Un estudi jurídic encarregat per l'Institut de Drets Humans considera inconstitucional la 'llei de l'AREB'

Un estudi jurídic encarregat per l\'Institut de Drets Humans considera inconstitucional la \'llei de l\'AREB\'
Un estudi jurídic encarregat per l\'Institut de Drets Humans considera inconstitucional la \'llei de l\'AREB\'

La Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, la coneguda com a ‘llei BPA’ o ‘llei de l’AREB’, conté com a mínim, quatre aspectes de fons que són inconstitucionals. I en la seva tramitació tampoc no s’haurien respectat els ‘tempos’ que marca la Carta Magna. Així ho conclou un informe del catedràtic de Dret internacional públic i exlletrat del Tribunal Constitucional d’Espanya Santiago Ripol Carulla.

El catedràtic conclou que el tràmit d’urgència pel qual es va substanciar el projecte de llei no estava d’acord amb la naturalesa del text. A partir d’aquí, i entre altres coses, considera Ripol que el fet que no sigui possible de cap de les maneres que les decisions que adopti l’AREB no es puguin ajornar malgrat que sigui qüestionades legalment van contra la tutela judicial efectiva que reconeix la Constitució andorrana. També qüestiona per diversos motius la disposició addicional segona i la disposició transitòria tercera. El jurista creu, també, que en ser Banca Privada d’Andorra (BPA) acusada per una qüestió de blanqueig la seva situació s’hauria d’haver afrontat per la via penal i en cap cas a través d’una reestructuració prevista per una situació d’insolvència.

L’informe de Ripol, sota l’aixopluc d’un títol anomenat ‘Consideracions sobre la compatibilitat de la llei andorrana de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries amb la Constitució del Principat’, és el resultat de l’encàrrec que al seu dia li va fer l’Institut dels Drets Humans d’Andorra. Poc després de la intervenció de BPA i l’aprovació de l’esmentada llei, l’entitat presidida per Elisa Muxella va fer pública la seva decisió d’encomanar l’esmentat treball. Però el resultat, plasmat en tretze pàgines, mai no s’havia donat a conèixer. Fins ara.

En les seves conclusions, l’exlletrat del TC espanyol manté que “no concorren els supòsits excepcionals que, d'acord amb l'article 60.1 de la Constitució, habilitarien per al recurs a la legislació d’urgència”. I això seria així perquè “la llei té un caràcter general i abstracte”, perquè “en aquelles disposicions que es refereixen a la situació de BPA , la llei únicament contempla motius de tipus subjectiu” i, finalment, perquè “no s'expliquen les raons de la necessitat d'aquesta regulació i de la immediatesa de la seva adopció”. Es recorda que, en essència, la normativa promoguda és la transposició a l’ordenament jurídic andorrà d’una directiva comunitària.

Qüestions de fons

Quan afronta les qüestions més de fons de la norma, Santiago Ripol conclou que “la prohibició de la suspensió cautelar de les mesures de liquidació adoptades per l’AREB buida de contingut el dret a la tutela judicial efectiva dels particulars i entitats afectats per les mateixes (article 10 Constitució). La possibilitat de sol·licitar la suspensió d'unes mesures que els poden causar un perjudici greu i irreparable és condició essencial del dret a la tutela judicial efectiva. Des d'un altre punt de vista, quan la llei prohibeix que els jutges i tribunals adoptin la mesura cautelar de suspensió està furtant al jutge una competència que resulta consubstancial a la seva tasca i està retallant la reserva de jurisdicció garantida per l'article 87 de la Constitució”.

El catedràtic, després de reconèixer que en resposta a “un interès legítim: assegurar l’estabilitat financera del Principat”, és possible que es limitin “drets adquirits pels particulars”, acaba analitzant la inconstitucionalitat que a parer seu contenen les ja citades disposicions addicional i transitòria. Així, en les seves conclusions Ripol explica que “la disposició addicional segona i la disposició transitòria tercera reconeixen que les potestats que la llei atorga a l'AREB ja han estat exercides per al cas de BPA. Per tant, aquestes competències - limitadores de drets - s'han aplicat en la pràctica sense la preceptiva cobertura legal i en oberta violació del principi de legalitat (article 10 Constitució)”.

També hi afegeix que “en qualsevol cas, les assenyalades disposicions addicional 2 i transitòria 3 permeten l’aplicació de la llei a situacions de fet, ja consumades, que hi ha hagut amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei. Aquestes disposicions, per tant, vulneren la prohibició de irretroactivitat de les lleis limitadores de drets recollida en l'art. 10 de la Constitució”. Finalment analitza la conveniència o no de la reestructuració prevista atesa la problemàtica de blanqueig suposadament haguda. En aquest sentit, el jurista exposa que “atès que la intervenció de la BPA es va produir com a resultat d'un suposat delicte de blanqueig de capitals, la llei de mesures de reestructuració i resolució d'entitats bancàries no resultava, des del punt de vista material aplicable, ja que BPA no havia infringit la normativa sobre solvència. Es produeix d'aquesta manera un nou trencament dels principis de legalitat i de seguretat jurídica recollits en l'article 10 de la Constitució”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.