'The New York Times' i 'The Economist' es fan ressò del que consideren una derrota del FinCEN en el 'cas BPA'

\'The New York Times\' i \'The Economist\' es fan ressò del que consideren una derrota del FinCEN en el \'cas BPA\'
\'The New York Times\' i \'The Economist\' es fan ressò del que consideren una derrota del FinCEN en el \'cas BPA\'

Dues publicacions referents en el sector de les finances i la política en general com el 'The New York Times' i 'The Economist', editades als Estats Units i al Regne Unit, consideren que la retirada del 'Notice' per part del FinCEN és una marxa enrere en tota regla de l'agència dependent del departament del Tresor americà en relació a Banca Privada d'Andorra (BPA). Una mena de derrota que l'organisme de cap manera podia preveure. I mantenen que l'actuació del FinCEN en el cas del banc intervingut al Principat i també el de l'FBME tanzanès a Xipre evidencien la màniga ampla amb què actua l'organisme liderat per Jennifer Shasky.

L'article de 'The New York Times' fa un repàs sintètic a diversos casos en què ha intervingut l'agència americana i posa l'exemple de BPA i els seus accionistes majoritaris com un dels que han decidit afrontar l'embestida dels americans. I al final de tot plegat acaba afirmant que malgrat que "el govern dels Estats Units encara té la paella pel mànec, demandes recents mostren com Davids a l'estranger de tant en tant poden matar Goliat a Washington".

En el cas de 'The Economist', l'article és més extens i dedicat en exclusiva a l'afer de BPA. Comença posant l'accent al fet que el FinCEN va emetre la comunicació per la qual retirava el 'Notice' un divendres, "un bon moment per fer córrer una mala notícia". La publicació qualifica "la retirada, menys d'un any després de la designació" d'una mena de baixada de pantalons. Un 'climbdown' en anglès. 'The Economist' torna a insistir en el fet que BPA hauria estat víctima d'una pugna entre reguladors estatals i, tot afegint també l'afer de l'FBME, manté que "aquests casos posen de manifest dos problemes" que té el FinCEN alhora d'exercir el cop de garrot al blanqueig de diners.

Un problema seria la doble moral. I ve a dir la publicació britànica que el FinCEN "tendeix a anar només contra petits bancs en països estratègicament situats en llocs sense importància" i, en contràriament, fa la vista grossa amb altres entitats molt més grans. El segon problema seria la manca de transparència, lligat al fet que l'agència americana no se sent obligada, o encara més, se sent legitimada per actuar sense tenir "l'obligació d'haver de fer públiques proves detallades".

Poden accedir a una traducció a l'espanyol de l'article de 'The Economist'. 

Il·lustració de 'The Economist'

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.