Els promotors de la cooperativa Raiffeisen.ad han sol·licitat aquest dimecres a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que “abandoni el procés de resolució” de Banca Privada d’Andorra (BPA) o, alternativament, que deixi d’optar per l’eina del banc. En un escrit presentat avui mateix a l’AREB i dirigit al president del seu consell d’administració, Albert Hinojosa, Raiffeisen.ad posa de manifest que o bé BPA no ha tingut en cap moment cap problema de liquiditat i, per tant, no es podia acordar la seva resolució, o bé no s’ha volgut explicar mai i l’entitat intervinguda, d’alguna manera o altra, ha tingut corresponsals o ha pogut operar amb custodis i ha pogut convertir en ‘cash’ inversions, títols i dipòsits que el banc tenia a l’exterior i ha anat repatriant.
L’economista, exconseller general i cap visible de la cooperativa que voldria assumir la gestió de BPA, Eusebi Nomen, ha comparegut davant els mitjans de comunicació i, entre altres coses, ha presentat el document presentat a l’AREB. S’hi explica que si des de la data de la intervenció fins ara, segons el ‘data room’ de Vall Banc, BPA ha abonat uns 300 milions d’euros als clients, vist que “en el moment de la intervenció BPA no tenia 300 milions d’euros a la caixa forta de la seu central d’Andorra” això “implicaria necessàriament que BPA va realitzar, va convertir en ‘cash’, uns 200 milions d’euros durant el període març-juny 2015 i uns 100 milions durant el període juliol 2015-febrer 2016 o que va accedir a fonts de finançament extern”.
En l’escrit presentat davant l’AREB, la cooperativa recorda que, segons el que ha transcendit fins a l’actualitat, BPA ni ha venut cap immoble ni ha obtingut finançament de la resta de la banca andorrana. “És evident que si BPA hagués obtingut un finançament de 200 milions de la banca andorrana, aquest crèdit seria un element del balanç i hauria de passar a Vall Banc. Altrament, si es quedés a BPA la banca andorrana tindria el seu finançament com un element de passiu en un escenari de liquidació concursal, fet altament improbable”.
Per tant, Raiffeisen.ad entén que “aquestes dades implicarien que necessàriament els interventors de l’INAF o, en seu moment, els responsables de l’AREB han pogut accedir als diners que BPA tenia en els comptes dels corresponsals a l’estranger” per un important d’uns 300 milions d’euros. Més enllà dels saldos que hagin anat retirant els clients, “BPA també ha hagut de fer pagaments importants a empleats i proveïdors”.
Per tot plegat, “en el cas que es confirmi que els 300 milions tinguin el seu origen últim en els comptes de corresponsals de BPA, aleshores hauríem de concloure que BPA tenia o ha tingut liquiditat i cauria l’argument de la manca de liquiditat per considerar a BPA com una entitat inviable als efectes de considerar l’obertura del procés de resolució. En aquest cas demanem formalment a l’AREB que abandoni el procés de resolució atès que BPA no era una entitat inviable per manca de liquiditat”.
D’altra banda, si “es confirma que els 300 milions usats per pagar als titulars de comptes tinguin un origen altre que els comptes de corresponsals de BPA o recursos dels custodis de BPA, com per exemple, venda d’immobles, realització de crèdits o qualsevol altre origen, aleshores us demanen que activeu les eines de resolució altres que la de l’entitat pont per reduir la destrucció de valor en el procés de resolució”.
Comentaris