SC ANÒNIM
500 dies de calendari però 500 dies d’una vida de LES persones fan MOLTS dies. Des del dia 1 et sembla tot surrealista o, vulgarment, “molt fort”.
Com pot ser que unes persones a qui votes (no pas en el meu cas) puguin deixar passar 500 dies, deixar el PAÍS com està, tenir la plaça FINANCERA amb aquest estat, fer PATIR tanta gent (famílies senceres), dir tantes MENTIDES… acabo aquí perquè sinó la llista seria llarga.
-500 dies: són 16 mesos i escaig, 12.000 hores, 720.000 minuts,...molt de temps
-País: Doncs sí som un País i amb orgull, ja que ens estem promocionant sempre a l’estranger com a país hem de seguir sent-ho.
-Financera: la plaça financera andorrana era molt forta per ser un país petit, però siguem realistes no serà pels comerços, pels cotitzants de la CASS... que Andorra necessita 5 bancs. Sempre hem fet contraban, sempre hem sigut un paradís fiscal... això volen els bancs: diners per invertir.
-Patir: amb aquest esclat del 'cas BPA', com poden deixar la gent sense poder tindre els seus estalvis, treballadors inquiets perquè no saben com reaccionar o que els hi obliguin a fer 'certes' coses.
-Mentides: hem tingut un Govern que des del principi no s’ha volgut mullar pel nostre país, per la seva ciutadania. Però per mala sort per ells, documents o entrevistes fetes els han delatat.
Resum (llarg):
Com pot ser que amb 500 dies un Govern (que normalment ha de pensar en la seva ciutadania) pugui deixar un País, que és el nostre, el País dels Pirineus, en aquesta situació. Com pot canviar d'un dia a l'altre? Doncs amb un Govern que no pensa més enllà que en el seu benestar.
El 'cas BPA' ha sigut un punt de trobada per poder assegurar-se una tranquil·litat personal dels nostres polítics. Perquè no s’entén que es decideixi així com així d’intervenir un banc solvent i dir-ho amb un somriure a la cara. No senyor, és una falta de respecte. Que ha comportat aquesta intervenció, gent sense poder accedir als seus estalvis, treballadors al límit (en tots els sentits), tindre els altres bancs en alerta...fer lleis anticonstitucionals, tindre la Batllia “a tope”.
I sobretot, dir mentides darrera mentida. De la nota del FinCEN, de les acusacions, dir que tot va bé...
Tot això per què ha servit? Per saber de quin peu calça cadascú i obrir la caixa de Pandora. Però això serà en el següent capítol.
Comentaris