Un estudi andorrà considera que la hidroxicloroquina no té cap efecte en els malalts de Covid-19

El model matemàtic continua anunciant el 19 de juny com la data aproximada perquè el país es pugui considerar lliure de la malaltia

Pastilles d'hidroxicloroquina.
Pastilles d'hidroxicloroquina. Altaveu

El model matemàtic Irahucid-Covid-19 detecta que no s'observa cap efecte en les dades de malalts recuperats atribuïble al tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina, que a Andorra es va començar a administrar a partir del 25 de març. La presumpta manca d’efectivitat s’hauria apuntat gairebé un mes abans que el primer estudi observacional, publicat el 22 de maig a 'The Lancet'.

El model elaborat per l'enginyer Jordi Deu, de l'empresa Silvagrina, i auspiciat per la Fundació Marcel Chevalier, aporta una nova previsió en el comportament de la pandèmia a Andorra a 40 dies vista. Un important punt diferencial del model respecte d'altres de similars, que no s'aventuren més enllà d'una setmana en la capacitat predictivaLa previsió abasta així el període predictiu comprès entre les setmanes 20 i 25, és a dir, de l'11 de maig al 19 de juny, quan s'haurà arribat a la fi teòrica de la pandèmia, amb la curació del darrer malalt d'aquest brot. El model continua obtenint el 19 de juny com la data aproximada perquè Andorra es pugui considerar lliure de la malaltia (que no erradicada), amb el darrer cas actiu recuperat.

La data pot variar, tanmateix, segons errors del model i l’adopció de noves polítiques sanitàrio-econòmiques: obertura d’activitats econòmiques no essencials i fronteres, detecció i confinament d’asimptomàtics amb el test d’anticossos massiu, equip de rastrejadors de contactes de positius, disponibilitat del sistema europeu sentinella de rastreig de contactes SARS-CoV-2 via Bluetooth o la implementació del sistema seguiment del virus via aigües residuals (permetria anticipar molt i rastrejar a contracorrent l’origen dels focus a través de la xarxa de col·lectors).

El model és exportable a altres territoris, amb adaptacions. La posada a punt de tècniques basades en la detecció de biomarcadors del SARS-CoV-2 en aigües fecals, que prometen ser molt econòmiques (per sota d'un euro per determinació, per exemple a base de tires reactives que canvien de color si detecten el virus) permet "remuntar des de les depuradores aigües amunt per la xarxa de col·lectors i arribar a escala de nucli poblacional. Esperem que es puguin implantar aquestes mesures en les quals en les primeres fases de la infecció (als tres dies, és a dir, abans de l'aparició dels primers símptomes), permetria limitar considerablement la propagació de la malaltia. Seria de molta ajuda en la contenció de la malaltia si aquest sistema d'alerta pogués estar disponible en un futur proper. El model pot ajudar a estudiar la fase d’expansió en el cas d’un rebrot de la malaltia de forma precoç amb aquestes dades".

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.