Amadeu ROSSELL
La transparència no forma part dels hàbits polítics d'aquest nostre país, en especial als darrers cinc anys...i encara dura.
Al llarg del darrer any, any i mig, han tingut lloc fets molt destacats a Andorra. Fets que han tocat els centres neuràlgics de l'Estat. Fets excepcionals, sí, i com a excepcionals que han estat requerien de respostes excepcionals i de graus de claredat i transparència excepcionals.
I justament al contrari, les respostes grises, emmascarades i furtives a preguntes diàfanes, clares i directes han provocat sospites i han derivat en una fundada desconfiança en l'actuació dels polítics, de les entitats de control financer i, com no, dels responsables de Govern.
Unes accions de Govern, o inaccions, sempre entre dues aigües, sempre amb més obscurs que clars i sempre sota l'ombra de la veritat a mitges o de la falsedat peregrina.
Una acció, dels mandataris polítics i de les institucions de control financer que haurien de ser garants de les bones praxis i que fonamentalment, als fets em remeto, perden el temps de tots jugant a "fet i amagar" negant-se a donar informació als representants parlamentaris del poble...ah, en minoria, és clar.
Inaccions i jocs de pati de col·legi que van provocant el deteriorament accelerat de la moral política i dels principis polítics dels que, stricto sensu, han de donar solucions en lloc de ser el problema.
I d’aquí la importància de la transparència en comptes de l’excusa amanida amb acusacions infantils de bons i dolents.
I dic jo... enmig de la tortera de lleis que es tramiten i es discuteixen i s'aproven, o no, perquè no un accountability o el que és el mateix: una llei de rendició de comptes dels gestors de la cosa pública, polítics i altres, amb càrrecs públics d'incidència en l'Estat?
Estarem tots d'acord que el ciutadà té dret a la informació, com a principi rector de qualsevol societat civilitzada i moderna. Seguint amb el sil·logisme, és Andorra un país civilitzat i modern? Doncs a la llum d'esdeveniments com el procés de resolució de BPA, amb massa grisos, massa ombres i massa pregunta sense ni tan sols resposta, podem afirmar que no. Andorra no és, sota aquests paràmetres, una societat moderna i civilitzada. I no serà per la seva excel·lent gent, treballadora, creativa i adaptativa a tot tipus d'escenaris. El que la fa rància, lenta, fosca i manipulada són els responsables de la seva direcció. Qui governa té la possibilitat de decidir tirar pel camí de la transparència o bé per jugar al "birli-birloque" i a amagar la boleta en algun dels tres gots de plàstic.
Front a l’obscurantisme, la claredat. Front a l’opacitat, informació. I al final del camí, rendició de comptes. Amb això es pot aconseguir pulcritud i honestedat en la gestió, i que aquesta pugui ser públicament avaluada, amb total transparència.
De moment, i així les coses, suspens baix a les formes de fer, als procediments i als resultats de la gestió i control de les crisis per part dels responsables polítics i financers, en un any excepcional, el de la crisi BPA, que sembla no haver finalitzat de donar-nos portades i ensurts.
Comentaris