Gil dormirà quatre mesos a la presó; Torrentallé i Altimir ho fan a casa i amb un cabreig monumental per la situació viscuda

Gil dormirà quatre mesos a la presó; Torrentallé i Altimir ho fan a casa i amb un cabreig monumental per la situació viscuda
Gil dormirà quatre mesos a la presó; Torrentallé i Altimir ho fan a casa i amb un cabreig monumental per la situació viscuda

L’excònsol major de Sant Julià Montserrat Gil haurà de dormir durant quatre mesos a la presó. De fet, dormir i alguna cosa més. La batlle instructora del cas de les targetes de crèdit del comú lauredià li ha imposat una condemna de dos anys de presó dels quals quatre mesos els haurà de passar en semillibertat. És la única dels tres detinguts per l'afer de les denominades 'targetes black' que ha acabat ingressant al centre penitenciari aquesta mateixa tarda. Manel Torrentallé i Josep Maria Altimir han quedat en llibertat després d'acceptar, com en el cas de Gil, les penes que els ha proposat la jutge Canòlic Mingorance. Torrentallé i Altimir, els advocats dels quals han demanat l'absolució per a un i per a l'altre, han domit a casa la matinada de dissabte a diumenge. I ho han fet amb un cabreig monumental per la situació que els ha tocat viure i que, segons diverses fonts, consideren manifestament injusta. Haurien acceptat les penes plantejades per Mingorance per enllestir, poder recuperar la llibertat i tancar la carpeta 'black' d'una vegada per sempre.

Els tres arrestats durant el matí de dijous han passat a disposició judicial durant la jornada d’aquest dissabte. Abans de 2/4 de 7 de la tarda de dissabte Mingorance ha abandonat les instal·lacions judicials de l’edifici de les Columnes, a l’avinguda Tarragona, i així finalitzava el serial encetat fa quelcom més de 48 hores amb les detencions ordenades per la fiscalia. A l’entorn de les sis de la tarda ha sortit de la seu de la Justícia, per la porta d’accés a fiscalia, Manel Torrentallé. Poc després un cotxe policíac on presumptament viatjava Montserrat Gil s’ha dirigit al centre de la Comella. Altimir ja havia marxat abans. Com en totes les diligències que s'han anat practicant aquests dies, l'ordre sempre ha estat el mateix: Altimir, Torrentallé, Gil. La instructora ha dirimit la causa a través d’ordenances penals, la fórmula andorrana del judici ràpid.

Després de dues nits als calabossos del despatx central de la policia, els tres arrestats han estat traslladats a les dependències judicials pels volts de les nou del matí. Poc després han arribat a la Batllia els advocats defensors. El fiscal general, Alfons Alberca, i la batlle Mingorance ja eren també a l'edifici de l'avinguda Tarragona. Els lletrats han tornat a sortir una estona de les instal·lacions judicials i vers les deu hi han tornat a accedir. La jornada matinal de ben poca cosa formalment ha servit. Tant la instructora com el representant del ministeri públic ja havien deixat entreveure que el cas se substanciaria per ordenança penal. És a dir, a través del judici ràpid. Inicialment, Torrentallé no hi estava disposat atès que reafirmava per activa i per passiva la seva innocència i no volia en cap cas obrir la via a una condemna, encara que fos ràpida i lleu. Durant unes hores, els detinguts han estat conversant amb els seus clients fins que s'ha decidit que tothom anava a marxar i poc abans de les tres de la tarda s'iniciarien les ordenances penals. Els dos exmandataris comunals eren acusats de delictes relatius al malbaratament de cabals públics. L’interventor de la corporació laurediana, de la seva banda, ha estat responsabilitzat del delicte menor d’omissió del deure de persecució de delictes. En el marc de les ordenances penals, es proposa la meitat del que el jutge o el magistrat que proposa creu que podria correspondre al delicte pel qual ve acusat el processat si hagués d’afrontar un procés ordinari.

Condemnats

Montserrat Gil, molt afectada per aquests dos dies de detenció policial, ha admès dos delictes de què se l'ha acusat: el de sostracció de béns públics i el d'utilització temporal de béns públics. Aquest últim il·lícit és el que s'ha atribuït també a Torrentallé i el que ha possibilitat, també, la condemna llevíssima de l'interventor. Gil hauria usat diners comunals pel que no tocava i, a més, va satisfer amb la targeta de la corporació pagaments de Naturlandia que després Camprabassa va reintegrar al comú (aquesta darrera acció és la que li ha suposat el delicte d'ús temporal). De forma global, ha estat condemnada a dos anys de presó dels quals quatre mesos ja són d’entrada ferms. Sí o sí entrarà a presó. Però ho farà en règim de semillibertat. Això li permet poder mantenir l’activitat laboral. La resta d’hores estarà reclosa al centre penitenciari. Si, a més a més, no satisfés en el termini que se li ha descrit la multa imposada, i que en part equivaldria a allò que la jutge considera que hauria sostret, els vint mesos condicionals de presó restants es convertirien en ferms. La condemna imposada incorpora també inhabilitació per ocupar càrrec públic, probablement de sis anys. Això, però, només l'afecta per si volgués tornar a exercir de cònsol menor. La inhabilitació només l'afecta en aquesta vessant. 

