El Govern, o com a mínim una bona part d’ell on s’inclourien homes forts com Toni Martí, Jordi Cinca i, especialment, Gilbert Saboya, es fa l’orni sobre allò que dicta el Consell General. Més enllà de creences religioses, el debat entorn a l’aterratge al Principat de l’Institut Marquès de fertilitat evidencia que el nucli dur de l’executiu ‘passa’ dels representants del poble. El 8 d’octubre, com a colofó del debat d’orientació política, es van aprovar diverses propostes de resolució. Una d’elles encomanava al Govern que se signés el Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d’Europa (altrament anomenat Conveni d’Oviedo). Aquest conveni regula el sector de la biomedicina i ‘de facto’ impossibilitaria a la clínica Marquès dur a terme algunes de les pràctiques per les quals pretén instal·lar-se a Andorra: la selecció genètica, per exemple. L'executiu no ha mogut ni un dit per complir la voluntat del legislatiu. I més quan ja tenia un acord firmat amb l'esmentada clínica que hauria de ser una de les estrelles de la pretesa exitosa obertura econòmica que, per ara, és poc oberta i menys exitosa encara.
L’Institut Marquès pretén instal·lar-se al Principat per poder desenvolupar tècniques i pràctiques que en altres països de l’entorn no es poden dur a terme. Com que a Andorra hi ha una normativa laxa en certes matèries, la clínica podia aprofitar el buit legal per poder oferir serveis que no es poden fer pràcticament enlloc més d’Europa. I que cal anar a cercar als Estats Units o al Canadà. Més enllà de si per qüestions ideològiques o de fe s’està d’acord o no amb certes pràctiques (‘Diari d’Andorra’ ha revelat els darrers dies que el ministre de Salut, Carles Álvarez, proper a l’Opus Dei, s’ha mostrat en contra del projecte i dimarts hauria aprofitat la reunió del grup parlamentari demòcrata per reactivar el debat i recordar, entre altres coses, que la Mitra de ben segur no veuria de bon ull segons què), l’afer torna a deixar entreveure divisions dins l’executiu i un poc respecte a les institucions.
El Govern no ha posat en marxa la signatura del conveni d’Oviedo tal i com el Consell General, per assentiment de tots els parlamentaris, dos del grup que fos, li va encarregar. De fet, saben Saboya i companyia que en el moment que Andorra signi aquest acord tal i com el propi comitè andorrà de Bioètica ha recomanat, el Principat deixarà de tenir interès per a centres com l’Institut Marquès, que miren d’anar al límit de l’ètica científica o sobrepassar-la si escau en benefici del pla de negoci. Però la qüestió ja no és el debat ètic o els dubtes morals: el parlament ha encarregat al Govern que signi el Conveni d’Oviedo i l’executiu es fa el sord.
Diverses fonts, a més a més, han recordat que no és cert que el Govern no conegui els plans de l’Institut Marquès. Aquest dimecres, després de la reunió del consell de ministres, el portaveu governamental, Jordi Cinca, va assegurar que no hi havia cap vet ni cap posicionament en contra de la prestigiosa clínica de fertilitat, entre altres coses, perquè no hi havia un projecte sobre la taula. Diferents fonts han assegurat que això no és cert. Que no s’ajusta a la realitat. I que quan el Govern va firmar amb l’esmentada clínica un memoràndum d’entesa aquest ja incloïa el pla de negoci, el pla d’empresa i quedava clara, per exemple, la voluntat de practicar seleccions genètiques. Per fer allò que és permès a França i a Espanya, que sí estan adherits al Conveni d’Oviedo, l’Institut Marquès no hauria triat Andorra.
L’acord amb l’Institut Marquès i d’altres pactes que s’han fet en el marc de la pretesa obertura econòmica i sota l’aixopluc del clúster de Salut no han estat tutelats, curiosament, pel ministeri encarregat de la Sanitat. Tots els projectes d’inversió estrangera han quedat a mans del secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, que per a qüestions relacionades amb la salut ha tingut el suport i l’assessorament del doctor Josep Maria Payà Padreny, director mèdic de Quality Medical Service i que el propi executiu defineix com a “expert internacional en l’àmbit sanitari i assistencial”. De forma molt directa, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, també tutela el procés d’obertura i seria un dels ferms valedors de l’arribada al Principat de l’Institut Marquès i altres centres mèdics que haurien mostrat interès per implantar-se al país.
Andbio també vol més flexibilitat i canvis al Codi PenalL’Associació de Biotecnologia d’Andorra (Andbio) és una de les entitats que més a favor està de certes pràctiques. L’entitat, que va néixer de la voluntat de diversos professionals de les biociències de divulgar la Biotecnologia entre la societat andorrana i de promoure activitats que puguin aportar beneficis socioeconòmics presents i futurs i que té entre els seus principals dirigents persones estretament lligades a l’executiu demòcrata, ha sol·licitat la modificació de dos articles del codi penal (el 124 i el 125) per tal que rebaixant-ne el contingut es pugui ser més flexible i es puguin dur a terme activitats que avui per avui són sancionades penalment al Principat. El Codi Penal estableix en el títol IV allò que fa referència a “la genètica i a la reproducció humanes”. L’article 124 recull el tipus qualificat i estableix que “qui practiqui una manipulació genètica per realitzar una selecció d'éssers humans i produeixi una alteració del genotip o un clonatge, ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a setze anys. Si la manipulació es produeix en el marc d'un pla preconcebut i afecta un grup de persones s'ha d'imposar pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació fins a vint anys.La temptativa i la conspiració són punibles.” De la seva banda, l’article següent, el 125, fixa la punibilitat de l’obtenció i ús de les característiques genètiques i estableix: “1. El qui amb finalitat lucrativa examini o determini les característiques genètiques d'un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. El qui havent obtingut lícitament les característiques genètiques d'un ésser humà les utilitzi amb finalitat lucrativa, ha de ser castigat amb la mateixa pena que la prevista a l'apartat anterior. 3. La temptativa és punible en ambdós supòsits.” Andbio ha sol·licitat canvis que des del ministeri de Salut no es veuen necessaris o, almenys, consideren que no cal que es modifiquin amb la profunditat que demana fer-ho l’entitat. |
Comentaris