El comú de Sant Julià de Lòria tanca la prova pilot de recollida de llenya amb 20 lots adjudicats

Inicialment se n'havien previst cinc però la demanda va obligar a afegir-ne 15 més i Majoral qualifica la iniciativa d'èxit

Comentaris

Arbres marcats a la Rabassa per a poder ser talats i fer llenya.
Arbres marcats a la Rabassa per a poder ser talats i fer llenya. COmÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

El comú de Sant Julià de Lòria ha tancat la prova pilot que permetia als residents a la parròquia la possibilitat de tallar llenya dels boscos de la Rabassa per emprar-la a les seves llars de foc. La corporació ha pres aquesta decisió quan s'ha arribat als 20 lots. El cònsol major, Josep Majoral ha dit que "ens ha sorprès que hi hagi tanta demanda. Penso que ha estat un projecte que ha tingut molt èxit".

Els primers cinc lots es van adjudicar ràpidament i es va fer una llista d'espera que va obligar el comú a buscar un nou espai per donar compliment a la demanda fins arribar als 20 lots. S'ha de recordar que La llenya que surt del bosc, o els seus productes derivats, com l’estella forestal, representen una energia de balanç zero de carboni. També s’anomena petjada zero de carboni, i significa arribar a un resultats d’emissions zero de carboni. Aquestes emissins guarden estretament una relació positiva amb al canvi climàtic. Afegit al valor que té la biomassa forestal, la llenya prové dels boscos propers, un fet que contribueix a reduir encara més la petjada de carboni, i és un clar exemple d’economia circular.

En la iniciativa s’han aplicat sels criteris de gestió forestal sostenible. Els seus beneficis són múltiples (reducció del risc d’incendi, augment de la velocitat de fixació del carboni atmosfèric, millora de l’adaptació del bosc al canvi climàtic, etc.) i es basen en la silvicultura adaptativa. En la prova pilot que s'ha dut a terme a la Rabassa s'han retirat arbres joves que estan dominats i que no arribarien a bon port, reduint així l’estrès hídric.També s’han tret alguns arbres més grans, que deixaran un buit fent que la llum del sol arribi al sotabosc, i ajudi a fer sortir els petits plançons que seran els arbres de futur. Amb aquestes petites aclarides es redueix una mica el combustible forestal i s’intenta promoure una estructura pluriestratificada, maximitzant la biodiversitat.

La prova pilot s'ha efectuat en els boscos de pi roig i pi negre de la Rabassa. Per raons de biodiversitat no s'ha tallat cap planifoli (trèmols, bedolls, besurts, roures, etc.), ja que en les zones d’actuació són espècies testimonials i contribueixen a la multiespecificitat de la massa. L'únic inconvenient és que els pins produeixen molt sutge. És la la llenya o gas-oil que no s’ha acabat de cremar del tot i sorgeix principalment per mala combustió del sistema de calefacció o llar de foc. Sobretot procedeix de la llenya més verda i més dolenta (com la de pi) i que s’acumula a les parets de les xemeneies i dels conductes que condueixen el fum. És extraordinàriament inflamable.

El projecte es va posar en marxa gràcies a la col·laboració d'Andorra Recerca i Innovació (AR+I), qui es va encarregar d'identificar aquelles zones i arbres que podran ser talats pels particulars. 

Comentaris

Trending