La majoria governamental reparteix al 50% entre empresa i treballador l’increment de cotització

Més enllà de les propostes de la CASS, Demòcrates, Liberals i CC plantegen crear un servei d’inspecció molt més potent i autònom seguint el model del saig i duplicar les actuals sancions que conté la normativa en matèria de Seguretat Social

David Montané i Carles Enseñat han estat els encarregats d'exposar les mesures de la majoria.
David Montané i Carles Enseñat han estat els encarregats d'exposar les mesures de la majoria. Toni Solanelles

Els grups parlamentaris que donen suport al Govern repartirien al 50% entre patró i treballadors els quatre punts d’increment de cotització per a la branca jubilació que proposa la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) en el treball per a la reforma i sostenibilitat del sistema de pensions. I voldria deixar l’Estat, el Govern, fora del segon pilar. Alhora, i més enllà de les propostes fetes per la CASS, Demòcrates, Liberals i CC plantegen un sistema d’inspecció similar al saig i doblar les quantitats establertes en les sancions que preveu la normativa en matèria de Seguretat Social.

Els consellers generals Carles Enseñat i David Montané han exposat davant la comissió parlamentària ad hoc que avalua possibles canvis en el sistema de pensions la proposta de la majoria governamental. No hi havia cap representant ni de Liberals ni de Ciutadans Compromesos (CC), fet que ha valgut una encesa crítica per part dels socialdemòcrates, que lamenten la poca o nul·la aportació que entenen que han fet els socis dels demòcrates al Govern. La proposta o la visió de la majoria parlamentària en relació al sistema de pensions ha centrat la jornada, que inicialment ha fixat el calendari de properes compareixences.

A petició del representant de les associacions de persones amb discapacitats, Manel Fernàndez, i secundat pel PS o els sindicats, s’ha accelerat una mica la proposta inicial de tempos, que hauria fet que no s’haguessin exposat totes les aportacions fetes pels agents sòcio-polítics que ho han volgut fins al 12 de juliol. Ni Terceravia -que ha demanat més estudis d’impacte- ni la Federació de la Gent Gran no han fet cap proposta pròpia. La patronal (CEA) i els sindicats ja han fet circular les seves aportacions.

“MENYS DESPESA NO ÉS EL REPTE”

Els demòcrates, en nom de la majoria parlamentària, han repassat les 14 propostes de la CASS i hi han donat la seva pròpia visió a banda de fer cinc aportacions suplementàries. El president de la comissió i del grup demòcrata, Carles Enseñat, ha recordat que el plantejament fet per la parapública “és un tot” que comporta una solució per al sistema de pensions. “Pots decidir no adoptar alguna de les propostes que es fan, però això suposa una adaptació”. O el que és el mateix, com que la solució “quedarà coixa” caldria "reforçar o gravar” altres de les mesures plantejades.

“Pots decidir no adoptar alguna de les propostes que es fan, però això suposa una adaptació”. O el que és el mateix, com que la solució “quedarà coixa” caldria "reforçar o gravar” altres de les mesures plantejades, explica Enseñat

Enseñat ha exposat que els grups de la majoria demanen que es facin estudis complementaris en relació amb algunes de les mesures plantejades, sobretot les de més impacte. I, en aquest sentit, i especialment, l’increment de la cotització i l’allargament de la vida activa fins als 67 anys. El parlamentari ha explicat després de la comissió -a porta tancada- que el que es pretén és saber quin és l’impacte real d’adoptar la mesura plantejada a l’hora de resoldre el problema de sostenibilitat del sistema de pensions andorrà i què suposaria no aplicar la mesura.

En tot cas, ha deixat clar Enseñat, “no és que vulguem menys despesa”. És a dir, en cap cas es vol reduir la quantitat de les pensions per estalviar-se l’increment de les cotitzacions, per exemple. Es vol tenir molt clar què passaria si en lloc de fixar la jubilació als 67 anys es manté als 65. I si això seria possible, per posar un exemple, incrementant la cotització en lloc de 4 punts en 4 anys, com proposa la CASS, pujant-ne 5 o 6 en 5 o 6 anys. O si l’ascens hauria de ser molt més accentuat. Tot això es vol tenir molt clar veient, a més, que el model de la CASS que en el seu conjunt la majoria no veu malament, no té res a veure ni amb el que defensen els sindicats ni amb el que al seu dia plantejarà el PS.

La majoria governamental considera que l’increment de la cotització s’hauria de fer a parts iguals entre empresari i treballador. Dos punts cadascun en quatre anys. “Però s’ha d’analitzar el cas dels autònoms, que ho haurien d’assumir tot ells”, ha deixat clar Enseñat. També haurien deixat clar les formacions que fan costat al Govern que l’allargament de l’edat activa seria de dos anys per a qualsevol data o termini en anys que hi hagués fixat. No només establir que dels 65 es passa als 67.

Carla Guinot (SEP) i Gabriel Ubach (USdA) durant la comissió especial d'aquest dimarts.

Relacionat

Els sindicats proposen pujar les pensions vuit punts i equiparar-les al salari mínim

Els partits que fan suport a l’executiu també han demanat un estudi en relació al segon pilar, els plans complementaris. La proposta de la CASS és que els financin empreses, treballadors i Estat. La majoria considera que l’Estat no hi ha de participar per l’alt cost que podria suposar. En un càlcul que el president demòcrata admet que és fet de forma una mica casolana, s’estableix en uns 18 milions d’euros l’any que tindria per a l’Estat participar en aquesta mesura.

CINC PROPOSTES ‘PRÒPIES’

A banda dels matisos sobre les catorze propostes de la CASS, demòcrates, liberals i ciutadans han posat cinc mesures addicionals. Les dues de més calat immediat serien la de crear un servei d’inspecció “més fort i autònom”, a imatge i semblança del saig, ha afirmat Enseñat, amb la voluntat d’evitar abusos. De fer un control major sobre el prestador de serveis, el declarant i el beneficiari. És a dir, professional de la salut, empresa i treballador.

IMG 20220517 171128
Una imatge de la comissió d'aquesta tarda. | TONI SOLANELLES

També amb l’objectiu d’anar frenant els abusos i, per tant, posar fre, relatiu, a les despeses, es planteja doblar totes les sancions actualment previstes en el catàleg normatiu que regeix en matèria de Seguretat Social. Es considera que incrementant les multes, que ara surten a compte en alguns casos i per a segons qui, es podria intentar desincentivar alguns comportaments fraudulents. La recaptació de les sancions hauria d’anar al Fons de Reserva de Jubilació.

Les altres tres mesures que planteja la majoria són un estudi sobre economia submergida, per tal de veure’n la dimensió, si és que hi és, i quines mesures coercitives es poden adoptar. També es proposa modificar el Reglament del Consell General per crear una comissió legislativa ja fixa sobre seguiment de la CASS i les pensions. I, finalment, es proposa crear una assignatura acadèmica -cal veure a partir de quina edat- sobre educació financera perquè els joves prenguin consciència de l’estalvi. “Pot ser banal, una nota marginal. Però ens ha semblat interessant”, remarca Enseñat, que diu que igual com la filosofia fomenta el pensament i la reflexió o la matemàtica el càlcul, l’educació financera podria aportar dots de bona gestió.

Comentaris (11)

Trending