Un pressupost (el del Govern per al 2016) que va tard i malament

Comentaris

Un pressupost (el del Govern per al 2016) que va tard i malament
Un pressupost (el del Govern per al 2016) que va tard i malament

Com que no hi ha cap sanció prevista en el cas que el pressupost vagi tard i tampoc res no impedeix -ho asseguren els serveis jurídics del Consell General- la tramitació del projecte de llei per molt que el text s’hagi presentat fora de termini, la previsió pressupostària per al 2016 no s’aprovarà tard, no. S’aprovarà tardíssim. El Govern no només ha presentat enguany el pressupost i les normatives que l’han d’acompanyar, per primer vegada a la història, fora del període indicat per fer-ho (una vintena de dies després del màxim establert). A més a més ho ha fet sense tota la documentació necessària. I això porta que, de moment, la previsió pressupostària no s’hagi pogut admetre ni a tràmit. Coses de la nova ‘regla d’or’ impulsada pel grup demòcrata i que el ‘seu’ Govern no accepta. Ni respecta. Enguany, a més del pressupost estricte calia elaborar i tramitar de forma prèvia una previsió a més llarg termini (el marc pressupostari). Segons que disposa la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, aquest marc havia d’anar acompanyat d’un informe del Tribunal de Comptes. Sense informe no hi ha marc pressupostari. Sense marc pressupostari no hi ha pressupost. I així les coses Sindicatura ha hagut de posar el fre i convidar tots els actors participants en el serial a fer les coses com les lleis que ells mateixos -els consellers, s’entén- van acordar. I passen els dies i no és que el 2016 començarà sense pressupost. És que passaran mesos abans no s’aprovi.

Però com que la normativa no preveu que es toqui la cresta a ningú per anar tard. Ara, paguin vostès el foc i lloc quan ho vulguin. Ja veuran si els imposen recàrrec o no els hi posen. Però no és el cas de presentar fora de termini el projecte de llei de pressupost. La Constitució estableix que aquest text que ha d’elaborar l’executiu s’ha d’aprovar i enviar al Consell General “com a mínim dos mesos abans de l’expiració dels pressupostos anteriors”. Això és, com a molt tard el 31 d’octubre. Enguany, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va portar la documentació a la seu parlamentària el 20 de novembre. “No s’ha trobat precedent de presentació del projecte de llei de pressupost fora del termini requerit per la normativa vigent”, manté un informe elaborat pels serveis jurídics del poder legislatiu i al qual hi ha tingut accés l’Altaveu. L’informe legal tenia com a objecte determinar si hi havia cap problema amb el fet que la previsió pressupostària es presentés fora d’hores. Cap ni una, conclou l’estudi. No passa res. 

“La voluntat de la norma no només és facilitar un mecanisme excepcional de continuïtat en el funcionament de l’Estat, sinó que la voluntat final és que aquest funcionament acabi essent de forma ordinària, és a dir, amb un pressupost finalment aprovat malgrat els avatars de tramitació que hagi pogut patir”. Per tant, “no hi hauria impediment a què el Consell General tramités un projecte de llei de pressupost malgrat que aquest fos presentat fora del termini establert per fer-ho, doncs la voluntat del legislador sembla orientar-se més cap a obtenir un funcionament ordinari de les institucions”. Vaja, com també diu l’informe en un altre passatge, el termini límit del 31 d’octubre “s’hauria d’entendre com un termini de previsió, en el sentit que la seva finalitat és ordenar el calendari pressupostari”. A més a més, “no es desprèn cap conseqüència directa de l’incompliment d’aquest termini, no estant prevista cap sanció jurídica al respecte”.

L’informe també deixa clar que “una interpretació literal de la norma, en el sentit d’entendre que l’incompliment del termini impediria la tramitació, per considerar-lo limitatiu, portaria a un resultat més perjudicial (funcionament obligat sota règim excepcional de pròrroga durant tot un exercici) que el bé que la norma pretén protegir (diligència en la tramitació del pressupost per poder funcionar de manera ordinària des del dia 1 de gener de l’exercici pressupostari següent”. Per tant, no hi ha sanció prevista, no hi ha impediments perquè el pressupost es tramiti igualment encara que s’hagi presentat tard i, a més, la normativa ja preveu de manera automàtica com funcionar si l’1 de gener no hi ha un pressupost aprovat. Es prorroga l’anterior. Les famoses dotzenes parts. I aquest serà el mecanisme. Que no és estrany. D’això sí que n’hi ha precedents. I molts. Però aquest cop s’hauran de mantenir uns quants mesos. Encara que, de ben segur, els demòcrates intentaran accelerar el procés per dissimular els errors del seu Govern. Encara que això vagi en contra del debat polític. Del debat pressupostari. És a dir, hi ha qui pot fer les coses fora de termini però després tots hem de córrer no fos cas que anem tard. Que vagin més tard, vaja.

Ara el marc pressupostari, l’eina novedosa que imposa la ‘regla d’or’ i que cal tramitar de forma prèvia al pressupost, és a cal Tribunal de Comptes perquè en faci l’informe preceptiu. L’informe que l’executiu havia d’haver demanat i obtingut abans de portar el document al Consell General. En l’article 11.5 de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques es deixa clar que “el Tribunal de Comptes, d’acord amb el ministre encarregat de les finances, publicarà anualment els objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal establerts en la present llei, tant pel que fa referència a l’administració general com als comuns, perquè aquests els considerin en l’elaboració i seguiment del seu marc pressupostari”. El següent precepte legal, l’11.6, hi afegeix que “el marc pressupostari haurà de comptar amb un informe previ del Tribunal de Comptes sobre els objectius esmentats en l’apartat anterior”. I l’informe previ és el que falta. D’optimisme, segons algunes fonts, no li’n falta, però, al marc pressupostari, que preveu un creixement de la riquesa, del PIB, força agosarat. Tant agosarat com lliurar el pressupost vint dies tard i sense tota la feina feta. Sent optimistes, de pressupost, el 2016 no en tindrà fins al març. O més tard i tot. Tot és pressuposar, és clar. De moment, l'oposició es posa les mans al cap. No s'acaba de creure tant despropòsit junt.

Comentaris

Trending