Treball va denegar el registre oficial del conveni entre els empleats de BPA i l'AREB perquè tenia defectes

Treball va denegar el registre oficial del conveni entre els empleats de BPA i l\'AREB perquè tenia defectes
Treball va denegar el registre oficial del conveni entre els empleats de BPA i l\'AREB perquè tenia defectes

El departament de Treball de Govern va declinar registrar degudament el conveni que al seu dia van signar els representants dels treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) amb l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per defectes de forma. El text no s’ajustava al que estableix la llei en allò referent als convenis laborals col·lectius, segons que han confirmat fonts coneixedores del procés.

Després de l’esclat de la crisi de BPA, els empleats de l’entitat en la seva majoria es van aplegar, van elegir delegats de personal i van iniciar amb l’AREB, un cop constituït aquest, una negociació que ja s’havia començat a preparar amb anterioritat amb el Govern en vista a poder fixar un escenari suposadament millor que la normativa laboral ordinària tot tement que la intervenció del banc i la resolució de la crisi acabaria suposant pocs o molts acomiadaments.

Els representants dels treballadors es van encomanar a l’assessorament legal de Manuel Pujadas -avui representant legal del Govern en la causa BPA i querellant-se contra alguns d’aquells empleats als quals mesos abans defensava encara que fos en l’àmbit laboral amb arengues manifestament contràries a l’executiu-. Després de diversos contactes i molts estira-i-arronsa, el conveni va acabar sent aprovat pel personal els darrers dies de l’agost de l’any passat. Encara passarien uns quants dies abans no es va firmar l’acord amb l’AREB.

Segons les fonts coneixedores del procés, una vegada signat el conveni per les dues parts, i seguint allò establert en l’article 140.1 del Codi de relacions laborals, es va procedir a registrar degudament l’acord, pas necessari per donar-li la preceptiva validesa enfront a qui correspongués i en el moment que calgui. Els tècnics del departament de Treball va procedir a analitzar el conveni però hi van detectar diferents errors tot recomanant que no fos inscrit formalment. Davant dels informes tècnics, el ministeri va procedir a denegar el registre i l’únic que es va emetre va ser un document en què es certificava la recepció de l’escrit.

Les fonts consultades coneixedores del procediment han explicat que el conveni no complia alguns dels requisits que marca el prop Codi de relacions laborals per tal que els convenis col·lectius puguin ser vàlids i registrats. En aquest cas, segons les fonts, l’acord no disposava de les majories necessàriament establertes, tampoc no reflectia els continguts que fixa la llei i li mancava legitimitat.

En tot cas, algunes de les part sembla han justificat algunes de les suposades ‘anomalies’ dient que no es pretenia l’elaboració d’un conveni col·lectiu si no de l’aprovació d’un conveni ad hoc per una circumstància i un moment especial. A favor de l’acord treballat pel bufet Pujadas sí que hi ha el fet que alguns dels avantatges o beneficis que el text preveia respecte de la normativa laboral ordinària es van recollir en la resolució que l’AREB va dictar el passat 21 d’abril.

Honoraris

En principi i segons allò pactat, uns 230 treballadors es van adherir inicialment a la proposta de negociació. Pujadas va demanar uns honoraris de 60.000 euros. Segons les fonts, es tractava de fer tres pagaments de 90 euros per cadascun dels treballadors. Veient com evolucionaven les negociacions, alguns dels inicialment compromesos a satisfer les despeses ja van deixar de dur a terme alguns dels pagaments amb la qual cosa el despatx legal no hauria arribat a cobrir les seves expectatives econòmiques, tot i que no s’hi hauria quedat gaire lluny. 

El mateix despatx va sol·licitar en algun moment més diners i va arribar a advertir als desafectes que el conveni laboral no els cobriria si no satisfeien les seves quotes econòmiques, un fet que alguns van considerar manifestament contrari a llei perquè un conveni d’aquestes característiques s’ha d’aplicar a tots els afectats, que són el conjunt de treballadors. Més tard, el bufet Pujadas va oferir la possibilitat que els treballadors, amb una nova tarifa, promoguessin l’adhesió a la causa judicial del ‘cas BPA’ constituint-se com a actor civil. 

Però el personal, ja molt desencisat per la situació i per com havia anat la negociació del conveni laboral, ho va deixar córrer. Poc després, Pujadas passaria a ser el representant del Govern, primer, per tal que l’executiu es constituís com a actor civil i, després, per la interposició d’una querella criminal contra una dotzena d’exalts directius i executius de l’entitat. Diversos treballadors de l’entitat s’estan mobilitzant per interposar una queixa davant el Col·legi d’Advocats pel que suposen, pel cap baix, un més que evident de la deontologia professional de Manuel Pujadas.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.