars. 

Falta pedagogia?

En fa falta molta. Els mitjans de comunicació ja donen a la mediació una plataforma important, i el Col·legi d'Advocats també la coneix. El que falta és promoure el coneixement de la mediació en el sistema judicial. Ajudaria que Govern i les administracions públiques en fessin més promoció. També a les escoles la mediació hauria d’estar-hi present des de primària. Algunes escoles de l’Escola Andorrana tenen programes de mediació, però seria interessant que això no quedés només a nivell de centre, sinó que es fes a nivell d’escola.

T'has format als Estats Units, allà hi ha més consciència sobre el tema?

Als Estats Units i en general, en el món anglosaxó la mediació s'utilitza més. En primer lloc, perquè fa més temps que funciona i a nivell legislatiu hi ha molta més tradició de la llei. Però, són molt més pràctics. Si jo tinc un conflicte i el puc resoldre ràpidament i gastant-me menys diners, ho fan. Aquí tenim un component més llatí i passional que un sempre té la raó i que diu ‘vull anar a la guerra i vull guanyar’. És un element cultural que s’hauria de treballar.