Les entitats estrangeres que participen del procés de subhasta de Vall Banc haurien fet un pas enrere pràcticament definitiu. La caiguda soferta pels títols borsaris a la Unió Europea (UE) que, alhora, mostra la fragilitat del sector bancari més l’exigència de l’administració andorrana de manteniment dels saldos de l’entitat pont -és a dir, que no hi hagi quitances per als dipositants- hauria fet perdre l’interès que eventualment podien tenir els fons voltors o reestructuradors (com els americans JC Flowers i Apollo) que van fer els passos necessaris per ser inclosos en el ‘data room’ dels actius ‘bons’ de Banca Privada d’Andorra (BPA).
La intenció de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) conjuntament amb la firma Kay Capital, a qui ha delegat alguns dels aspectes tècnics de la subhasta, és que el procés tingui un punt i seguit el darrer dia d’aquest mes amb la presentació de les ofertes qualificades per part de les entitats o empreses que tinguin interès real i definitiu en adquirir Vall Banc. Durant el mes de març, si realment es complís aquest calendari, l’AREB hauria d’adoptar una resolució. Però no és gens clar tot plegat. La denominada ‘llei BPA’ estableix, entre altres coses, que perquè el banc pont es pugui vendre aquest ha de ser operatiu i ara per ara no hi ha corresponsals que permetin fer aquest pas.
I, de moment i vista l’evolució dels mercats financers i altres connotacions, tot sembla indicar que a tot estirar Vall Banc hauria de quedar entre els quatre bancs actualment ja establerts a Andorra. El digital espanyol ‘El Confidencial’ assegura que “el tifó borsari que s’ha donat aquesta setmana ha enviat a pastar fang els pocs grups estrangers que apostaven per Vall Banc”. El mateix mitjà assegura que “a més a més dels dos fons voltors (JC Flowers i Apollo), s’han despenjat també l’altre parell de grups internacionals que havien iniciat el procés. Amb l’enfonsament de les borses que ha castigat sobretot les entitats financeres europees els ofertants en retirada han conclòs que no era el millor moment per comprar un banc, i menys un banc andorrà”.
Així, sobre el paper només hi ha les quatre entitats andorranes analitzant escenaris i escoltant i aclarint dubtes. Com ja va avançar l’Altaveu, durant aquesta setmana, i per etapes, s’haurien fet reunions entre representants de l’AREB i comandaments que ho són de BPA i també de Vall Banc per aclarir neguits i aportar més dades, si calen, de les que s’ofereixen al ‘data room’. Les trobades, que haurien de continuar la setmana vinent -les fonts consultades han assegurat que com a mínim hi ha convocades dues reunions més-, s’han celebrat fins ara en un hotel d’Andorra la Vella.
La voluntat del Govern d’Andorra que no es malmetin els dipòsits que aconseguiran el vistiplau per passar de BPA a Vall Banc es transforma pràcticament en una exigència per als hipotètics compradors que no apliquin ‘descomptes’, menysvaloracions als saldos. Les entitats bancàries andorranes haurien demanat a l’administració cercar una fórmula que els permeti poder compensar l’esforç que ara hauran de fer. Una de les possibilitats que s’hauria posat sobre la taula des del sector financer seria que hi hagi una rebaixa fiscal durant un temps. És a dir, satisfer menys impostos o, almenys, assegurar un marc còmode i inalterable durant anys per al sector. O com a mínim per al comprador final.
Fonts financeres han advertit que, “vist com s’està plantejant tot plegat, queda clar que d’una manera o altra s’acabarà contradient l’esperit de la resolució que fixa la llei. El principi de la resolució fixa que el dipositant no hagi de pagar la factura de la crisi. Però queda clar que ja sigui amb quitances a l’inici o via impositiva al cap del temps, el ciutadà de carrer acabarà pagant els plats trencats d’una situació surrealista”.
Comentaris