Tot allò relatiu a la falsedat documental que es va atribuir a l'exmandatària comunal per justificar la seva detenció -de fet, tant de la malversació de fons públics com de la falsedat se'n va culpar als tres arrestats- ha decaigut. Malgrat que hi havia la sospita que Gil hauria suposadament falsificat tiquets o comprovants, probablement amb la connivència d'empresaris o botiguers, finalment, i durant les diligències que ha fet la policia els dos dies que han durat les detencions, no s'ha pogut acreditar cap irregularitat en el sentit amb el qual s'acusava l'expolítica i actual funcionària del ministeri d'Afers Socials, lloc de feina al qual va tornar, justament, després d'acabar el seu mandat de cònsol després d'haver estat, també, secretària d'Estat, ministra i consellera general.

En el cas de Manel Torrentallé, la proposta que se li ha formulat passava per imposar-li un any de presó condicionat a pagar una multa corresponent a deu mil euros. Si satisfà el pagament de la sanció en el termini que se li hagi fixat la pena en cap cas es convertirà en ferma. La multa no va associada als diners que hauria distret perquè, en tot cas, els va distreure de forma temporal però no pas definitiva. Perquè en el cas de l’excònsol menor se l’imputa una sostracció temporal de béns públics. És a dir, l'article 390 del Codi penal i per un ús temporal molt breu en el temps. I com s'ha dit abans, sols pel fet d'abonar despeses d'una societat privada (Camprabassa) a través de la targeta d'una institució pública. La inhabilitació per ocupar càrrec públic serà de dos anys. Torrentallé estava manifestament molest amb tot plegat i no hauria entès en cap moment perquè havia d'assumir cap culpa havent acreditat tots els pagaments realitzats. Per això durant la jornada matinal s'havia plantat i no es volia sotmetre al judici ràpid. Finalment se li ha fet entendre que era millor tancar la qüestió i poder passar pàgina amb una pena menor. Com en el cas de Gil, la inhabilitació només l'afecta en el càrrec de cònsol menor. I com que en els dos propers anys ni ho pot ser ni ho serà...

Finalment, i molt abans que els dos altres detinguts -de fet, des del primer moment ja es va assegurar que el nivell de suposada responsabilitat penal era molt diferent-, ja havia quedat en llibertat l'interventor comunal una vegada ha acceptat, a mode de reprimenda condemnatòria, una suspensió de sou i feina, sense multa, per l’omissió del deure de perseguir delictes. De fet, i formalment, Josep Maria Altimir ha estat penat amb una inhabilitació, que és la única condemna que admet l'article 405 del Codi penal que és el que se li ha imposat, i encara només en relació amb el delicte menor d'utilització temporal de béns públics. El gran mal d'Altimir seria haver acceptat que amb la targeta del comú es paguessin despeses relacionades amb Naturlandia, amb Camprabassa, encara que després s'imputés a la societat gestora de l'ecoparc. Altimir ja s'havia plantat en altres moments. Com que la pena és tan manifestament lleu, la inhabilitació pel càrrec d'interventor, la legislació vigent permet transformar-la en una suspensió de feina i sou pel mateix termini que duri la inhabilitació imposada. Això són els tres mesos. 

Cap dels advocats defensors ni cap dels implicats no han volgut fer cap manifestació pública i han deixat l'edifici judicial tan aviat com ha quedat resolt el futur immediat dels seus patrocinats. Una vegada tancat l’afer des del punt de vista judicial i amb l’interventor amb la llibertat recuperada, una part dels integrants de la majoria comunal laurediana, amb el cònsol major, Josep Miquel Vila, al capdavant, han iniciat una reunió per valorar tot plegat i adoptar les mesures que es creguin escaients, sobretot relatives a substituir formalment les tasques que fins ara tenia encomanades Altimir en el temps que duri la suspensió laboral. Diverses fonts han destacat l'enorme feina que l'interventor ha estat fet des que, finalment, Vila el va convèncer perquè es mantingués en el càrrec. La intenció inicial de 'Txema' Altimir era tornar al seu lloc a la intervenció del Govern després de quatre anys molt complicats amb Torrentallé i Gil al costat. Però l'actual cònsol lauredià li té una enorme confiança i, de fet i segons diverses fonts, ha mirat d'estar tan a prop de l'economista com ha pogut aquests darrers dies.

L'evolució de tot plegat i el desenvolupament dels fets, més com han quedat les condemnes i, sobretot, com s'ha arribat al punt d'acceptar les penes per tancar el tema i poder recobrar la llibertat deixant 'matat' definitiva la qüestió (havent-se substanciat l'afer per l'ordenança penal ja no es pot remenar més el cas a no ser que apareguessin elements nous que facin canviar substancialment l'escenari) ha indignat, i molt, en primer lloc, els dos protagonistes que han quedat en llibertat després d'assumir les condemnes. Diverses fonts han explicat que tant Torrentallé com Altimir, que han passat com han pogut el temps de detenció però que han estat molt més sencers en qualsevol cas que Gil, estaven molt enutjats i molestos amb la situació que els ha tocat viure. Diverses fonts han assegurat, també, que si no hagués estat per una confluència de factors, allò que s'ha retret tant a l'excònsol menor com a l'interventor comunal no hauria d'haver passat, en cap cas, d'una falta, com a molt, en l'àmbit administratiu.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.