La Justícia andorrana és ràpida quan vol i hi té interès. La querella presentada dimarts a la 1 del migdia per la representació lletrada del Govern d’Andorra contra dotze antics executius i exalts directius de Banca Privada d’Andorra (BPA) ha estat admesa a tràmit i notificada a les parts en menys de 48 hores, un fet sense pràcticament precedents, segons que han explicat diferents fonts jurídiques. Les mateixes fonts han remarcat que feia molts anys que l’executiu no exercia directament l’acusació particular. I que, probablement, en un cas de la naturalesa del de BPA no hi hauria cap precedent. De fet, en el cas del Principat no sol ser ni gaire habitual que el Govern insti el ministeri públic a actuar. Ja ho sol fer d’ofici quan s’escau.
De les diligències sol·licitades per la part querellant, la batlle instructora de la causa BPA, Canòlic Mingorance Cairat, ràpidament n’ha acordat una: prendre declaració -si a la fiscalia i a l’advocat del Govern els va bé, no pas si s’avé a l’agenda i necessitat dels afectats- dels dos accionistes majoritaris del banc intervingut. El Govern no aclaria en qualitat de què s’havia de prendre declaració als socis majoritaris de BPA. Mingorance ha decidit citar-los a comparèixer com a inculpats o encausats. Simplement, com a persones objecte d’una investigació. És un grau jurídic més que testimoni.
Però segons les fonts, el fet de procedir a conèixer el parer dels accionistes de BPA com a inculpats és per dotar-los d’una major garantia processal. Tenen una major capacitat de defensa si un citat ho és en qualitat d’encausat. No obstant això, sobta la rapidesa en prendre la decisió d’admetre a tràmit la querella (en altres casos passen setmanes abans no donar-se un acord d’aquest tipus; que s’admeti no és estrany entre altres coses perquè hi ha una línia jurisprudencial tendent a acceptar les querelles per, a partir d’aquí, poder estudiar què hi ha o no hi ha realment de cert).
Comentaris