Marta POUJARNISCLE GUIX
El concepte de presó preventiva des de la seva creació en el marc del dret penal és un dels conceptes que més controvèrsia ha generat. Per definició la presó preventiva és una disposició judicial que consisteix en l’empresonament d’una persona que es troba sotmesa a una investigació criminal fins que arribi el moment del judici. D’aquesta manera, la presó preventiva priva l’acusat de la seva llibertat durant un determinat període encara que no hagi estat condemnat i, doncs, jutjat.
En teoria i sobre el paper la finalitat de la presó preventiva és garantir que l’acusat no alteri el normal desenvolupament del procediment penal.
En teoria i sobre el paper la presó preventiva és un recurs judicial que s’utilitza en última instància.
En teoria i per regla general, s’haurien d’utilitzar altres mesures cautelars com la imposició d’una fiança o inclús la determinació d’un arrest domiciliari, també previstes al Codi Penal.
Malauradament no tots els països es recolzen en aquesta mesura com a últim recurs, sinó que abusen d’ella i l’utilitzen per simplificar el treball: resulta més senzill decretar la presó preventiva dels acusats que cercar i aplicar altres mesures fins que pugui ser jutjat, obviant així les particularitats pròpies de cada cas.
En el cas d’Andorra tot fa pensar que aquesta és l’opció vàlida. Només cal veure el percentatge de presos en règim preventiu respecte a la totalitat de la població penitenciària (de l’ordre del 75%).
Les recomanacions del Comitè contra la Tortura de Nacions Unides, de la que Andorra en forma part des del 28 de juliol de 1993, diuen en un informe del 20 de desembre de 2013 : “El Comitè recomienda al Estado parte que adopte medidas para reducir el número de personas en prisión preventiva y conciba medidas alternativas no privativas de la libertad teniendo en cuenta las disposiciones de las Reglas mínimas de las Naciones Unidas sobre las medidas no privativas de la libertad (Reglas de Tokio) y las recomendaciones formuladas en el examen periódico universal”.
Des de la detenció del Joan Pau no passa un sol dia que jo no busqui informació respecte a l’aplicació de la presó preventiva en diversos països de tot el món i sobre organismes que lluiten i denuncien l’abús de l’aplicació d’aquesta mesura. És evident que l’abús d’aquesta mesura cautelar no és exclusivitat d’Andorra. Segons un informe de l’any 2015 fet per Penal Reform International Àsia tindria un 40,6% de presos en preventiva, seguida d’Àfrica amb un 37,7%. El rati a Europa seria d’1 de cada 5 presos en presó preventiva (20%).
Tornant a Andorra i valorant els 500 dies de detenció d’en Joan Pau, crec que a casa nostra la presó preventiva va més enllà d’una opció còmoda i fàcil per part de les instàncies judicials per dur a terme la instrucció. Fins i tot m’atreveixo a creure que és una forma de tortura encoberta. El desgast que genera per a una persona tenir-lo en presó provisional, amb la incertesa i el desconeixement de no saber quan et posaran en llibertat o ni tan sols, quan et jutjaran, és una tortura psicològica sense cap mena de dubte. Perquè veieu fins a quin punt aquesta situació pot ser dolorosa i embogidora, en Joan Pau fa poc em confessava entre plors que per tal de poder sortir de la Comella i tornar a casa amb els seus fills, estaria disposat a reconèixer l’assassinat d’en Kennedy!!!
Aquests pensaments són fruit de la desesperació i impotència. I aquesta és la carta que cal evitar que juguin les institucions judicials. Passats aquests moments de desesperació, les forces tornen i s’imposa la voluntat de lluitar per a que la veritat surti a la llum.
El Consell Superior de Justícia publicava el passat 24 de febrer, arran del malestar que alguns sectors havien expressat pel fet que en Joan Pau estigués des de gairebé un any en règim de presó preventiva, una nota explicant que els batlles apliquen la presó preventiva "dins dels preceptes legals establerts". Evidentment, no s’arriba al punt de vulnerar els límits establerts, només faltaria!!!
Però també és cert que la Justícia té una dimensió essencialment humana, i si tant ens agrada emmirallar-nos amb els nostres països veïns, fem-ho en tots els aspectes i no ens limitem a esgotar els límits màxims de presó preventiva establerts per la llei. La presó provisional mai no pot anar en detriment de la llibertat de la persona pel fet que les instruccions s’allarguen en el temps.
En els països veïns, la substitució de la presó preventiva per mesures cautelars menys gravoses està a l’ordre del dia. A tall d’exemple tindríem el recent cas mediàtic d’un conegut exbanquer (Mario Conde), acusat per delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, insolvència punible i vuit delictes fiscals. En aquest cas el jutge ha decretat la llibertat provisional després de dos mesos de presó preventiva, amb l’adopció de les següents mesures cautelars: constitució d’una fiança de 300.000 euros, comparèixer un cop per setmana en els jutjats, retirada de passaport, prohibició de sortir d’Espanya i dur un telèfon mòbil on se’l pugui localitzar.
Com deia la catedràtica de Dret Penal (Esade, facultat de Dret URL) Esther Giménez-Salinas en un article d’ara ja fa uns anys, davant les mesures cautelars alternatives a la presó provisional que es preveuen al Codi Penal, “Los jueces tendrán que aprender a hablar otro lenguaje que el puramente jurídico, a promover soluciones, a ser más árbitros que jueces, y tendrán que explicar a la comunidad que las medidas penales no son sólo, ni principalmente, la cárcel”. En definitiva, un jutge no és un justicier, sinó que és l’encarregat d’aplicar equitativament la llei.
Al preàmbul de la Constitució llegim que el poble andorrà està “decidit a perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia i el progrés social”. Tot i que aquesta norma suprema hagi complert ja 23 anys, i que des de la promulgació del primer Codi Penal es prevegi l’adopció de mesures cautelars alternatives a la presó provisional, podríem dir que la jurisdicció encara no ha copsat que la llibertat és un dret sagrat i imprescriptible.
La situació d’en Joan Pau no és una detenció preventiva per poder dur a terme el procés judicial amb garanties. Tinc el sentiment que és un segrest en MAJÚSCULES.
Comentaris