'La vall del Madriu, Perafira, Foscor’

L’examen d’assimilació per obtenir la nacionalitat andorrana es manté vigent i és una font d’anècdotes

Comentaris

Passaports andorrans.
Passaports andorrans. ARXIU

Una de les vies per adquirir la nacionalitat andorrana és passar l’examen d’assimilació davant d’un jurat que s’acostuma a reunir els dijous a l’edifici administratiu de Govern.  L’aspirant ha de respondre correctament a diverses preguntes per demostrar els seus coneixements del país. La majoria supera la prova però algunes respostes són sorprenents.

En un dels exàmens, la pregunta va ser la vall d’Andorra que és Patrimoni de la Unesco i la resposta tot i no anar desencaminada, no va ser del tot correcta: ‘La vall del Madriu, Perafira, Foscor’, en comptes de Perafita, Claror. Els examinadors estan habituats a respostes curioses de l’estil, ‘la fira del ganat’ o el 00 376 com l’extensió d’Andorra quan la pregunta feia referència als quilòmetres quadrats del país i no al prefix telefònic.

Nervis, desconeixement o no entendre bé la pregunta. La confusió és més evident quan es tracta de càrrecs entre coprínceps, cònsols, síndics, consellers o batlles.  L’any 2020 es van atorgar 141 nacionalitats a residents estrangers, la majoria per temps d’estada (107) i una part per matrimoni (25).

S’ha constatat un descens en el número de candidats per ser andorrà. La renúncia a la nacionalitat d’origen i els vint anys de residència són dos obstacles que han fet baixar l’interès per esdevenir andorrà i no necessariament la prova d’assimilació que està lluny dels criteris, per exemple, de la que s’efectua per obtenir la nacionalitat espanyola. Però les xifres són prou clares.

Les peticions per aconseguir la nacionalitat andorrana van caure un 33,3% el 2020

Les peticions per aconseguir la nacionalitat andorrana van caure un 33,3% durant l’any passat. El Govern va rebre 755 demandes per obtenir el passaport del Principat durant el 2020 per les 1.132 del 2019, segons va fer públic el passat mes de maig el departament d’Estadística. A més a més, cal tenir en compte que les demandes de nacionalitat baixen un 55,7% si la comparació es fa amb els últims deu anys.

Coneixedor de les dificultats que per a moltes persones, suposa passar un examen,  el Govern va posar en marxa l’any 2019 un curs de 60 hores, gratuït i que imparteix formació i coneixements dividits en tres grans blocs: un de geografia i medi natural; un altre de sociologia i institucions; i un darrer d’història. El temari corresponent l’han desenvolupat conjuntament el Centre de Formació d’Adults del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, i l’Institut d’Estudis Andorrans.

Tot i les disposicions que es prenguin, el debat de la nacionalitat sempre està obert i és motiu de divergència també a nivell polític. Les lleis del 1993 i el 1995 van permetre adquirir-la als ciutadans amb 33 i 25 anys de residència, respectivament. El text legislatiu del 2004, fixa en 20 anys el temps de residència per accedir a la naturalització i redueix el termini a 10 anys per als joves que han assistit a centres educatius del país. Amb tot, l’accés a la nacionalitat continua sent una assignatura pendent.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.