El Partit Socialdemòcrata (PS Independents) d'Escaldes impulsarà un estudi per detectar els punts negres en relació a la mobilitat per la parròquia per les persones que mateixen alguna discapacitat física. A partir dels resultats de l'auditoria es podrien implementar algunes millores. Entre els exemples proposats pel número cinc de la llista, Toni Fernández, hi hauria la possibilitat de col·locar unes bandes rugoses als passos de vianants o instal·lar semàfors sonors. Fernández ha posat de relleu que actualment encara hi ha nombroses mancances i ha lamentat la poca sensibilitat dels responsables comunals davant les queixes que ha formulat el col·lectiu els darrers anys.
Aprofitant la celebració del dia internacional de les persones amb discapacitat, el candidat ha volgut, de fet, posar un exemple pràctic del dia a dia que viu ell com a persona invident. Ha fet caminar, amb els ulls tapats amb una bena i amb un bastó, a varis periodistes i a la cap de llista, Cèlia Vendrell, pel tram de l’avinguda Carlemany situat entre la font del roc del Metge i la plaça Santa Anna. I tots ells han pogut comprovar de primera mà les dificultats existents: “entrebancs, canonades a les parets, reixes al terra o pilots a la part dreta”. Una sèrie d’obstacles que es van denunciar davant el comú i, ha lamentat, van rebre una resposta gens satisfactòria: “Ens van dir que si no ens agradava, hi havia l’altra vorera que era més àmplia”.
Des de la candidatura s’ha volgut remarcar que el programa electoral incorpora una mesura clau per aquest col·lectiu: l’impuls d’un estudi que analitzi els punts problemàtics existents a la parròquia i un pla per anar-los eliminant segons avanci el mandat. Fernández, però, ha advertit que hi ha nombroses zones on el marge de millora és encara molt gran. “No és només la part alta d’Escaldes que està mal feta, és una mancança de Vivand i també de molts edificis públics”, ha afirmat. El número 5 de la llista ha destacat, a més, que les millores que s’introduirien no només facilitarien la mobilitat del col·lectiu de persones amb discapacitats sinó també la de molta més gent, com ara padrins o persones que hagin de passejar amb carrets de nens petits o de la compra.
Com a exemple dels canvis que es podrien introduir per aconseguir un urbanisme adaptat al col·lectiu, Fernández ha posat sobre la taula les bandes rugoses als passos de vianants o semàfors sonors com els existents a Barcelona, que permeten a les persones invidents activar el xiulet d’avís amb un comandament quan estan a prop i, d’aquesta forma, s’evita que hagin d’estar fent soroll tot el dia.
Comentaris