L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) podria veure’s obligat a haver d’activar el fons de garantia de dipòsits general, que han de dotar totes les entitats bancàries que operen al país. Malgrat que s’evitarà de totes totes, vistos els problemes que tenen els clients tant de Vall Banc com de BPA per operar amb dòlars i amb renda variable, fonts del sector han explicat que aquesta pot ser una mesura finalment necessària amb la intenció d’atenuar la degradació de la credibilitat, ja molt malmesa, de la plaça financera.
Els dipositants del banc pont ara operat pel fons voltor americà JC Flowers continuen sense poder treballar amb la divisa americana i sense poder accedir als productes de renda variable. I encara que la setmana passada, després de la sessió parlamentària al Consell General, el cap de Govern, Toni Martí, va donar per fet que abans no s’acabi l’any s’haurà resolt aquesta problemàtica, la unanimitat entre els afectats es configura en tot el contrari: es fa difícil creure que hi haurà una solució que resolgui una problemàtica que per a centenars de clients de ‘l’antiga BPA’ pot esdevenir de conseqüències fatals.
Per això, activar el fons de garantia que regula la Llei 1/2011 de 2 de febrer de garantia de dipòsits, podria ser un mecanisme de contenció davant d’una allau de queixes i accions judicials que es poden multiplicar per molt en els propers dies. Segons fonts del sector financer, hores d’ara el fons de garantia hauria d’estar dotat, en els terminis que estableix la llei, amb entre 110 i 120 milions d’euros. La normativa esmentada garanteix fins a 100.000 euros per beneficiari.
Aquest mecanisme, relativament nou al Principat, no s’ha activat mai. I podrien acollir-s’hi aquells clients -també els bloquejats a BPA que s’acabi demostrant que no tenen res a veure amb pràctiques o comportaments il·lícits- que no poden operar amb dòlars o productes fora de balanç que estan degudament garantits.
Solvència i tensions
Un dels molts motius que pot frenar l’INAF -i el conjunt de la banca- a frenar qualsevol idea d’activar el fons de garantia és el fet que, de forma automàtica, la solvència de totes les entitats patiria un cop dur. La repercussió negativa seria molt notable segons fonts del sector, que està patint ja de manera molt important tot el que és la reorganització legislativa local a nivell particular i, en global, totes les dificultats que genera l’economia mundial.
Aquests dies, segons fonts del sector bancari al Principat, les entitats del país estan patint una tensió de tresoreria notable. De fet, previsible en certa manera. El fet que l’aprovació de la Llei d’intercanvi automàtic de dades fiscals s’hagi aprovat molts pocs dies abans de l’inici d’un llarguíssim pont per als espanyols, ha fet que aquests dies nombrosos clients d’entitats bancàries andorranes, de totes, hagin pujat al Principat amb l’objectiu de fer retirades massives de diners, a banda d’efectuar consultes per veure de quina manera els pot afectar tot plegat.
Justament, aquesta acumulació de festius que permet els espanyols moure’s hauria estat un dels motius que hauria portat l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) a no fer la migració de clients de BPA cap a Vall Banc el darrer cap de setmana de novembre com inicialment estava prevista. L’AREB manté la voluntat de fer un traspàs abans no s’acabi l’any. Però encara no està decidit del tot quan es farà l’operació, que prèviament s’ha de publicar al BOPA en forma de resolució.
D’altra banda, i en relació a l’intercanvi automàtic, responsables de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) van dur a terme a finals de la setmana passada una trobada amb representants de la premsa catalana i espanyola, a Barcelona, per explicar-los la situació en què quedava el sector una vegada promoguda la nova normativa al Principat. Un intent de fer passar un missatge en clau positiva. De fer veure que Andorra fa passos en una homogeneïtzació que pot ser beneficiosa per al sector. Una visió, però, que no és gens compartida pels clients.
Comentaris