El consellers de Liberals Independents del comú d’Encamp han portat a la Justícia el que consideren un greuge comparatiu en matèria salarial. Jordi Troguet i Maribel Lafoz creuen que la remuneració establerta per la majoria demòcrata per aquest mandat contravé l’article 25 de la Constitució, que fixa que “tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis”. Per aquest motiu, els dos consellers han interposat davant la Batllia de guàrdia una demanda urgent i preferent per vulneració de drets fonamentals.
La demanda, que haurà de substanciar la batlle Laura Rodríguez, vincula l’article 25 de la Carta Magna amb un altre precepte constitucional, el tercer, on queda prohibit el principi d’arbitrarietat amb què els consellers liberals, segons fonts jurídiques, consideren que hauria actuat la majoria d’UP DA que dirigeix el comú encampadà. Durant el mandat passat, només hi havia diferència salarial entre els cònsols i la resta d’integrants de la corporació. Tots els consellers rebien 1.700 euros. En canvi, i arran d’un canvi reglamentari promogut fa uns mesos, ara s’estableix una mensualitat de 1.350 euros per als consellers rasos i un de 1.600 per als presidents de comissió. I es dóna el cas que tots els consellers de la majoria presideixen, almenys, una comissió.
Més enllà de denunciar la vulneració de l’article 25 de la Constitució i la suposada arbitrarietat amb què la majoria de DA hauria actuat, la demanda urgent també serveix per impugnar la modificació realitzada al reglament d’estructuració i funcionament del comú. Segons les fonts consultades, l’esmentat reglament establia que la remuneració dels integrants del plenari s’ha d’establir tenint en compte “la càrrega de treball i la complexitat de les tasques assignades”. L’article 30 de l’esmentat reglament sí que preveu una diferenciació entre la retribució que perceben el cònsol major i el menor i la resta de components del consell de comú. Però no s’estableixen diferències entre els consellers malgrat que sí que es parla de modular.
Argumentari
Però la demanda, en allò en què posa l’accent, és en el fet que en prendre la decisió de modificar les remuneracions, els cònsols ho haurien justificat en la major responsabilitat que tenen els presidents de comissió. “Però la responsabilitat no és un concepte que estigui contemplat en el reglament com un element que serveixi per modular els salaris”, han recordat les fonts. I tampoc no és cert, en entendre dels demandants, segons les fonts, que els presidents de comissió tinguin més responsabilitat.
Segons la demanda, els acords de les comissions comunals poden ser preceptius però no són vinculants, perquè l’organisme parroquial que acaba validant tots els acords és el consell de comú, on hi són presents tots els consellers. I tampoc en el marc de la comissió, el president, a parer dels consellers de la minoria, tenen més responsabilitat perquè tots els membres de la comissió tenen el mateix ‘pes’ en el moment d’emetre la seva opinió o vot. “L’única responsabilitat de més que poden tenir els presidents de comissió és la de moderar el debat”, han indicat les fonts.
Un altre element esgrimit per la majoria en el moment de modificar la graella salarial seria la major càrrega dels presidents de comissió. En aquest sentit, la demanda pretendria tombar aquest criteri advertint que els presidents de comissió tenen la càrrega de treball pròpia de la comissió i que és igual per a tots els consellers que la integren. Més encara. Tots els consellers de la majoria presideixen una comissió i solen formar part d’una altra, menter que els consellers de la minoria formarien part de quatre comissions de mitjana. “Per tant, si es parla de càrrega de feina, és obvi que els consellers de la minoria en tenen més”, han assenyalat les fonts.
Finalment, el darrer argument que hauria usat la majoria per avalar el canvi salarial, segons la demanda, seria el fet d’equiparar-se als criteris emprats per la resta de comuns. “Tampoc no funcionaria aquest argument: resulta que són els altres comuns els que estan infringint disposicions legals, inclosa la constitucional”. En aquest sentit, la demanda recordaria també que no es pot retreure als consellers de la minoria que tenen menys feina que els de la majoria perquè no presideixen cap comissió perquè la realitat és que “la minoria no té accés a presidir cap comissió”.
Altres suports (o no)
Per tot plegat, els demandants el que pretendrien és que es deixi sense efecte la modificació salarial aprovada pel comú encampadà tot concloent la Batllia que, efectivament, s’està vulnerant el principi d’igualtat en l’accés al càrrec públic. I no només en el moment d’accedir-hi. També a l’hora de romandre en l’esmentat càrrec. Els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) Independents haurien descartat, almenys per ara, afegir-se a la demanda dels liberals. I tampoc tindrien intenció de dur a terme accions similars malgrat que també van lamentar la modificació salarial. De fet, el que va denunciar en bloc la minoria comunal encampadana va ser que el que s’establia ‘de facto’ amb els canvis salarials era una rebaixa per als consellers de l’oposició per poder permetre un increment de les remuneracions a percebre per la majoria, especialment en el cas dels cònsols.
I si els socialdemòcrates encampadans no seguiran la línia traçada pels liberals, el que no es descarta és que altres consellers de l’òrbita liberal integrats en les minories d’altres parròquies presentin en els propers dies procediments urgents -previstos en l’article 41.1 de la Constitució- pràcticament idèntics al promogut per Liberals Independents d’Encamp. En aquest sentit, fonts d’Unió Laurediana han assegurat que estan valorant la petició feta pels encampadans per decidir si els segueixen els passos. De representants liberals també n’hi ha a les minories d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Ordino.
Comentaris