Minguillón i Cd'I ja no veuen tan clar fer efectiu el trencament amb DA

Minguillón i Cd\'I ja no veuen tan clar fer efectiu el trencament amb DA
Minguillón i Cd\'I ja no veuen tan clar fer efectiu el trencament amb DA
Podrà mantenir les sigles, sí. Però la D passarà a ser majúscula. De Coalició d’Independents (Cd’I) a Coalició Delirant Independent (CDI). El cop de força perpetrat a través d’un comunicat enviat per la periodista, col·laboradora directa de Rosa Ferrer i integrant de la formació violeta Maria Carmen Grau encara no ha durat vuit hores. Si la nota pública pretenia calibrar la força que té Cd’I i les possibilitats de triomf en els comicis del 13 de desembre, les reaccions posteriors indicarien molt poc èxit. Ara mateix, la formació hauria posat el fre de mà i, molt probablement, ja estaria fent encaixar en el bombí la marxa enrere per tal de fer-la efectiva. I encara més: cada cop hi hauria més distància entre Minguillón i altres integrants d’un partit minúscul que té la força que tingui Rosa Ferrer davant Toni Martí. Ni Minguillón, ni Ferrer, ni Cd'I ja no veuen tan clar com ho pregonaven fer efectiu el trencament amb DA. I això que el comunicat emès a primera hora del matí donava per acabada la negociació amb Demòcrates per Andorra (DA) i el projecte polític ‘ferrerominguillonista’ imposava com a cap de llista, de la seva i de la d’aquells que vulguin pactar amb ells, l’actual cònsol major d’Andorra la Vella, Jordi Minguillón. Certament, Cd’I ha anat defensant que el pacte que la formació va establir amb DA per als processos electorals que s’havien de celebrar durant aquest 2015 -generals i comunals- va fixar que la formació parida per Ferrer triaria el candidat a cònsol major. I els violetes van tancar files no sense dissidències a l’entorn de l’actual cònsol. Ferrer i Minguillón han portat el cop de geni molt lluny. I el comunicat d’avui hauria estat l’últim test. I no hauria donat el resultat esperat. La comunicació pública ha fet bullir els telèfons. Poc després que es fes córrer la nota entre els correus electrònics dels mitjans de comunicació i alguns afins col·locats en llocs estratègics, Minguillón es reafirmava en què davant la situació creada es podia considerar donat per trencat el pacte subscrit a nivell comunal entre Cd’I i DA. De fet, el cònsol actual, després d’inaugurar una pista de gel a la plaça Rebés, donava breument la seva versió dels fets, escenificava encara més el distanciament amb DA i obria la porta a fer tàndem, altra volta, amb Eron Estany al capdavant de Cd’I. Altra volta seria un dir, perquè sabut és que el mandat el va començar al capdavant del comú l’actual ministra de Salut, Benestar i Ocupació. Però a poc a poc l’amenaça s’ha anat desinflant. I depèn de com, l’amenaça de veritat és ara la possibilitat cada vegada més evident que Cd’I acabi fent el ridícul i Demòcrates per Andorra, per un efecte simpatia no gens simpàtic, també en surti malparat. De fet, el desgast d’un procés que ja fa setmanes que dura comença a ser molt notable per a totes dues bandes. Per a totes dues formacions. Ni els uns ni els altres, per separat, no semblen tenir prou força. Però al pas que es va, tampoc junts. I del to inicialment trencador de Minguillón -més rotund que un comunicat que no parlava de trencament i que el que feia és forçar DA a fer el pas de trencar- s’ha anat passant a d’altres missatges més conciliadors.

DA es manté amb un tarannà negociador

El primer en rebaixar públicament la tensió (una altra cosa és la rerebotiga, on l’incendi sembla important), ha estat el secretari general de DA i ministre d’Educació, Èric Jover, que s’ha mostrat conciliador davant els mitjans de comunicació i ha advocat per poder arribar encara a una entesa i mantenir la negociació oberta. Formalment, avui de negociació no n’hi ha hagut. Tècnicament no hi ha hagut contactes tendents a elaborar una llista conjunta. Però Ferrer no ha trigat pas gaire a fer unes manifestacions a l’agència ANA on mostrava el seu convenciment que encara hi ha marge per reconduir la situació. I és que l’aparició del comunicat ha servit per posar realment totes les peces al seu lloc. Els consellers de la majoria comunal que s’han mostrat contraris a donar suport a Minguillón com a cap de llista no només es mantenen en la seva posició. És que a més a més han començat a donar pistes d’aquelles accions dirigides per l’actual cònsol que no els han agradat gens. Per exemple, les adjudicacions relatives al sistema intel·ligent de les targetes dels aparcaments. Per exemple, a l’intent frenat d’externalitzar el servei de grua del departament de Circulació. Rosa Ferrer, que fa temps que ha deixat de banda el despatx professional d’advocacia, és, com aquell que diu, professional de la política. I ha de calibrar molt bé els passos que fa. (I sap, a més a més, que Toni Martí no és un òs fàcil de rossegar). La ministra i autora intel·lectual de Cd’I i de qualsevol moviment que aquesta formació acabi fent ha pogut notar, també, com té menys suport ara que fa quatre anys entre els prohoms que l’avalaven i ara ja no ho fan. O no ho fan tant. A més a més, alguns dels prohoms que continuen fent-li costat, li han recordat els darrers dies que l’avalen a ella. Però que, per sort o per desgràcia, Jordi Minguillón no és Rosa Ferrer. La titular de Salut, per acabar-ho d’adobar, hauria advertit les darreres hores que no està gens clar que si li calgués desestabilitzar el Consell General ho pogués aconseguir: Carles Enseñat no està clar que fes un seguidisme inequívoc a una proposta de trencament parlamentari. I la posició de Carles Jordana ja no seria tan sòlida com havia estat fins ara. Vaja, que Jordi Minguillón comença a quedar-se sol. O més sol del que ho podia estar fins ara. I sap, també, que Liberals d’Andorra no té cap intenció de pactar amb Cd’I. O, com a mínim, que Minguillón i la seva ‘troupe’ s’hauria d’adequar a les condicions que establís Ld’A i no al revés. Fonts properes a aquesta formació, cansada dels flirtejos del cònsol i del seu entorn, li haurien exigit que qualsevol oferiment, a partir d’ara, el formalitzés per escrit. I que tingués en compte dos paràmetres més: el primer lloc d’una eventual llista conjunta seria liberal. A més a més, un pacte al comú s’hauria de visualitzar sense fissures al Consell. Davant aquest escenari, les fissures sembla més aviat que comencen a estar a Cd’I. El fre de mà podria ser ben aviat una marxa enrere en tota regla.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.