“Els comuns som conscients de la problemàtica i volem ser actius”, ha defensat Alcobé, que sense voler desvelar massa les concrecions de les propostes ha apuntat que es busquen “altres fórmules d’habitatge o de contractes” perquè els propietaris tinguin dret a incrementar el preu, però que alhora els llogaters puguin seguir pagant la renda. “És una mesura que s’ha de parlar, com trobar alternatives als preus actuals o als habitatges actuals de lloguer accessible o protegit”, ha manifestat el polític canillenc, que ha apuntat que potser d’aquí a dos anys els pisos del parc públic poden no ser suficient si es manté una evolució inflacionista dels preus i un increment de la demanda.
Segons Alcobé, la sort és que “no cal inventar res”, sinó tan sols aplicar exemples d’allò que ja es posa en pràctica en altres llocs, i “el Lluís Ginjaume té molta experiència fora d’Andorra amb exemples que s’apliquen”, per tant, es vol que estudiï quines d’aquestes mesures poden ser efectives a Andorra.
Els cònsol no han volgut avançar cap mesura concreta perquè consideren que és l’Institut Nacional de l’Habitatge qui ho ha d’analitzar i pronunciar-se per evitar que el final de les pròrrogues “sigui un problema d’aquí a dos anys”. Són optimistes de cara a aconseguir-ho? “Totalment. Hi ha d’haver equilibris entre la propietat, l’administració i els llogaters, però és possible d’aconseguir perquè a altres llocs està funcionant i tenim eines per poder generar certes garanties a totes les parts des de l’Estat”, ha conclòs Alcobé.
Tot i així també ha reconegut que el context econòmic “és com el clima, molt variable”, per tant, també pot ser que d’aquí a dos any la situació no sigui la mateixa i arribi un estoc important de pisos al mercat de lloguer, “amb una funció social directa i real i esprem que amb això sigui suficient”.