El maldecap dels immobles sense declarar

El maldecap dels immobles sense declarar
El maldecap dels immobles sense declarar

Tenir un habitatge al país la compra del qual, al seu dia, no es declarés degudament s’està convertint en un problema. Fins i tot en el cas de poder vendre l’immoble. Diverses fonts dels sectors immobiliaris i financers han assegurat que els inversors espanyols, o aquelles persones estrangeres que disposen d’una segona residència al Principat i que al seu dia no la van declarar a la hisenda del seu país d’origen estan tenint veritables mals de caps. Fins al punt que els bancs andorrans ni accepten xecs procedents de vendes d’aquests immobles ni tampoc volen mantenir comptes que vagin associats als habitatges en qüestió.

Tot plegat és producte, en grandíssima part, de l’entrada en vigor, a partir del 2018, de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, que permetrà a jurisdiccions com l’espanyola o la francesa obtenir les dades dels seus nacionals des d’un any abans, l’1 de gener del 2017. D’aquí l’interès d’aquells inversors que no tenen els immobles regularitzats per, o bé regularitzar la situació afrontant els pagaments fiscals amb els recàrrecs inclosos que se’ls exigeixin, o bé mirant de vendre les propietats. “Aquell que es vol treure el pis amb menys d’un any per evitar problemes, en algunes situacions l’acaba mal venent. Però també cal tenir en compte que una part important d’aquest pac immobiliari és vell, situat en edificis que molt sovint necessiten reformes. I no pas banals, si no quantioses.” Per això encara costa més de vendre en algunes ocasions.

La situació també afecta els dipòsits dineraris. “Els propis bancs empenyen els clients ‘a desfer’ els comptes que no han estat mai declarats.” Un dels maldecaps importants, segons han assegurat algunes de les fonts consultades, es dóna quan un d’aquests comptes estan associats als pagaments de les despeses que origina el manteniment d’un habitatge que tampoc va ser declarat al seu dia. Una de les ‘solucions’ passa per satisfer aquests rebuts domiciliats a partir del compte d’un agent immobiliari. “Però falta que l’agent en qüestió es presti, i no és pas sempre així. Com en tot, hi ha qui s’arrisca més i qui ho fa menys. El que no es pot concebre és que fa vint, trenta anys, es rebessin aquestes persones, el inversors, amb els braços oberts. Que es venguessin pisos i s’obrissin comptes com l’aigua. Com si es fessin xurros. I avui l’administració i les entitats financeres que tant rèdit van treure amb aquestes operacions no puguin oferir una sortida acompanyada, tranquil·la i sense l’amenaça que suposen els moviments que s’estan fent, i incrementant, els darrers mesos”.

Una solució, no pas fàcil tampoc, és constituir una societat patrimonial. Són argúcies legals o, com a mínim, tècniques legals que permeten capejar el problema. Resoldre’l. Però que en molts casos no surt a compte si no és a partir d’un ‘cert nivell’, segons les fonts consultades, que han reconegut que hi ha un important neguit. I que tant bancs com clients miren de treure’s de sobre tot el que poden per minimitzar el risc.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.