López ha argumentat amb aquestes afirmacions la necessitat de tramitar una bateria de preguntes que el Govern haurà de respondre per escrit. Amb elles, el polític socialdemòcrata vol saber quins instruments utilitza l’executiu per fer el seguiment de l’evolució de les desigualtats al Principat. En l’escrit tramitat a Sindicatura, el conseller general recorda que “són diversos els estudis sobre els desastrosos efectes que pot tenir la desigualtat a un país, molts d'ells realitzats i publicats per experts i, fins i tot, per premis Nobel”. Entre ells, indica, hi ha “sentiments d'infelicitat, frustració, problemes econòmics però també de baixa qualitat de vida de les famílies, fracàs escolar o dificultats d'accés a la sanitat” que poden derivar “en falta de confiança vers les institucions, en abstencionisme i en falta de participació en la societat”.
L’acusació o atac directe a Espot arriba quan, teòricament, falten poques setmanes no només perquè el cap de Govern, Toni Martí, anunciï quan se celebraran les eleccions generals sinó, també, perquè suposadament Demòcrates per Andorra (DA) desvetlli qui serà el seu candidat. I Espot, encara que ell personalment no estaria del tot a fer el pas i hi ha diversos aspectes que el frenen a l’hora d’assumir el lideratge electoral de la formació taronja, continua sent el principal candidat a ser candidat, valgui la redundància. El polític demòcrata que més suport recull i el que els propis dirigents de DA consideren que és dels pocs que podria aguantar amb prou fermesa el desgast que ja compten que hauran de pagar a les urnes.
Pere López ha formulat tot un seguit de preguntes al Govern alhora que arremet contra qui és la persona més ben posicionada per esdevenir el candidat de DA
Pere López alerta, en l’exposició de motius de les seves preguntes, que “en els darrers anys, la desigualtat ha crescut molt a Andorra” i ho argumenta recordant que “només cal tenir en compte que tres de les grans problemàtiques actuals, segons les darreres onades de l'Observatori, són el preu de l'habitatge, la precarietat laboral i les polítiques socials”. Això, al seu entendre, “ens evidencia el fet que tenim una societat desigual, on uns pocs tenen molt i molta gent ha de treballar hores i hores per tot just, si és que ho fan, arribar a final de mes, amb les conseqüències que pot comportar aquesta situació”.
Per això, López demana a Govern, en primer lloc, “quins indicadors o índexs relatius a la desigualtat, a la qualitat de vida i a la felicitat dels ciutadans empra Govern en la gestió del dia a dia”. En segon terme, pregunta si es fa servir el conegut com a índex de Gini –un dels de referència en aquesta matèria- i, si és així, que es faciliti “les dades històriques i dels darrers anys”. En cas que no s’usi aquest, el conseller general vol saber si “es fa servir algun d'equivalent” i, en aquest cas, també demana xifres. Per últim, interroga a l’executiu sobre si “treballa sota les premisses del World Hapiness Report o algun índex equivalent internacionalment reconegut per mesurar la qualitat de vida i la felicitat dels nostres ciutadans”.
El conseller general del PS ha deixat clar que des de la formació “estem preocupats per l’increment de desigualtats que s’evidencia al país i que deixen clar els estudis del CRES”, especialment en matèria d’habitatge, salaris baixos i prestacions socials. Per això, “ens interessa conèixer quina és la situació comparada amb altres països”, objectiu pel qual és important tenir el càlcul del conegut com a índex Gini –referència a l’hora de calcular les desigualtats dins d’una societat- o algun altre de similar. López ja avança que “segurament, el Govern no els està calculant” o que, en tot cas, “no fa públics uns resultats que, de cap manera, poden ser positius”.
Comentaris