La Unitat d’Intel·ligència Financera (UifAND) va permetre fins a final de l’any passat i permet encara per a imports no superiors als 3.000 euros les denominades compensacions dineràries o el que tècnicament s’anomena ‘operacions de caixa’. En un comunicat tècnic de la UifAND emès el novembre de l’any passat, dirigit a totes les entitats bancàries del país i signat pel cap de la unitat, Carles Fiñana, el màxim responsable de l’organisme de prevenció de blanqueig reconeix que era coneixedor que les esmentades pràctiques es duien a terme i que, com a tals, no constituïen cap il·legalitat des del moment que no s’havia adoptat cap mesura en contra. De fet, a través de l’esmentat comunicat regula les compensacions prohibint-ne només algunes maneres de fer. Però no pas totes, ni molt menys.
Tots els gestors bancaris que han estat citats a declarar per la batlle instructora del ‘cas BPA’ estan encausats per tenir relació amb clients que compensaven. De fet, les compensacions dineràries són l’eix central de tota la investigació, segons les primeres dades que es tenen del sumari recentment fet públic. Les ‘operacions de caixa’ que consten en l’expedient judicial són molt anteriors al 2014 i, com el propi Fiñana reconeix en el seu comunicat del 28 de novembre passat, “aquesta operativa no persegueix cap finalitat econòmica”. És a dir, ni hi guanyava res l’entitat bancària ni hi guanyava res el gestor que, com a molt, supervisava alguna de les operacions. BPA va deixar d’operar d’aquesta manera el 2011.
Les pràctiques compensatòries estaven establertes com una mena de servei més que les entitats del Principat oferien als seus clients forans. Perquè no haguessin de viatjar sempre a Andorra amb diners en metàl·lic per ingressar-los o si els mateixos clients o d’altres, en un moment donat, necessitaven liquiditat en els seus llocs d’origen, es recorria als denominats intercanvis. Qui tenia diners el satisfeia a qui en necessitava sense que s’haguessin de traslladar, ni l’un ni l’altre, al Principat, i, formalment, es feien els respectius assentaments d’ingrés i reintegrament sense que en realitat aquest pas s’hagués donat en seu bancària. I després que la persona que havia rebut els diners en efectiu ordenés un traspàs del seu compte al compte de qui havia fet l’aportació en metàl·lic, tots dos domiciliats en entitats d’Andorra.
No és fins el 28 de novembre del 2014 quan la UifAND “prohibeix tot moviment definit com a ‘operació de caixa’ que pretengui dissimular un traspàs intern entre comptes -ja siguin aquests nominals o numerals-, per import superior a 3.000 euros o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària”. En el mateix comunicat tècnic, el propi Fiñana reconeix que “durant els darrers anys aquesta unitat ha detectat nombroses operacions consistents en traspassos simulats mitjançant el reintegrament i l’immediat ingrés en efectiu entre comptes”. Són, diu la UifAND, “operacions bancàries considerades com d’alt risc”, però mai abans no s’havien limitat. Encara més, segons el mateix comunicat tècnic mentre la documentació bancària de què es disposi sigui “suficient per reconstruir les transaccions” en el cas que hi hagi alguna investigació no hi hauria d’haver cap problema.
Les compensacions que figuren al sumari del ‘cas BPA’, i que constitueixen l’eix central per ara de tot el treball fet per la batlle Canòlic Mingorance, són molt anteriors al novembre del 2014. Moltes es daten entre els anys 2008, 2009 i 2010. I encara més, la major part de l’operativa analitzada en la instrucció del cas està vinculada a diverses declaracions efectuades per l’empresari espanyol Rafael Pallardó, que va ser detingut en esclatar el denominat ‘cas Emperador’. Pallardó, imputat per l’Audiència nacional espanyola, va ser arrestat el 16 d’octubre del 2012, molt abans que la UifAND prohibís les compensacions dineràries.
Et pot interessar
Comentaris