La poca fluïdesa informativa interna que hi ha a la policia està generant un notable desànim en el cos. Diverses fonts han coincidit a afirmar que l’opacitat amb què es gestionen alguns casos des dels departaments especialitzats a qui els pertoca en primera instància la responsabilitat de dirigir certs operatius està causant desafecció entre aquells agents amb més vocació de servei, que no se senten implicats en un projecte global. Dos exemples recents en són l’onada de robatoris a xalets i la desaparició d’una veïna d’Escaldes. El gros del cos es va assabentar d’un i altre afer a través dels mitjans de comunicació.
La desafecció detectada afectaria agents de departaments i unitats ben variades i diverses. Les fonts consultades, properes a diferents dels grups que configuren el cos, han explicat que una cosa és una investigació molt complexa i iniciada des de la pròpia policia que té una afectació molt limitada a circumscrita a un àmbit determinat. I en aquest sentit es posa d’exemple un suposat treball per un cas de blanqueig o l’intent per mirar de desfer una xarxa de distribució de droga. L’altra qüestió, però, és que no es comparteixi informació, almenys la bàsica, en casos que poden posar en perill la ciutadania en general com ha estat fa poques setmanes l’onada de robatoris a xalets.
En aquest sentit, les fonts consultades han assegurat que a banda de les intervencions inicials per les primeres denúncies rebudes, va ser el grup de delictes contra el patrimoni, que és a qui pertoca, qui va acaparar tota la qüestió. La majoria de patrullers no estava al corrent, no ja no de detalls de l’operació. Ni tan sols se sabia que hi havia hagut una onada de robatoris. Les fonts han assegurat que és evident que tots els policies estant atents a possibles moviments estranys o que paren atenció davant la presència de persones sospitoses. “Però si s’adverteix que hi ha hagut uns fets determinats que s’estan investigant que podrien tenir relació entre ells i que cal parar atenció a una determinada tipologia de persona o de vehicles en què podrien desplaçar-se és més fàcil. Al final, la policia és una i si som dos-cents a mirar millor que deu.”
Aquesta falta de comunicació ja fa temps que està detectada. Especialment entre els elements de l’escala més bàsica. “Potser alguns cops són la gent menys experimentada, però també sovint són els que passen més hores al carrer”, matisen les fonts, que deixen clar que no és una crítica amb ànim destructiu. “Tot el contrari, entre tots segur que podem fer millor feina.”
Els foragitats
També és molt important la col·laboració ciutadana, remarquen les fonts. “I si la ciutadania veu que la policia va a l’una i que la informació que es pugui facilitar es transmet i arriba i dóna resultats això encoratja a continuar col·laborant.” Un exemple seria el cas dels cinc joves controlats la setmana passada i que inicialment es relacionaven amb els robatoris a xalets. Les fonts consultades han remarcat que no va ser fruit de cap investigació que s’anés a parar a aquells homes, ciutadans de països de l’Est, i que finalment van ser ‘expulsats’ del país en dictar-se una mesura de foragitament.
Un veí de Soldeu va advertir a la policia que a casa seva hi havia hagut un suposat intent de robatori. Els frustrats lladres van deixar algunes empremtes sobre la neu que van desaparèixer ben aviat. I repassant el mateix denunciant unes càmeres pròpies va poder relacionar els homes amb un vehicle estacionat a la rodalia. Posteriorment, uns dies més tard, el mateix home va parar compte que al Pas hi havia el vehicle del qual ell sospitava i va ser així com es va anar a cercar els ocupants d’aquell vehicle. Com que no es va poder corroborar que haguessin intentat robar a Soldeu, i encara menys no tenien cap relació aparent amb la resta de robatoris ocorreguts especialment a la Massana i Encamp -el contrast de les empremtes dels sospitosos amb les marques deixades en alguns dels llocs assaltats va donar negatiu- van impedir que es tanqués cap cercle.
Però com que els joves no van poder justificar que feien al Principat i encara menys no portaven els diners mínims que poguessin garantir la seva subsistència, es va acabar acordant el foragitament per la frontera francoandorrana.
Comentaris