Aquest projecte ha estat impulsat i treballat per Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, les regions franceses d’Occitània i Nouvelle-Aquitaine i Andorra. S’ha fet a través de la participació en l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i ha tingut una durada d’estudi i investigació de dos anys. Es va començar al 2020 i té l’objectiu de poder fer un seguiment exhaustiu de l’impacte climàtic als Pirineus, així com definir el que s’ha anomenat com una Estratègia Pirenaica d’Adaptació al canvi climàtic. La coordinadora de l’OPCC, Eva García-Balaguer, ha destacat que “és la primera estratègia europea amb aquesta temàtica i té la particularitat d’haver-se fet mitjançant el codisseny, han participat més de 600 entitats en el contingut, i està preparada per a l’aplicació”.
“És la primera estratègia europea amb aquesta temàtica i té la particularitat d’haver-se fet mitjançant el codisseny, han participat més de 600 entitats en el contingut, i està preparada per a l’aplicació”
Els primers resultats obtinguts d’aquesta cooperació transfronterera han resultat en diverses dades que han fet palès el fort impacte que està tenint el canvi climàtic en la zona dels Pirineus. En aquest sentit, García-Balaguer ha destacat que es veu la necessitat de continuar treballant en la direcció de l’observació, i que es farà amb l’acord i col·laboració de totes les entitats amb competència en meteorologia de les diferents zones. “Les dades serviran per tenir la visió a escala pirenaica d’aquesta afectació, que ens permet tenir ferramentes útils i actualitzar els principals indicadors de forma anual”. Això ha comportat la creació d’un butlletí climàtic anual.
Així, s’ha treballat en guies de recomanacions, que inclouen temes forestals o com millorar l’acció local, recollint exemples i bones pràctiques actualitzades. També ha fet referència García-Balaguer a aquestes ferramentes de sensibilització, que s’han creat amb la seguretat que “cal millorar la comprensió del fenomen i la implicació de la ciutadania”. Així mateix, la viceconsellera de Sostenibilitat Ambiental del Govern Basc, Amaia Barredo, ha destacat la importància de continuar treballant de forma conjunta, “tenint en compte el marc social actual, treballar multinivell és crucial, sols poc podem fer, així que hem de traslladar les polítiques de forma transversal a tots els sectors i fer-ho de forma coordinada”. En total, s’han identificat 38 directrius i 72 accions prioritàries que estan preparades per portar-se a terme.
DADES PREOCUPANTS ALS PIRINEUS
Gràcies a aquesta observació que ha comportat el projecte, s’han pogut extreure dades que no fan més que treure a la llum que la preocupació té una base més que sòlida. Com a tall d’exemple, García-Balaguer ha destacat que hi ha hagut un increment de la temperatura d’1,6 graus entre el 1960 i el 2020, sent aquest darrer l’any més calorós de tot el període. “Se supera així l’Acord de París, que instava l’augment en 1,5 graus, i les zones de muntanya són les que més estan patint aquest impacte. Així mateix, també hi ha un menor nombre de precipitacions, que han disminuït un 8%, i de dies de gelades, que hi ha 16 dies menys en 10 anys.
D’altra banda, i de forma més específica, el director de GEIE Forespir i responsable del projecte ACCLIMAFOR, Sébastien Chauvin, ha exposat que, des del 1997 fins al 2020 hi ha un fenomen de dèficit de fulles en els arbres cada cop més ampli. Així mateix, el director del Conservatoire Botanique National des Pyrénées et de Midi-Pyrénées i responsable del projecte FLORAPYR Avance, Gérard Largier, ha indicat que un 5% de la flora dels boscos del Pirineu està amenaçada i acabarà desapareixent, i que el principal motiu és “l’acció humana”.
“Són dades observades, i si a això se li afegeix un escenari com l’actual, significa unes pèrdues amb un impacte irreversible”, ha assegurat García-Balaguer. De fet, aquestes xifres posen en evidència la necessitat “d’actuar de forma ràpida i de posar ferramentes també ràpides”. Això sí, García-Balaguer insisteix a dir que les recomanacions que s’han de buscar han d’aportar solucions basades en la natura. “S’ha d’intervenir en el medi potenciant el valor que té la natura de la qual ens nodrim la societat”.
Comentaris (2)