El Govern es va plantejar fer obligatoris els tests d’anticossos

Un informe encarregat al jurista Enoch Alberti va servir per dirimir les diferències d’opinió entre els ministres que creien que calia forçar la gent a sotmetre’s a les proves i els qui dubtaven que això fos efectiu

-
-

El Govern es va plantejar la possibilitat de fer obligatori el programa de tests massius que es començaran a fer a partir de dilluns a tots els ciutadans inscrits. Així es posa de manifest en l’informe que es va encarregar al jurista Enoch Alberti, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. L’estudi apuntava que hi havia “dubtes raonables sobre la cobertura jurídica” de les proves, ja que podrien posar una “ingerència no consentida en els drets a la integritat i la intimitat personals” i, per això, es va decidir mantenir l’aposta per la voluntarietat, malgrat que una part de l’executiu, liderada pel ministre Joan Martínez Benazet, consideraven més adequat establir l’obligatorietat.

De fet, el programa de tests ha generat una certa divisió interna al gabinet. No per la idoneïtat o no de la mesura sinó per les incògnites que planteja de cara al futur. Hi ha ministres, entre ells el de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que tenen dubtes sobre si, realment, a partir dels resultats es podrà forçar la gent que doni positiu a quedar-se a casa, més si no se’ls fa una altra prova -en aquest cas una PCR- més concloent. Per l’altra banda, Benazet i altres membres de l’executiu apostaven per impulsar una obligació a sotmetre’s als tests d’anticossos. En certa forma, l’informe d’Alberti es va encarregar, justament, per intentar desllorigar aquest debat.

L'estudi avisa que obligar a fer les proves podia afectar drets fonamentals

I l’estudi del jurista, que avalua la legislació existent, Carta Magna inclosa, i les disposicions sobre drets humans marcades des del Tribunal d’Estrasburg, apunta que sí que existeix “una base legal genèrica” que permetria al Govern adoptar mesures per fer front a la crisi sanitària del coronavirus, entre elles la pràctica de tests a tota la població, però no suficient per establir que es pugui forçar els ciutadans a fer-se’ls. I és que hi ha “dubtes raonables sobre la cobertura jurídica dels tests obligatoris” que poden afectar drets fonamentals. Concretament, el dret a la integritat -pel fet que les proves suposin una punxada- i a la intimitat personal -per la sensibilitat de les dades sanitàries-.

A l’entendre d’Alberti això exigia “una previsió legal clara i previsible que resulti justificada en un interès imperatiu i proporcionada per a la consecució d’aquesta finalitat”. El jurista entén que la lluita contra la pandèmia de la Covid-19 “constitueix una finalitat justificada”, però hagués fet falta tenir el suport d’una llei. I més concretament, una modificació de la Llei General de Sanitat amb una disposició que “introduís específicament la possibilitat de requerir exàmens mèdics obligatoris a les persones”.

Calia, diu Alberti, canviar la Llei de Sanitat, però això tot just significava poder sancionar a qui es negués

Així, es proposava establir afegir un apartat a l’article 59 que indicaria que “les autoritats sanitàries podran requerir la realització obligatòria d’exàmens mèdics i de tractaments, sempre que sigui necessari per preservar la salut pública o la salut de terceres persones”. Ara bé, l’estudi també advertia que això, però, no garantia que tota la població se sotmetés als tests. En tot cas, implicaria una sanció a les persones que s’hi neguessin.

Amb l’informe a la taula, es va entendre que, per una banda, fer la modificació legal podria endarrerir l’inici del programa. Per l’altra, tampoc es garantia arribar a tota la ciutadania. Per això, es va optar per mantenir el calendari inicial, tot publicant al BOPA diferents edictes que donessin cobertura a les proves, sempre amb caràcter voluntari.

Etiquetes

Comentaris (15)

Trending