La investigació del 'cas BPA' s'amplia a altres entitats bancàries del país

La batlle que instrueix el denominat ‘cas BPA’ amplia la investigació a altres entitats bancàries del país. La instructora ha citat a declarar una vintena llarga de gestors bancaris, entre els quals n’hi ha que treballen o han treballat en bancs diferents a l’intervingut arran de la comunicació de la FinCEN. Tots els bancaris tindrien en comú haver participat, presumptament, en els intercanvis o compensacions dineràries que tenien com a fil conductor l’empresari espanyol Rafael Pallardó, un dels cervells de la suposada trama de blanqueig de diners de la màfia xinesa que capitanejaria Gao Ping. En el sumari del ‘cas Emperador’ apareixien referències no només a BPA: també s’esmentaven MoraBanc i Andbank. La responsable judicial del ‘cas BPA’ ha accelerat la investigació, que continua sota secret de sumari, però que segons ha pogut saber aquest rotatiu se centra gairebé en exclusiva en el ‘modus operandi’ de Pallardó, les declaracions del qual davant la fiscalia anticorrupció espanyola i davant el ministeri públic del Principat van comportar la detenció i posterior empresonament de l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. Les manifestacions de l’empresari, imputat per la justícia espanyola, i l’aportació d’una agenda amb anotacions de compensacions dineràries serien els únics elements que la batlle consideraria irregulars. Tots els casos denunciats per la nota del FinCEN ja eren sobradament coneguts i, ara per ara, no hauria aparegut res de rellevància. Pallardó i altres persones de la seva suposada confiança -com l’actor de cinema ‘porno’ Nacho Vidal o, especialment, la germana d’aquest, María José ‘Coté’ Jordá González- eren clients d’entitats bancàries andorranes. Per no haver de viatjar sempre al Principat amb elevades quantitats de diners en metàl·lic per ingressar-les i, després, ordenar-ne la seva transferència a la Xina, i vist que altres clients espanyols de les mateixes entitats necessitaven liquiditat a Espanya, es recorria als denominats intercanvis amb supervisió de gestors bancaris. Qui tenia diners (Pallardó i el seu entorn) el satisfeia a Barcelona a qui en necessitava i, formalment, es feien els respectius assentaments d’ingrés i reintegrament sense que en realitat aquest pas s’hagués donat en seu bancària. I després que la persona que havia rebut els diners en efectiu ordenés un traspàs del seu compte al compte de Pallardó, tots dos domiciliats en entitats d’Andorra. La pràctica compensatòria està sent investigada per la Batllia com a presumpta irregularitat. I, de fet, la principal acusació que es formula contra Joan Pau Miquel vindria per aquests intercanvis, una vegada hauria quedat clar que no es va crear cap sistema de blanqueig a l’engròs com es pressuposava a l’inici. Una de les feines dels investigadors -els experts policials en delictes econòmics, per exemple- ha estat analitzar les anotacions facilitades per Pallardó i, també, creuar assentaments bancaris per poder delimitar quins gestors haurien participat d’alguna o altra manera en l’operativa descrita. I és a partir d’aquest moment quan s’ha fet la citació massiva d’empleats bancaris. N’hi ha de relacionats amb BPA i n’hi ha que no hi han treballat mai. Alguns ja van haver d’acudir en dependències policials, negant-se a declarar en la seva majoria. Ara tots ho hauran de fer davant de la batlle instructora. La instructora ha arribat a cridar algun treballador que ja és difunt, d’altres que estan jubilats i encara d’altres que han treballat en dos o més bancs del país. Tots estan citats en qualitat d’encausats. És a dir, que han d’anar assistits d’advocats i estan assenyalats com a possibles responsables de la comissió d’un delicte. Quant a BPA, on treballen la majoria dels citats encara que n’hi ha un grup que operen en altres dels bancs també esmentats en el denominat ‘cas Emperador’, a mida que reben la citació, la direcció actual de l’entitat, tutelada per l’Agència estatal de resolució d’entitats bancàries (AREB), adopta una mesura disciplinària: suspèn el treballador de feina (que no de sou) durant vint dies. Això està suposant un elevat malestar a l’entitat intervinguda, doncs els cridats a declarar són, en la seva majoria, els gestors que portaven una part específica molt elevada de l’elaboració dels nous dossiers de clients o coneguts tècnicament com a KYC. Aquesta circumstància, que fa augmentar molt significativament la feina per als pocs gestors que encara continuen als seus respectius llocs de treball, caldeja encara més el clima laboral que es viu al banc. No consta que la suspensió laboral es plantegi aplicar a la resta d’entitats on treballen els gestors també citats.