La reforma implica la pacificació –més espai per als vianants, ampliació de voravies, canvi de mobiliari, menys pas per als vehicles…– del tram d’aquesta via que va de la rotonda de Prat de Genil fins a la part sud de Prada de Moles. Poc més d’un quilòmetre i un segment de l’avinguda en què hi ha ubicats nombrosos establiments de gastronomia, hotels, botigues o negocis de serveis diversos. Previsiblement, les obres, que es duran a terme per fases, afectaran els accessos a certs locals.
La desconeixença d’aquests treballs, doncs, és alta. Potser –cal dir-ho– perquè és d’hora per haver-ne informat des del comú. Un treballador de la benzinera del Carrefour que hi ha davant Prada Moles ha vist “alguna cosa al diari” i espera que “en algun moment” la corporació avisi l’empresa a la qual pertany. Els responsables d’un bar pròxim al carrer de la Vena no tenen constància de res: “Me n’estic assabentant ara”. Amb una mica més d’informació, consideren que les obres els perjudicaran: “Què hem de fer? Tancar el ‘xiringuito’ i marxar? De què viurem? Jo no tocaria res”.
Un veí de l’avinguda que paga la consumició preferiria que el comú tingués altres prioritats: “El que faria primer és reduir la velocitat de circulació dels cotxes fins a trenta. Això sembla el circuit de Montmeló. Al centre d’Encamp, en canvi, has d’anar a deu. Aquest tram també és residencial. Ja hi ha hagut accidents greus. Un dia hi haurà una desgràcia”. “Com tot, arriba tard”, afegeix sobre la reforma, de la qual n’és coneixedor. Precisament, el cònsol menor d’Encamp, Xavier Fernàndez, recorda que la reducció de la velocitat “va intrínseca a l’obra”, ja que “les voravies seran més amples per què la calçada es reduirà al màxim i això fa que els cotxes hagin de reduir la marxa”.
Precisament, el cònsol menor d’Encamp, Xavier Fernàndez, recorda que la reducció de la velocitat “va intrínseca a l’obra”, ja que les voravies seran més amples per què la calçada es reduirà al màxim i això fa que els cotxes hagin de reduir la marxa”
Un altre veí que passeja el gos –porta un any vivint a Encamp i és de Barcelona– creu que el canvi de cara “donarà qualitat de vida al poble”. “Jo, que soc de Barcelona, ho valoro positivament si penso en el que han aportat les ‘superilles’. Ja és una sort, però, que la carretera principal no passi pel mig del poble”, afegeix. Ara bé, a Joan Martí, “la desfilada de cotxes continua sent important”. Una dependenta de la pastisseria Flor de Neu no es complicaria: “Ho deixaria tal com està. Fa uns dies, aquí, uns veïns se’n queixaven”. Els treballadors del Super U ja preveuen que “una mica ens afectarà, això segur”. Ells, “alguna cosa” saben, però la informació és molt llunyana.
Una altra resident accepta les futures obres amb una certa resignació: “A mi em va bé tot. Porto cinquanta anys aquí i he vist tantes coses…”. Uns treballadors que no esperen no patir afectacions econòmiques són els de l’Associació Cultural de Resident d’Alto Minho: “El nostre tipus de client és molt fidel. Sempre és el mateix, ja que som una associació popular. No ens entren clients de carrer. Som una comunitat”. A la porta de l’associació, una veïna també és queixa de la velocitat amb què passen els cotxes per aquesta via: “Alguns van molt de pressa. Corren massa. Un dia, un nen caurà mentre travessa... I què?”.
Un mecànic del taller Plaus Sport Motor opina que “per controlar la velocitat no calen obres: cal posar policia”. Rep la reforma amb desconfiança: “Les millores sempre són bones, però no hi crec gaire, la veritat. A la part que ja van reformar, cada hivern hi han de tornar a treballar. Van col·locar pedres petites a les voreres i la neu les ha arrencat totes”. “Estan destrossant Andorra”, diu, generalitzant. A tocar, finalment, de la rotonda del Prat de Genil hi ha dos bars (que tenen una afluència bona, prou constant) que entomen la notícia de la reforma amb desgana, sense interès, potser perquè el negoci, en aquest punt, ja no corre el risc de patir.