Ex membre de la familia BPA
Ja fa uns anys que vaig arribar a aquest país dels Pirineus, el qual em va acollir i em va donar una feina i una il·lusió per poder començar un projecte de futur, crear una família, tenir esperances,... Unpaís que, després de tant temps, me l’he fet meu i m’ha fet sentir que formo part d’ell.
Però el que no m’hagués imaginat mai era el com en podia ser tant d’injusta la seva Justícia. Com es pot tenir a una persona on a tot el món seria innocent fins que es demostrés el contrari, tancada en una cella durant, fins a data d’avui, 500 dies perquè és culpable fins que no es demostri el contrari ?
Alarma social ? Després de tants mesos encara hi ha realment aquest temor? No sé si el que crea alarma social és el fet que pugui estar passant la presó preventiva a casa seva o el fet que li pugui ocórrer a qualsevol altre ciutadà que sense haver est jutjat ni demostrada la seva culpabilitat se l’acusi i se’l tanqui fins que es demostri la seva innocència.
Risc de fuga? Tot i estar a casa, no es pot controlar igualment aquest risc amb la posada en funcionament dels mitjans adients?
Se li han arrebatat tots els drets, fins i tot els més bàsics com són el de poder passar aquests mesos amb la seva família o el de poder veure créixer els seus fills en aquestes edats en els quals la infantesa passa en un obrir i tancar d’ulls. I aquests mesos no els podrà recuperar mai més.
La justícia porta una bena als ulls per tal de ser justa. Però, en aquest cas, aquesta bena no li deixa veure que no és just el que s’està fent amb en Joan Pau Miquel.
Ex membre de la família BPA
Comentaris