Incredulitat davant l'admissió de Cinca que el Govern pensa saltar-se la Constitució amb la llei de reorganització fiscal

Incredulitat davant l\'admissió de Cinca que el Govern pensa saltar-se la Constitució amb la llei de reorganització fiscal
Incredulitat davant l\'admissió de Cinca que el Govern pensa saltar-se la Constitució amb la llei de reorganització fiscal

El reconeixement per part del ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, que no és un error que una part de la projectada llei de reorganització tingui efectes retroactius ha deixat atònits un bon nombre de col·lectius que habitualment tenen les normes jurídiques entre les bases fonamentals del seu dia a dia. De fet, fiscalistes o juristes han mostrat la seva incredulitat en sentir com Cinca, sense embuts ni manies, ha admès que el Govern preveu que la llei tingui efectes ja abans de ser llei. És a dir, que l’executiu se salta la Constitució i, també, la tramitació parlamentària, el procediment legislatiu. Li importa tres raves la possibilitat que la cambra parlamentària introdueixi modificacions al seu projecte. Dóna per fet que la piconadora taronja arrasarà amb tot. I la disposició que estableix l’entrada en vigor del text és tot un exemple de precepte anticonstitucional.

L’esmentada disposició diu que la llei en qüestió entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Tanmateix, les seves disposicions seran aplicables en els termes següents: a) Els articles 1 a 17 i les disposicions finals tercera, quarta i cinquena seran aplicables en relació amb les operacions acordades a partir de la seva entrada en vigor. b) Les disposicions derogatòries i les disposicions finals primera i segona seran aplicables als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2017. No obstant això, les modificacions previstes pels apartats 8 i 10 de la disposició final primera d’aquesta Llei seran efectives des del moment en què tingui lloc l’admissió a tràmit i publicació en el Butlletí Oficial del Consell General del Projecte de llei, i les modificacions previstes pels apartats 5 i 11 de la disposició final primera d’aquesta Llei seran aplicables en relació amb les transmissions d’immobles o de participacions en el capital social o drets de vot, respectivament, que hagin tingut lloc des del moment en què tingui lloc l’admissió a tràmit i publicació en el Butlletí Oficial del Consell General del Projecte de llei.”

O sia, com a mínim s’aplicaria amb efectes retroactius des de l’octubre passat en algunes de les seves parts. Però és que resulta que mai un text legislatiu ha agafat cap mena de fermesa, ni ella ni cap de les seves disposicions, pel fet que s’hagi publicat al Butlletí del Consell General, que no té la validesa suficient, el valor necessari, per publicitar les resolucions legislatives, executives i fins i tot, en alguns casos, judicials. Aquest paper escau al BOPA. El butlletí oficial és el que publica decrets, reglaments, lleis… I la publicitat de les normes és un dels principis fonamentals de qualsevol text legal perquè aquest pugui desplegar tota la seva força.

Però Cinca, sense manies, ha reconegut que “es vol evitar l’efecte crida” i per això n’hi haurà prou amb què s’hagi admès a tràmit el projecte de llei perquè, en certa manera, el text, que ni de bon tros no és una llei com el seu nom indica, és un projecte, comenci, en certa manera, a desplegar efectes. Afirmava el titular de Finances en la mateixa roda de premsa on es feia balanç de la recaptació de l’IRPF que “el que pots provocar és que durant el període de discussió de la llei en seu parlamentària tinguis una allau d’accions per evitar allò que acabarà passant a la llei i que tu ja has anunciat. Tenim algunes experiències en aquest sentit”. I el responsable governamental es va quedar tan ample. Tan li fa al Govern, aparentment, el que pugui dir la Constitució o el respecte al procediment legislatiu. I és que la cambra parlamentària pot exigir la supressió d’aquella disposició o modificar l’entrada en vigor que pretén inicialment imposar l’executiu. O encara més, donat el cas que del Consell General en sortís el text tal com està, haurien de ser els Coprínceps, com a caps d’Estat i en el marc de les seves funcions, els qui abans de sancionar la norma instessin el pertinent control de constitucionalitat, que el text no hauria de passar. Ho tenen clar juristes i fiscalistes consultats, que estan atònits davant la disposició final establerta al text. Però que, com en altres casos, havia passat per alt.

Esmenes liberals 

De fet, el grup parlamentari liberal se’n va adonar gairebé de passada. La disposició remetent a la publicació d’un projecte de llei al butlletí del Consell per establir-la, aquella publicació, com a data d’inici d’aplicació de la norma és del tot insòlita. Els liberals han presentat diverses esmenes a un text, el de la reorganització fiscal, al qual són, per l’esperit de la llei, favorables. Però no estan pas d’acord amb la forma com es planteja l’entrada en vigor. El president suplent del grup liberal, Jordi Gallardo, es va mostrar especialment crític amb el fet que el projecte de llei vulgui aplicar “de forma retroactiva impostos a les amortitzacions de fins a l’any 2011”. El parlamentari creu que els tributs s’han d’aplicar des del moment que s’aplica la llei i no abans. I encara hauria sobtat més als consellers liberals la qüestió de l’entrada en vigor. L’entrada en vigor queda parcialment determinada “per la seva publicació al butlletí del Consell General”, una situació “totalment insòlita”. Gallardo ha alertat que “no es poden saltar els tràmits establerts per la Constitució i que el text ha de seguir les vies ordinàries”. Per aquest motiu, una de les 11 esmenes presentades és per solucionar aquest fet que “considerem excepcional”.

I és que, mantenir la disposició redactada al projecte de llei, a banda de no respectar el procediment legislatiu establert a l’article 63 de la Constitució i ha diversos preceptes del Reglament del Consell General, que també té rang de llei, suposaria, al final, violar també un article com el 3, que en el seu apartat segon fixa principis tan importants com els següents: “Els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d'interdicció de tota arbitrarietat.” Principis que no són poca broma per molt que alguns redactors de textos legals sembla que hi estiguin. De broma.

L’objecte de la llei

I de què va el “projecte de llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada; i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries”? Ho explica el text en una extensa exposició de motius. Però, d’entrada, si hom es queda amb un parell dels paràgrafs inicials se’n podrà fer una bona idea.

Diuen així: “El desenvolupament del sistema tributari andorrà, amb la introducció en els últims anys de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no - residents fiscals i l’impost sobre la renda de les persones físiques, ha suposat que determinades operacions societàries puguin generar un cost tributari significatiu en relació amb aquests impostos que, fins i tot, arribi a desincentivar-ne l’execució.” I continua: “Entre aquestes operacions destaquen, per la seva importància en la dinamització de l’economia andorrana, les de reorganització empresarial. Com a operacions de reorganització empresarial, aquesta Llei preveu les operacions de fusió, escissió, bescanvi de valors, aportació no dinerària de branques d’activitat o d’altres actius i devolució d’actius. Totes aquestes operacions estan definides al mateix cos de la Llei, amb l’objectiu de delimitar l’abast de la norma. A pesar que es tracti d’operacions amb substantivitat pròpia a la legislació mercantil andorrana, s’ha optat per incloure una definició específica en aquesta Llei de caràcter fiscal a l’efecte de delimitar de manera precisa les operacions que, per les seves característiques específiques, poden acollir-se al règim fiscal establert a la Llei.”

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.