La marca parroquial encampadana de Demòcrates per Andorra (DA) haurà de treure forces de flaquesa (o potser no) per vèncer la il·lusió. És una sensació que desprenen les altres dues formacions que concorren als comicis comunals d’Encamp. Des d’òptiques diferents. Però vitalitat i energia al cap i a la fi. Els socialdemòcrates del PS ho fan des de la il·lusió per assaltar el comú després de quatre anys d’oposició assenyada però contundent exercida per l’ara (i fa quatre anys també) cap de llista: Joan Sans. La il·lusió liberal parteix des de l’optimisme del seu candidat, l’empresari Jordi Troguet, i el poc contagi polític que tenen els integrants de la llista. Amb nul·la experiència la immensa majoria d’ells. Davant d’aquesta il·lusió per partida doble, UP DA haurà de posar sobre la taula l’experiència en la gestió d’aquests quatre anys. I haurà de confiar en què Jordi Mas, l’actual cònsol i un dels grans estrategues de la política encampadana, hagi filat prim en la confecció de la candidatura. El nas, asseguren els que el coneixen, li diu que ha tocat les tecles necessàries per tancar les files que havia de tancar. I assegurar-se un triomf que es jugarà, en gran mesura, al Pas de la Casa. O millor encara: a l’estació d’esquí. Sobre l’acord signat amb Saetde poc abans del final del mandat és possible que versi bona part de la campanya electoral.
No ha estat el de DA UP un mandat per la lluentor. Més aviat tot el contrari. I Jordi Torres Arauz no és Jordi Mas encara que massa temps el cònsol major ha hagut de portar les regnes comunals des de la distància. De fet, aquesta circumstància és la que finalment el va fer aconsellar que plegués. Calia que qui assumís el comandament del comú ho fes trepitjant cada dia la plaça dels Arínsols i els carrers de la parròquia. Després de donar voltes i voltes, Mas finalment va confiar en el segon. Torres Arauz sap que no era la primera opció. Però tampoc no estava l’últim de la fila. També és clar que Ester París hauria preferit no haver d’assumir el repte de poder tornar a ser cònsol menor. En aquesta ocasió passant per les urnes com a candidata al càrrec. Les circumstàncies han estat les que han estat i, finalment, fan tàndem. I l’hauran de fer davant els socialdemòcrates, que ja comptaven tenir de rivals, i contra els liberals. Contra uns liberals renovats. Aire fresc, foc nou. I és que demòcrates i liberals van estar flirtejant per fer alguna cosa conjuntament. I al final no hi va haver entesa. I l’aparició de Troguet, Jordi, l’home dels autobusos, és (o potser no) un cop d’efecte. Podria que acabés sent tan sols un bluf. Però això sols se sabrà el 13 de desembre a partir de quarts de deu o les deu de la nit. Mentrestant, el candidat liberal i el seu equip han irromput en campanya causant sorpresa. Que no és el mateix que sensació. Una carta nova amb la qual els electors, molts, la majoria, segur que no comptaven.
En canvi, de ben segur que hi havia pocs dubtes que el PS concorreria als comicis. I vista la feina feta, des de l’oposició però gota malaia-treball de formiga, Joan Sans s’ha guanyat el dret de tornar a aspirar a cònsol. Si aquest cop no ho aconsegueix, no ho ha dit, però segur que pensa no tornar-hi. Almenys en les batalles comunals, que Sans no deixa de ser un actiu del renovat PS. El lingüista i actual conseller comunal hauria preferit integrar a la seva llista gent de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). Però els ‘essedepés’ en massa ocasions han acabat usant el sentit comú per demostrar que sovint és poc comú el sentit. Encamp n’és un cas i la renúncia a la militància d’Eluska Galdós un exemple de la deriva de la formació. I caldrà veure si SDP orienta el vot dels seus militants, dels seus simpatitzants, algunes desenes, no pas grans centenars, cap a algun lloc. Teòricament, demòcrates i liberals s’haurien de disputar un segment de la població que no hauria de restar als socialdemòcrates. I aquests, el PS, haurien de poder explorar una via d’entrada al consolat. Encamp ha estat molt temps en mans socialdemòcrates. Encara que això potser també és una falsa teoria. Qui manava a la parròquia era Miquel Alís i els Dalleres. El primer ha anat donant tombs i ara el poc que se sap és que manté l’odi visceral cap a qualsevol cosa que fa ferum a Viladomat. Per tant, és contrari, amb accions legals incloses, al pacte entre el comú i Saetde, i caldrà veure si alguna de les formacions que concorre als comicis és tan rotund com sembla que ho està sent l’excònsol.
L’actual cònsol menor i candidat d’Units pel Progrés-Demòcrates per Andorra (UP DA), Jordi Torres Arauz, ha demanat a la resta de partits “una campanya justa i marcada pel ‘fair play’”. Torres ha destacat que el demòcrata és un “projecte de continuïtat i progrés tant per a Encamp com per al Pas de la Casa”. I referint-se justament a aquesta darrera població ha explicat que “hi tenim una assignatura pendent, però estem en la bona línia entre Saetde, el Govern i el mateix comú que farà que cobrim les necessitats que necessita aquesta localitat”.
El candidat socialdemòcrata ha mostrat una vegada més la seva vitalitat. Joan Sans ha destacat que encaren la campanya "amb molt entusiasme i energia, i amb moltíssimes ganes de canviar la forma de funcionar” de la majoria comunal, "que ha estat poc transparent i molt gris", fent que "en quatre anys no haguem vist avançar la parròquia en cap sentit”. El cap de llista del PS s'ha mostrat convençut que en aquests comicis estan més ben posicionats per optar a governar que fa quatre anys. "Aquesta forma poc transparent de governar" de l'actual majoria, i el fet que el PS sigui "l'única força de progrés" que es presenta a la parròquia, considera que els pot ajudar a guanyar. "El 2011, la gent va prendre una determinada decisió per veure si hi havia una altra forma de governar, i el resultat el tenim sobre la taula, ja que ni a nivell social, ni d'espais de trobada, ni de desenvolupament del petit comerç hem pogut veure millores”. Tanmateix, Sans ha remarcat, també, una característica que envaeix tot el programa electoral de la formació: “Es construeix al voltant de la proximitat amb el ciutadà”. I és que són projectes “pensats perquè la gent hi pugui dir la seva”. Com a exemple ha posat la possibilitat de treballar “en un embelliment de la parròquia que el ciutadà pugui sentir com a seu”.
També enèrgics i cofois s’han mostrat els components de Liberals d’Andorra. Acompanyat de la número dos de la llista, Maribel Lafoz, el candidat a cònsol major liberal, Jordi Troguet, s'ha mostrat "molt il·lusionat de començar la campanya, ja que portem un equip de gent molt motivada”. En aquest sentit, el número u de la llista ha destacat que la candidatura la conformen "gent molt jove i amb moltes ganes de treballar per la parròquia", i ha afegit que "no tenim experiència política, però és un repte que tenim moltes ganes d'afrontar".
Comentaris