Fill meu, un dia menys, per Marian Prats

Fill meu, un dia menys, per Marian Prats
Fill meu, un dia menys, per Marian Prats

Marian PRATS, mare de Joan Pau Miquel

Tinc uns records terribles de la seva detenció, records que no oblidaré mai. D'entrada, crèiem que tot canviaria un cop declarés a la Batllia. Crèiem que en un estat de Dret  havia de prevaldre  la presumpció d’innocència. Esperançats, crèiem que la presó preventiva seria, com a molt, fins que s’aixequés el secret de sumari. Més esperançats encara, crèiem que es prendrien mesures cautelars alternatives i podria estar a casa amb la seva família. Res d'això ha estat així. Les negatives de tornar a casa han estat reiterades i poc argumentades i el dolor que ens ha produït  aquestes negatives cada quatre mesos ha picat a una ferida cada cop més profunda i acarnissada. Sentiment de desempara. Però que ningú no s’equivoqui: el dolor ens ha fet créixer, el dolor ens ha fet forts i el dolor ens ha fet encara més lluitadors i buscadors de la veritat. Aquesta és la única meta.

Amb un fill que només li hem vist bondat amb tots els que l'envolten, actitud de servei, treballador, volent fer créixer una empresa en quina prioritzava el benestar dels seus treballadors i les seves famílies, amant i lleial amb la seva dona i fills, amb nosaltres, les seves germanes, cunyats, tiets, cosins, amics i sent correspost al 100%... Això no s´improvisa. Es crea dia a dia.

Podran acusar-lo de moltes coses (d'aquí ve l'expressió “cap de turc” o “ boc expiatori”), però a tots aquells que li volen tan mal, que recordin que les coses que es diuen s'han de provar. I que la veritat és tossuda i aflora tard o d'hora i que té una família unida que l'envolta i que l'estima. La força i serenitat que té en Joan Pau ens la transmet dia a dia a tots per a seguir sense defallir. I tenim molt present que el final està per veure's i per escriure's.

Aquella nit, la del 13 de març de l'any passat, va canviar la nostra vida i, malauradament també, la de molta gent que en aquell moment ni tan sols ho podia imaginat. I fins avui, 500 dies després.

Ho escric des de l'amor, és evident. Però també des de la perspectiva, de la informació i dels fets que han anant succeint al llarg d’aquests 500 dies.

Mai guanyarà la mentida, la falsedat i la foscor. Fill meu, un dia menys per tenir-te entre nosaltres.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.