Carine Montaner exigeix a Corts que deixi sense efecte “una investigació que no te cap sentit”

La parlamentària no adscrita presenta un recurs de nul·litat contra l’aute que li aixeca la immunitat per poder analitzar si va revelar indegudament informació relativa a l’ex-liberal Costa “que va votar a favor de publicar els salaris”

Carine Montaner donant explicacions aquest migdia al seu despatx parlamentari.
Carine Montaner donant explicacions aquest migdia al seu despatx parlamentari. Toni Solanelles

“És un cas que sobta la població, que sobta l’opinió pública. L’opinió pública veu una una diferència entre la decisió judicial i el que hauria de ser en pro de la transparència. La ciutadania veu cada cop més distància amb les institucions.” Per tot plegat, i perquè entén que la investigació de què és objecte “no té cap sentit”, la parlamentària no adscrita Carine Montaner ha presentat aquest dilluns un recurs (incident, en puresa) de nul·litat contra l’aute del Tribunal de Corts que li aixeca la immunitat.

Sense immunitat, els tribunals poden investigar si Montaner va cometre un delicte de revelació de secrets. El que el Tribunal de Corts ja ha descartat és que la consellera general, respecte del salari de l’ex-liberal ara president del grup parlamentari independent, Ferran Costa, cometés calúmnies o difamacions. La informació que va aflorar arran “d’un error de la CASS” va posar el descobert el salari del conseller d’Acció, revelant que cobrava “més que el cap de Govern, que la síndica o la subsíndica”.

“Quin sentit té presentar-me una querella després d’haver va votar al juliol del 2020 la publicació dels salaris. Li preguntaria al senyor Costa: no està a favor de la transparència”

Montaner ha explicat que amb el recurs de nul·litat dóna “l’oportunitat” al Tribunal de Corts de “revisar” la seva decisió. I la petició la fa en base a set motius de nul·litat. Dues de les més contundents són que “un salari públic no es pot considerar secret segons el GRECO” i que “el GRECO recomana inclòs publicar el patrimoni dels parlamentaris”. I, sobretot, que Costa, el juliol del 2020, molt abans de presentar la querella però ja quan havia transcendit la seva remuneració, “va votar al juliol del 2020 la publicació dels salaris a la web del Consell”.

La parlamentària no adscrita s’ha demanat “quin sentit té presentar-me una querella després d’haver va votar al juliol del 2020 la publicació dels salaris. Li preguntaria al senyor Costa: no està a favor de la transparència”. Alhora, Montaner ha comentat en una compareixença que si el president del grup independent va acabar “renunciat al complement salarial és que no estava alineat amb les seves conviccions”.

COHERÈNCIA

Montaner, que ha afirmat que Costa “hauria de retirar per coherència la querella”, entre altres coses perquè durant l’anterior legislatura el parlamentari d’Acció “es preocupava molt pels diners públics”, ha exposat més punts pels quals creu que el Tribunal de Corts hauria de revisar la seva decisió. “No existeix cap text legal andorrà que parli del secret d’un salari públic”, “no hi ha hagut cap origen il·lícit, va ser un error de la CASS. L’empleada de la CASS va anar a fer un testimoniatge” i la informació “es va comunicar estrictament en l’esfera política, jo no vaig filtrat res de res”.

Montaner, amb el seu advocat, Alfons Clavera.

Relacionat

Montaner recorre al Superior la pèrdua de la immunitat per ser investigada per revelació de secrets

La parlamentària ha explicat que la documentació errònia la va rebre el març del 2020 i no va ser fins al juny que decideix comunicar-ho a d’altres consellers just quan a proposta de la síndica general “es debatia una reducció salarial” arran de la crisi de la Covid. Montaner creia -i de fet continua considerant que cal anar més enllà- que calia canviar el reglament. “Parlo amb la resta de la cambra perquè no volia que la iniciativa de la sindica general fos només de cara a la galeria i no fos real”, ha afirmat la presidenta d’Andorra Endavant, que hi ha afegit que “tenia por que la iniciativa proposada per la síndica fos només d’hipocresia parlamentària” i alguns consellers compensessin la reducció del salari satisfet directament pel Consell amb un complement procedent del grup parlamentari.

Finalment, Montaner, que ha deixat clar que “el presumpte objecte del delicte són salaris que ja han estat publicats posteriorment”, ha lamentat la decisió del tribunal després que el seu president, Josep Maria Pijuan, segons la parlamentària, durant la primera audiència-interrogatori “va dir que jo tenia un nivell d’ètica i de transparència molt alt, comparables als països nòrdics”. “És curiós que un magistrat digui això i després la resolució vagi en un sentit contrari”, ha sentenciat Carine Montaner.

“Gràcies a aquest error de la CASS s’ha pogut imposar la transparència, en aquest país hi ha molta opacitat i això no pot continuar així”

La parlamentària no adscrita, que ha lamentat que casos com el que l’afecten distancien cada vegada més la ciutadania de les institucions, polítiques i judicials, ha deixat clar que ella mai no ha revelat cap detall de les remuneracions o beneficis privats que pugui rebre Ferran Costa. I ha assegurat que “gràcies a aquest error de la CASS s’ha pogut imposar la transparència, en aquest país hi ha molta opacitat i això no pot continuar així”.

Amb tot, Montaner, que ha assegurat que “tornaria a fer exactament el mateix” si hagués de tirar enrere, ha lamentat que “la llei de transparència és a mitges” i “haurem d’anar més enllà”. Obligant els càrrecs públics a publicar el seu patrimoni abans de començar a exercir i després i, després, fer la comparativa escaient i analitzar si els possibles increments que hi hagués eventualment tindrien un origen il·lícit, perquè actualment “la declaració de patrimoni es posa dins d’un sobre tancat que es lliura al notari i aquest ni tan sols mira res”.

Comentaris (7)

Trending