Moltes gràcies mossèn Ramon!, per Joan Pau Miquel Prats

Moltes gràcies mossèn Ramon!, per Joan Pau Miquel Prats
Moltes gràcies mossèn Ramon!, per Joan Pau Miquel Prats

Joan Pau MIQUEL PRATS

Em demanen d’escriure una nota per deixar constància d’aquests primers 500 dies que he viscut a la Comella i la veritat és que pocs records tinc: la rutina dels dies i la manca d’estímuls externs fa que el temps perdi sentit. L’únic referent cert és veure els meus fills com creixen, com inevitablement es fan grans. Ahir van tornar d’uns dies de colònies a AINA. I per a ells ha sigut una gran experiència, es nota que han gaudit moltíssim i que s’han sentit molt estimats. Em van portar una fotografia de mossèn Ramon amb el Pau i l’Albert al peu del Cubil amb les tendes preparades per fer una acampada. Moltes gràcies mossèn Ramon per cuidar-los i estimar-los. El meu fill Xavier també té grans records d’aquesta casa de colònies que heu creat amb l’esforç i la dedicació de tota una vida, una vida de dedicació als altres. 

De les ocasions que hem tingut per parlar, recordo dues grans reflexions que suposo que moltes vegades la vida no ens dóna l’oportunitat per interioritzar-les en la seva justa mesura. La primera és no viure amb por i la segona és que comunicar-se és estimar-se. En aquests moments, les tinc presents cada dia: no vull viure amb por i procuro comunicar millor amb tota la gent que estimo, encara que amb les circumstàncies actuals tinc severes limitacions al respecte. 

També vull donar les gràcies a totes les persones que ens donen mostres d’afecte i suport a tota la família. I especialment per tots aquells que tenen l’ocasió de relacionar-se amb els meus fills. Amb petits o grans gestos i de forma natural intenten suplir o compensar la mancança que viuen. Moltes vegades són familiars o amics molt propers, i d’altres són companys de feina, professors de l’escola, monitors, pares d’amics dels meus fills, coneguts... a la fi persones que amb un somriure s’esforcen per transmetre tranquil·litat i seguretat. Ara penso que és possible que molts d’ells hagin anat a AINA i tinguin els seus valors interioritzats. Potser fins i tot recorden alguna cançó que hi cantaven. I m’agrada pensar que molts d’ells lluiten, a la seva manera, per un país millor pels nostres fills, sense renunciar al passat i a la seva realitat.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.