La 'bufetada' de l'exadvocat dels treballadors de BPA

La \'bufetada\' de l\'exadvocat dels treballadors de BPA
La \'bufetada\' de l\'exadvocat dels treballadors de BPA

El ministre portaveu del Govern i exdirector general d’Orfund, Jordi Cinca, va anunciar dimecres de la setmana passada tres accions penals en defensa pròpia: una contra l’expresident de la foneria d’or, Joan Samarra Naudi, si es concreta la querella en contra seva. És a dir, en contra de Cinca. La segona contra els mitjans de comunicació que hagin informat (in)degudament de la querella. I la tercera, sorpresa. Fins aquest dimarts. L’advocat que representa l’executiu en el ‘cas BPA’, Manuel Maria Pujadas, ha estat del tot locuaç: “El Govern no podia estar simplement rebent bufetades de la família Cierco”. Resultat de tot plegat? L’executiu presenta una querella criminal contra l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, i contra onze executius i alts càrrecs més de l’entitat. I, de passada, demana a la Batllia que citi a declarar els accionistes majoritaris de BPA, Higini i Ramon Cierco, perquè expliquen què sabien de les suposades grans maldats que es cometien a BPA. “Hi ha proves i indicis de delicte de blanqueig agreujat”, defensen l’executiu i Pujadas.

Els germans Cierco han manifestat la seva plena voluntat de “col·laborar amb la Justícia” si així els ho demanen els òrgans competents alhora que han mantingut, en un comunicat, que sempre havien estat diligents en la seva tasca de presidents no executius de l’entitat, promovent i avalant tantes auditories com van ser escaients que confirmessin el bon funcionament de les mesures adoptades en el sí de BPA i que recomanessin tantes millores a implantar com fossin necessàries. De fet, fonts properes a alguns dels executius de l’entitat que aparentment poden resultar querellats han indicat que les suposades deficiències i actituds que Pujadas considera delictives havien estat ja avaluades pels auditors (KPMG i Deloitte) i que algunes de les denúncies fetes per l’advocat, contra allò que en roda de premsa ha manifestat el lletrat, els organismes supervisors, com ara la UIFAnd, n’estaven al corrent i, fins i tot, van aconsellar BPA com havia d’actuar el banc.

Setze mesos després de l’esclat de la crisi de BPA, i tot i que tant la Batllia com la fiscalia han tingut un paper molt proactiu i rellevant en la instrucció de la causa -obrint desenes de causes paral·leles per fer la salsa més espessa-, no ha estat fins ara que l’executiu no s’ha decidit a presentar-se al cas per la via penal. Fa unes setmanes s’havia afegit al procediment com a actor civil. Són dues actuacions legítimes. Però molt poc corrents. I encara més quan, segons el propi Govern, amb la querella interposada avui per la seva representació lletrada, “més enllà de l’interès públic en la persecució d’aquests delictes concrets, l’executiu entén que formulant aquesta querella contribueix a defensar l’interès general de la ciutadania i de les institucions del país”. Com el Grup Cierco s’ha encarregat de recordar en un comunicat, justament, la finalitat que assegura el Govern perseguir amb aquesta nova acció judicial és la mateixa que té encomanda la fiscalia general de l’Estat, amb la qual cosa, es duplica la despesa i potser resulta que l’executiu no està satisfet amb la tasca del ministeri públic.

Pujadas ha explicat que ara era el moment de presentar-se a la causa per la via de la querella perquè ja està resolt el tema de Vall Banc -que els ho diguin als centenars de clients que encara hi tenen diners semibloquejats o els que no poden operar amb productes de renda variable; o als centenars de clients, també, que estan preparant querelles perquè es troben travats a BPA sense cap normativa que empari el ‘corralito sine die’ i a ‘tutti quanti’- i perquè havent estat primer actors civils s’ha pogut estudiar la causa i s’ha arribat a “la conclusió que les actuacions delictives que s’imputen als diversos querellats han malmès seriosament la reputació d’Andorra, del seu model econòmic i de la plaça financera”. Els accionistes majoritaris de BPA, en canvi, consideren que és “enverinar una mica més el procés” i posar dubtes sobre qüestions de què ningú dubtava.

Canvi de camisa

L’ara advocat del Govern juga deontològicament un complicat paper. En l’inici de la crisi, va ser el representant dels treballadors en la negociació que aquests van mantenir amb l’administració pública per obtenir un conveni que permetés als empleats de BPA una sortida millor en cas de perdre la feina per la crisi. Resulta que alguns d’aquells treballadors que van contribuir a abonar 60.000 euros en minutes al despatx professional de l’exambaixador socialdemòcrata a Madrid, flagell del Govern de DA com a advocat de la plataforma sindical de funcionaris i ara nou aliat taronja en la seva representació lletrada en el 'cas BPA' veuen com avui Pujadas es querella en contra seva.

Pujadas ha explicat que entre el 2007 i el 2013 BPA ja hauria rebut diverses advertències, suposades, d’entitats internacionals que els reclamaven certs canvis. També ha recordat que es qüestionava la fórmula de les cases de canvi a l’Argentina. Fonts dels antics executius de l’entitat han recordat que l’INAF era plenament conscient del funcionament d’aquestes cases de canvi i que els auditors mai no es van oposar a unes pràctiques que no estaven pas prohibides. Sols que es demanaven uns controls més reforçats, “que es feien”, han assenyalat les fonts, i que s’anessin reduint tant aviat com es poguessin el volum d’operacions d’aquesta tipologia que es duien a terme, fet que també hauria anat succeint. L’advocat també ha explicat que un germà petit del FinCEN, l’OFAC, ja es va posar en contacte amb BPA per cridar l’atenció a l’entitat.

Pujadas no ha explicat, però, segons les fonts dels exalts càrrecs consultades, que de contacte de l’OFAC només n’hi va haver un: arran del cas del veneçolà Norman Puerta. “I va ser el propi banc qui va fer una declaració de sospita prop de la UIFAnd i, posteriorment, es va facilitar la seva detenció.” Quan l’OFAC contacta amb el banc per demanar informació del cas, BPA abans de res consulta amb la UIFAnd. I segons va quedar constatat en les actes del comitè de prevenció de blanqueig de BPA a la qual el lletrat de Govern ha fet referència per a allò que li ha convingut, els responsables del banc van consultar a la UIFAnd com havien de procedir. La resposta va ser clara: es tractava d’un cas judicialitzat i si volien qualsevol informació ho havien de fer pels conductes judicials ordinaris. És a dir, que preguntessin a la Batllia pels canals de cooperació judicial internacional establerts.

L’advocat no ha explicat que, probablement, la querella d’aquest dimarts és, implícitament, la resposta de Cinca i el Govern per la coïssor que els està generant el ‘Cincaleaks’ o ‘cas Orfund’. I que hauria estat el propi executiu qui ho estaria barrejant tot plegat. Una qüestió que pot no ser menor: caldrà veure qui defensa què i com i amb la contribució (econòmica) de qui. De moment, la resposta ha estat de l’Estat. En el ‘cas BPA, és clar. La querella també demana a la batlle del cas que interrogui els germans Cierco, ja que fins ara no han estat interrogats malgrat ser els socis majoritaris de l'entitat i membres del comitè d'auditoria i control del banc. Pujadas ha admès que no hi ha elements suficients per querellar-se contra els accionistes majoritaris. Però que s’ha d’aclarir "si podien no saber el que estava passant”. I en qualsevol cas, el Govern "no podia estar simplement rebent bufetades de la família Cierco”. Pujadas ‘dixit’.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.