Preguntes clares, respostes obscures, per Amadeu Rossell

Preguntes clares, respostes obscures, per Amadeu Rossell
Preguntes clares, respostes obscures, per Amadeu Rossell

Amadeu ROSSELL

La transparència no forma part dels hàbits polítics d'aquest nostre país, en especial als darrers cinc anys...i encara dura. 

Al llarg del darrer any, any i mig, han tingut lloc fets molt destacats a Andorra. Fets que han tocat els centres neuràlgics de l'Estat. Fets excepcionals, sí, i com a excepcionals que han estat requerien de respostes excepcionals i de graus de claredat i transparència excepcionals.

I justament al contrari, les respostes grises, emmascarades i furtives a preguntes diàfanes, clares i directes han provocat sospites i han derivat en una fundada desconfiança en l'actuació dels polítics, de les entitats de control financer i, com no, dels responsables de Govern.

Unes accions de Govern, o inaccions, sempre entre dues aigües, sempre amb més obscurs que clars i sempre sota l'ombra de la veritat a mitges o de la falsedat peregrina.

Una acció, dels mandataris polítics i de les institucions de control financer que haurien de ser garants de les bones praxis i que fonamentalment, als fets em remeto, perden el temps de tots jugant a "fet i amagar" negant-se a donar informació als representants parlamentaris del poble...ah, en minoria, és clar. 

Inaccions i jocs de pati de col·legi que van provocant el deteriorament accelerat de la moral política i dels principis polítics dels que, stricto sensu, han de donar solucions en lloc de ser el problema.

I d’aquí la importància de la transparència en comptes de l’excusa amanida amb acusacions infantils de bons i dolents.

I dic jo... enmig de la tortera de lleis que es tramiten i es discuteixen i s'aproven, o no, perquè no un accountability o el que és el mateix: una llei de rendició de comptes dels gestors de la cosa pública, polítics i altres, amb càrrecs públics d'incidència en l'Estat? 

Estarem tots d'acord que el ciutadà té dret a la informació, com a principi rector de qualsevol societat civilitzada i moderna. Seguint amb el sil·logisme, és Andorra un país civilitzat i modern? Doncs a la llum d'esdeveniments com el procés de resolució de BPA, amb massa grisos, massa ombres i massa pregunta sense ni tan sols resposta, podem afirmar que no. Andorra no és, sota aquests paràmetres, una societat moderna i civilitzada. I no serà per la seva excel·lent gent, treballadora, creativa i adaptativa a tot tipus d'escenaris. El que la fa rància, lenta, fosca i manipulada són els responsables de la seva direcció. Qui governa té la possibilitat de decidir tirar pel camí de la transparència o bé per jugar al "birli-birloque" i a amagar la boleta en algun dels tres gots de plàstic.

Front a l’obscurantisme, la claredat. Front a l’opacitat, informació. I al final del camí, rendició de comptes. Amb això es pot aconseguir pulcritud i honestedat en la gestió, i que aquesta pugui ser públicament avaluada, amb total transparència.

De moment, i així les coses, suspens baix a les formes de fer, als procediments i als resultats de la gestió i control de les crisis per part dels responsables polítics i financers, en un any excepcional, el de la crisi BPA, que sembla no haver finalitzat de donar-nos portades i ensurts.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.