Segons les fonts consultades, els integrants de la mesa de contractació i els seus assessors, van avaluant tot plegat. Hi ha diversos paràmetres que es tenen en compte, essent el principal el del forfet diari fix, tant en temporada alta com en temporada baixa. Dels tres aspirants al transport sanitari assistit però no medicalitzat que hi ha ara mateix sobre la taula, és la unió temporal d’empreses (UTE) formada per l’andorrana SAS i l’andalusa SSG la que presenta el tiquet fix més baix. En canvi, en relació amb altres preus, és ADP qui ofereix els preus més baixos. Habitualment, la tercera en discòrdia, la proposta presentada pel conglomerat format per Ambulàncies Carlemany, Ambulàncies Valira i la catalana Egara és qui va més car.
Amb tot, però, el SAAS voldria saber com és que les dues primeres han rebaixat de forma tan significativa els preus respecte d’aquells que van presentar en el primer concurs. No vol la parapública enganxar-se els dits i veient que els preus, en la primera ocasió, no només es van presentar dins el termini per presentar ofertes sinó que després, en el tràmit d’al·legacions, es van haver de confirmar, ara l’empresa que vol concessionar el servei vol tenir clar el tauler de joc i saber a què respon la rebaixa del muntant global.
No vol la parapública enganxar-se els dits i veient que els preus, en la primera ocasió, no només es van presentar dins el termini per presentar ofertes sinó que després, en el tràmit d’al·legacions, es van haver de confirmar
En el marc dels seus treballs, el SAAS va estimar que l’esmentat transport sanitari li podria costar, a l’any, de l’ordre de l’1.078.978 euros. És una referència. Passar-se o quedar-se per sota no suposa res. Cal analitzar moltes variables i hi ha preus concrets que si estan fora dels marges tolerables s’han de justificar, argumentar. I a la parapública, entre altres coses, li hauria sorprès ara, segons diverses fonts, que ADP i SAS-SSG hagin ofert serveis a un preu global substancialment més baix que en la primera ocasió.
Al primer cop, i deixant de banda Cor de les Valls, que alterava del tot els números i la presència i estratègia de la qual va ser la que va portar el concurs a tancar-lo en fals, les tres aspirants actuals es movien en magnituds, en xifres rodones, que anaven dels 1,2 milions anuals a l’1,4. Sempre la més elevada era el conglomerat que gira entorn a la catalana Egara. Ara, en canvi, ADP i SAS-SSG fan ofertes molt més barates. De 888.000 euros i de poc més d’un milió. I com que si abans anaven uns 300.000 euros l’any més cares i se suposa que els sortien els números, ara el SAAS voldria assegurar-se que ningú no pretén anar a pèrdues i que, amb el temps, tot plegat acabi sent un maldecap i un fiasco.
Comentaris (2)