¿Els salaris dels batlles i els fiscals els ha de fixar una llei qualificada?

El Consell General té en aquests moments a tràmit parlamentari una nova modificació de la Llei qualificada de la Justícia. La legislatura passada, al tomb del món judicial, es van fer tot de canvis. De fet, va ser en el tram final del primer Govern demòcrata quan es va donar un impuls desconegut fins ara en l’àmbit judicial des del punt de vista normatiu. Que hi hagi un nou canvi no hauria de ser especialment significatiu. Ni que la modificació afecti la Llei 28/2014 de 24 de juliol que, en essència, és la que suposa el canvi dels canvis. La que acaba establint la denominada carrera judicial. 

La llei qualificada que és sobre la taula dels parlamentaris fixa estrictament els salaris i complements retributius dels membres de la judicatura, inclosos els fiscals i els integrants del Consell Superior de la Justícia. I aquí ve el recel de diversos sectors jurídics, legals i polítics. ¿Cal establir els sous dels batlles i magistrats per via d’una llei qualificada? ¿Si mai es volen canviar aquests sous, per retallar-los, però també per incrementar-los, caldrà promoure una altra llei qualificada? Les lleis qualificades necessiten un suport parlamentari reforçat respecte de les lleis ordinàries. I si ve és cert que les dues darreres legislatures taronges s’ha donat la majoria absoluta necessària per fer passar el corró no és clar que sempre hi acabi havent aquests suports al Consell. I d’aquí un cert malestar. Una certa incredulitat.

El projecte de llei modifica la Llei 28/2014 de 24 de juliol. I dóna compliment al que estableix la disposició final setena d’aquesta normativa. I que diu: “En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar el projecte de llei de regulació del règim retributiu i de gratificació dels batlles, dels magistrats i dels membres del Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els articles 3, 11, 46, 48 i 55, i també del fiscal general i dels fiscals adjunts.” La disposició parla de projecte de llei. Sense el cognom qualificada. L’exposició de motius del projecte que està a tràmit ara explica que “per coherència sistemàtica” s’ha decidit qualificar la graella salarial i que així tot formi part d’una sola i única normativa: la Llei qualificada de la Justícia. Però no sembla pas aquesta la voluntat inicial del legislador, que més aviat havia encomanat al Govern que elaborés una llei ordinària complementària on fixés el que fixa aquest projecte de llei qualificada de modificació: la graella salarial.

Al seu dia, quan el ministre encarregat de la Justícia, Xavier Espot, va presentar el projecte de llei i ningú no es va a parar a pensar en el format de la mateixa, Espot va explicar que fent un can mas i a mitjà termini el desemborsament que suposarien les ‘noves tarifes’ seria fa o no fa el mateix que en l’actualitat. Hi ha una reubicació de conceptes salarials i caldrà veure com creix el cos judicial i els nivell del mateix per saber exactament fins on s’arribarà. També caldrà veure l’evolució política per saber si qualificar la graella salarial judicial acaba lligant de mans i peus la partida pressupostària destinada a les despeses de personal de l’administració de Justícia. O si seran al seu dia els juristes els que posaran el crit al cel perquè les seves retribucions quedaran desfasades per baixes i no es podran actualitzar perquè no hi haurà els suports parlamentaris escaients.

En efecte, l’article 85.2 de la Constitució estableix que “l’organització judicial és única. La seva estructura, composició, funcionament i l’estatut jurídic dels seus membres hauran d’ésser regulats per llei qualificada”. Però per molt que l’embolcall legal que hagi de regular el món judicial hagi de ser qualificat, no sembla que calgui que disposin de la mateixa atribució els detalls, les concrecions. I una graella salarial, per sort o per desgràcia, des del punt de vista legal, no deixa de ser aquesta concreció, aquell detall. De la lectura de la Constitució en surten tot d’altres matèries que necessiten una llei qualificada. Però mai no sembla que hagin de qualificar-se cap salari. L’article 112 del Reglament del Consell General, en el seu primer apartat, estableix quin suport necessiten les lleis qualificades: “La seva aprovació requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, feta excepció de les lleis que, segons l'art. 57.3 de la Constitució (transferències, competències, finances comunals…), requereixen la majoria absoluta dels Consellers Generals elegits en circumscripció parroquial i la majoria absoluta dels Consellers Generals elegits en circumscripció nacional. En aquesta cas, la votació serà pública i oral per crida.”

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.