Els germans Cierco mantenen la pressió sobre els tribunals americans per saber què va motivar el ‘Notice’ del FinCEN

Comentaris

Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) mantenen davant els tribunals americans que la retirada del ‘Notice’ per part del FinCEN no és suficient. I que cal que segueixi el procediment judicial atès que la intervenció del banc i el procés de resolució que estan duent a terme les autoritats andorranes són una conseqüència directa de l’acció de l’agència dependent del departament del Tresor americà. Els germans Higini i Ramon Cierco han presentat les darreres hores un escrit d’al·legacions al document presentat fa quinze dies pels advocats de l’Estat americà que defensen els interessos del FinCEN i que manté que és irrellevant continuar amb el cas.

Les al·legacions presentades pels legítims propietaris de BPA defensen, justament, tot el contrari: que és necessari mantenir el procés judicial viu atès que van ser les accions il·legals protagonitzades pel departament del Tresor i concretades en el ‘Notice’ del 10 de març de l’any passat les que van originar la ‘caiguda’ del banc, afectant així de manera decisiva els actius i la reputació dels accionistes de l’entitat intervinguda a Andorra. La família Cierco manté que de cap manera es pot al·legar, com ha fet el govern americà, que la retirada del ‘Notice’ ha suposat un alleujament definitiu. Recorden els socis principals de BPA que la seva situació no ha canviat en absolut des del 10 de març. I que si hi ha hagut alguna modificació, aquesta ha estat per anar a pitjor. I que la retirada de la nota, el 19 de febrer, no ha suposat cap variació per als accionistes que pugui permetre afirmar que s’ha restablert la seva posició precedent al 10 de març.

En la moció al·legatòria presentada davant la cort del districte de Columbia que dirigeix el cas, es recorda entre altres coses que BPA va ser el gran sacrificat d’una disputa entre reguladors financers com a conseqüència de la incapacitat del Govern d’Andorra per entendre i aplicar les millores en transparència i en els protocols per prevenir el blanqueig que se’ls exigien des dels Estats Units i altres organismes internacionals . I es fa novament referència al cop de martell que gràficament va exposar el seu dia el conseller econòmic de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya, Anton Smith. Vista aquella referència tan gràfica, es diu en les al·legacions, ara el FinCEN i el govern americà en el seu conjunt no pot pretendre rentar-se les mans i traslladar tota la responsabilitat, que també la tenen, a les autoritats andorranes. 

En el document presentat davant la cort americana, s’al·lega que les autoritats dels Estats Units estan actuant de forma premeditada i deliberada per intentar burlar el control judicial que els accionistes de BPA consideren del tot preceptiu en aquest cas. En les al·legacions es posa de manifest que el FinCEN, el departament del Tresor i el govern americà en general estan fent tot el possible per ocultar la realitat d’un procés injust, il·legal i del tot abusiu. Un procés, d’altra banda, que no és excepcional ni anòmal. Ben al contrari, reflecteix un procediment operatiu estàndard del FinCEN en invocar la secció 311 de la Patriot Act.

En primer lloc, el FinCEN emet un o més avisos contra un banc estranger. En els anuncis s'encoratja expressament als reguladors de bancs estrangers a prendre mesures contra l’entitat concernida tot i que formalment s’indica que els advertiments són sols una proposta de regla sancionadora. Els bancs dels Estats Units, però, invariablement tracten l’advertiment com a definitiu. En segon lloc, els reguladors estrangers prenen mesures contra el banc de destinació i/o els bancs dels Estats Units deixen de fer negocis amb l’entitat afectada, fet que li impedeix que continuï funcionant. En tercer lloc, el banc de destinació s'esfondra o les autoritats del seu país d’origen n’inicien un procés de liquidació. Finalment, el FinCEN retira els avisos o, simplement, mai més emet cap norma que es pugui considerar definitiva.

Per últim, en les al·legacions també es considera tota una declaració de demagògia que per justificar la irrellevància de continuar amb el procés judicial, les autoritats americanes pretenguin voler fer creure, com ho pretenen, que les accions i decisions adoptades per les seves homòlogues andorranes són totalment casuals o, com a mínim, sense una relació amb la decisió del FinCEN. Queda clarament acreditat des de l’aparició del cap de Govern d’Andorra el 10 de març que hi ha una acció reacció i que la intervenció del banc per part de l’executiu del Principat és, almenys en aquell moment, una clara resposta al ‘Notice’ del FinCEN per la qual cosa és del tot necessari, mantenen les al·legacions, que s’aclareixi el fons de la qüestió i més enllà de la retirada de la nota es pugui saber exactament per què es va emetre i sobre quins fonaments de dret o de fet es va adoptar aquella decisió.

La voluntat dels Estats Units d’abandonar la qüestió, més enllà de l’actitud adoptada davant els tribunals, és ben clara. Arran d’una recent visita del subsecretari d’Estat adjunt, Conrad Tribble, al Principat, aquest va acabar afirmant que el govern que representa donava per tancat l’afer i que donat que les autoritats andorranes havien reaccionat de forma adequada al que els americans consideraven que calia, és Andorra a qui li toca acabar de resoldre i liquidar la qüestió.

Comentaris

Trending