Que a la seu de la Justícia fa temps que les coses no rutllen no és cap gran descoberta. I no té res a veure -o potser sí, encara que de forma col·lateral- amb el fet que hi hagi causes que s’acumulen o decisions que treuen de polleguera el justiciable. No. No és això. Es tracta de malestar laboral. De clima enrarit. D’enuig n’hi ha per moltes bandes, però el darrer capítol el protagonitzen les i els oficials de les batllies, de les oficines judicials. Comptats i debatuts gairebé dues desenes de persones que s’han plantat davant el Consell Superior de Justícia (CSJ).
El col·lectiu d’oficials de les batllies han fet arribar un escrit a la cúpula judicial que encapçala Enric Casadevall donant un termini de temps no pas massa llarg perquè solucioni el que ells i elles consideren un greuge comparatiu que fa temps que dura i gairebé tant temps que lamenten i denuncien. O se’ls incrementa la remuneració o se cenyiran estrictament a fer la feina que, segons la descripció del lloc de treball, els pertoca. I això, asseguren les fonts, podria comportar un alentiment encara més gran d’una tasca que ja sovint esdevé feixuga.
I és que amb l’increment de causes, especialment el oficials de les oficines judicials dedicades a la instrucció consideren que han de cobrar més perquè la seva tasca, a banda de ser més voluminosa, és cada vegada més complexa, i acaben assumit, pel mateix preu, tasques que no els corresponen. Els funcionaris d’aquest nivell de l’administració de Justícia haurien intentat posar entre l’espasa i la paret el CSJ. Volen una solució en un parell de setmanes. Si no hi ha resposta en el sentit que ells volen, deixaran de dur a terme algunes de les feines que fins ara estan assumint. La cúpula judicial sols hauria fet passar el missatge que es tornaran a valorar les tasques per decidir si realment són més complexes i cal retribuir-les millor o si, s’escaigués, cal admetre que hi ha algunes feines que no els pertoca fer a aquests professionals de l’administració de Justícia.
I què és un oficial? Planerament la pregunta no és fàcil de respondre. Però per fer-ho fàcil es podria equiparar cada oficina judicial a una mena de petita empresa. El batlle o la batlle seria el director general i el secretari o la secretària judicial esdevindria en aquest símil el gerent de la firma. Totes dues figures han de tenir els pertinents estudis en Dret. Els oficials no necessàriament han de ser titulats, fet que no vol dir que no tinguin coneixements en la matèria. O bé perquè efectivament l’hagin testat acadèmicament parlant o bé pel pòsit que deixa l’experiència.
Per norma habitual, cada oficina judicial té dos oficials, que podrien ser una mena de cap d’administració. I tant han de donar suport, tibar del carro, dirigir i orientar els administratius de l’equip (quatre o cinc per Batllia) com han de complementar i donar suport al secretari o a la secretària judicial. Tant suport que en determinats casos i en determinades circumstàncies hi ha moments en què un dels dos oficials de l’oficina acaba suplint el secretari. I… vaja, que ja n’hi ha prou. Que els oficials es planten. O més ‘money’, o menys feina. O com a mínim, no una feina tan complexa i no prevista en la descripció dels seus llocs de treball.
Comentaris