La Batllia arxiva el cas de les escoltes il·legals a la policia perquè no pot aclarir els fets

La Batllia arxiva el cas de les escoltes il·legals a la policia perquè no pot aclarir els fets
La Batllia arxiva el cas de les escoltes il·legals a la policia perquè no pot aclarir els fets

La Batllia ha decidit arxivar de manera provisional l’afer de les escoltes telefòniques il·legals que s’hauria produït al despatx central de la policia i que hauria afectat, com a mínim, una vintena de línies de l’edifici de l’Obac, entre les quals les de la direcció del cos. La instructora d’un cas que es va destapar el 2010 i que assenyalava, entre altres, els exmàxims responsables policials Joan Ramon Peralba i Pere Gispert, considera que després de temps d’indagacions, l’estadi de la investigació no permet aclarir els fets.

El cas es va descobrir poc després que arribés el Partit Socialdemòcrata (PS) al Govern el 2009. Arran d’uns treballs tècnics ordinaris es va acabar concloent que hi havia un seguit de commutadors que permetien gravar trucades telefòniques de manera permanent i un seguit de línies que estaven també connectades on no tocava. Una anàlisi immediatament posterior de tot aquell material relacionat amb custòdia del material que s’enregistrava va revelar un més que notable desgavell. Per això, dues de les primeres persones que van haver de respondre davant la Justícia com a inculpades van ser els dos agents (oficial de grau) que van tenir la responsabilitat de supervisar el maquinari que es feia servir per enregistrar i tractar els arxius sonors.

La investigació també va evidenciar que els aparells amb què es treballava eren clarament obsolets. Fins i tot investigadors de la policia espanyola que es van traslladar al Principat per fer una feina pericial a petició de la Batllia no van poder fer els treballs encomanats arran de com eren de vells els equips. Aquests investigadors, però, el que sí que van descobrir era que l’ordinador on s’haurien fet les gravacions i que la responsable judicial del cas havia ordenat a la policia que el custodiés com a mitjà de prova havia estat alterat. S’havia ‘resetejat’ i, per tant, les proves que es poguessin obtenir d’aquell aparell dels presumptes delictes causats havien desaparegut. Tot un enrenou, vaja.

Accions legals i delictes

Més enllà de la denúncia formalitzada al seu dia pels propis responsables de l’executiu, alguns agents les línies telefòniques dels quals es va descobrir que havien estat sotmeses a gravacions i també el sindicat policial Col·lectius de Funcionaris de Policia d’Andorra (CFPA) van iniciar diverses accions legals tendents a forçar l’aclariment del cas. Entre altres, es considerava que els fets podien ser constitutius dels delictes d’escoltes il·legals, de revelació, de violació de secrets en l’àmbit laboral o de danys informàtics.

D’alguns d’aquests delictes es va arribar a acusar Peralba i Gispert quan ocupaven el càrrec de director i director adjunt del cos de policia. Com que la Batllia va decidir encausar els dos comandaments policials, això va provocar un rebombori que va acabar amb la destitució de tots dos. La inculpació de Peralba i Gispert va suposar un impuls a la investigació. 

Durant la instrucció s’ha pres declaració a les empreses externes que han treballat en el manteniment dels serveis de telefonia de la policia i, també, en els seus sistemes de gravació. S’ha escoltat el parer dels diversos agents i personal de la policia que també treballaven en aquesta àrea de feina. S’ha recollit la declaració dels inculpats i de la gran majoria d’agents que van usar en algun moment les línies que es va descobrir que estaven ‘punxades’. També la policia espanyola va analitzar el maquinari, el programari i una part del material enregistrat que es conservava fins allà on va poder.

La instructora de la causa, la batlle Canòlic Mingorance, ha desestimat altres proves que algunes de les parts implicades havien sol·licitat. Així, no s’ha permès fer una inspecció ocular dels llocs on va estar l’equip de gravació instal·lat o tampoc s’ha autoritzat fer un examen tècnic sobre els aparells perquè es considera que sis anys després i havent estat alterats o destruïts alguns elements de prova que hi havia no té cap sentit, segons que han explicat fonts coneixedores del cas.

Al final de tot plegat, i tal i com demanaven tots els inculpats i també la fiscalia, el cas s’arxiva perquè no s’hauria pogut determinar qui va fer els moviments o les alteracions tècniques que van comportar que els aparells de gravació de trucades gravessin quan no tocava i allí on no ho havien de fer. De fet, tant el ministeri públic com la Batllia haurien destacat que ni tan sols es pot determinar, segons que han explicat les fonts, si les modificacions tècniques que van causar les escoltes presumptament il·legals es van dur a terme per una acció volguda i pensada o si va ser per imprudència, deixadesa o ignorància.

El sobreseïment dictat per la batlle recentment és provisional. Això va contra el que pretenien les parts que sol·licitaven l’arxiu de la causa, que pretenien que es tanqués la qüestió per sempre més. La instructora es compromet a reprendre la investigació si apareix algun element nou que permeti obrir noves vies per inspeccionar. 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.