Huggler, de 27 anys, s’estava al xalet llogat on vivia la seva dona i el fill que tenia en comú. La dona sí que vivia a Andorra la Vella de manera legal, i després d’arribar al Principat a través d’un procés d’inversió estrangera. Ell, sabedor que se’l buscava, es movia amb peus de plom i al marge de la legalitat. Però quan la policia espanyola, en constant contacte amb l’FBI, va localitzar el ciutadà americà a Andorra, ben aviat va estar controlat. La qüestió és que els acords d’extradició entre el Principat i EUA són inexistents, a diferència dels que tenen els americans amb Espanya.
D’aquí que des de la policia andorrana se li va fer el seguiment pertinent fins a poder facilitar als espanyols i als americans les dates en què volaria per històries seves. I així va ser quan, després de les festes de Nadal passat, i quan tornava cap al cau andorrà, se’l va enxampar a l’aeroport de Manises. De seguida les autoritats americanes en van sol·licitar l’extradició, a la qual s’ha oposat persistentment fins que l’Audiència espanyola hi ha donat llum verda.
Se l’imputen diversos càrrecs. En essència, i per motius que no se saben o almenys no han transcendit, Huggler va convenir amb un noi de 19 anys que a canvi de 5.000 dòlars mataria els seus germans, de 18, 19 i 25 anys llavors, el 14 de desembre del 2021. El sicari va acudir al domicili familiar i amb la pistola i la munició que presumptament li havia lliurat Samuel, va disparar a tort i a dret contra els tres germans, al garatge de la casa on vivien i mentre descarregaven la compra.
Tots tres van quedar malferits. La noia de 18 anys va acabar morint a l’hospital i els altres dos, un d’ells molt greu, acabarien sobrevivint i podent donar dades crucials que van poder conduir a l’autor material dels trets. La policia americana va detenir el sicari i també a Huggler com a autor intel·lectual dels fets. Però com que el primer no va voler dir res, el segon va ser posat en llibertat. Fins que va sortir la sentència del primer. 45 anys d’empresonament. Llavors va confessar que havia estat el germà dels tirotejats qui l’havia induït i pagat per cometre la matança.
DECISIÓ JUDICIAL
Ara, l’Audiència espanyola ha analitzat el cas i ha conclòs que es donen les circumstàncies per poder entregar el detingut a les autoritats americanes com aquestes pretenen. Respecte del que seria el Codi penal espanyol, qui serà extradit està acusat d’un delicte d’assassinat consumat, de dos delictes en grau de temptativa i d’un delicte de tinença il·lícita d’armes. Són molts anys de presó els que jugaria a Espanya. Més encara als Estats Units, on en l’Estat on ha de ser jutjat hi opera, en casos concrets, la cadena perpètua i, fins i tot, la pena de mort.
D’aquí que l’entrega de Huggler està condicionada per les autoritats judicials espanyoles. En efecte, segons l’aute recentment dictat i al qual ha tingut accés l’Altaveu, les garanties que els Estats Units ha de complir perquè es pugui fer efectiu el lliurament és que “al reclamat no se l’imposarà la pena capital i, en el cas que s’imposés, en cap cas serà executada”. I, també, que “en el supòsit d’imposició d’alguna o algunes penes de cadena perpètua previstes, la durada de les mateixes no serà indefectiblement de per vida, amb expressa indicació dels mecanismes legalment previstos per a la seva revisió conforme a la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans”.
Les autoritats americanes haurien també d’indicar “els mecanismes concrets i sota quina base legal i quins criteris té el reclamat dret a què la pena sigui revisada”. Els dies que hagi estat empresonat en territori espanyol -el detingut s’oposa a l’extradició entre altres coses perquè assegura témer per la seva vida- se li haurien de descomptar, recull l’aute, de la pena definitiva que li acabin imposant els tribunals americans.
Comentaris (1)