Andorra no està en fase d’alerta per la verola dels micos

Tot i això, des de l’executiu, i en concret el ministeri de Salut, no perd la pista a aquesta infecció i està en contacte permanent amb el Sistema d'Alertes Europeu i l'Organització Mundial de la Salut i fa una motorització global de l’alerta. Serà aquest seguiment “el que determinarà els passos a seguir i si cal prendre alguna mesura en un futur”. Cal recordar que, fins avui en dia, s’han notificat 8 casos confirmats a Regne Unit; 5 a Portugal on hi ha 20 més en estudi, i Espanya té 8 casos sospitosos. També hi ha un cas confirmat als Estats Units.

El que sí que està clar és que la legislació estableix que qualsevol cas sospitós d'aquesta malaltia ha de ser notificat pel metge a les autoritats sanitàries perquè es pugui fer una anàlisi i confirmació del cas. Es considera “sospita de verola dels micos principalment en persones que presentin una erupció cutània compatible que no s’expliqui per una altra malaltia”.

La legislació andorrana estableis que qualsevol cas sospitós ha de ser notificat pel metge a les autoritats sanitàries perquè es pugui fer una anàlisi i confirmació.

Des de Salut es recorda que la verola del mico és una malaltia vírica endèmica a l’Àfrica central i occidental. La seva transmissió primària als humans és per contacte directe amb un animal infectat a través dels fluids corporals o per contacte amb les seves lesions, mentre que la secundària, o de persona a persona, es produeix per contacte estret amb secrecions infectades de les vies respiratòries o lesions cutànies d’una persona infectada, o amb objectes contaminats recentment amb els fluids del pacient o materials de la lesió.

El període d'incubació acostuma a ser de 5 a 16 dies, però pot arribar als 21, tot i que els símptomes comencen entre el primer i el cinquè dia amb febre, mal de cap, dolors musculars, mal d'esquena, inflamació de ganglis limfàtics, calfreds i esgotament. A més, des del ministeri també precisen que es desenvolupa una erupció, que generalment comença a la cara i després s'estén a altres parts del cos; aquesta passa per diferents estadis, primer amb unes vesícules que poden semblar varicel·la o sífilis fins que es forma una crosta que cau. La principal diferència amb les malalties semblants és que la persona deixa de ser infecciosa quan la crosta cau i que acostuma a ser entre la segona i tercera setmana.