El Constitucional avisa que l'actuació dels batlles no pot generar cap dubte

“Un jutge que (en aquest cas un jutge de primera instància) abans d’integrar la carrera judicial va representar i va defensar, com a advocat, una societat amb la qual la societat recurrent actual va tenir i encara té múltiples litigis, implica una situació susceptible de generar aprensions legítimes? La resposta a aquesta qüestió és afirmativa.” Amb aquestes pregunta i resposta metafòrica, el Tribunal Constitucional (TC) acaba de donar la raó a una empresa constructora que havia recusat la batlle ponent d’un plet que li anava en contra. En una sentència recent, el TC analitza la imparcialitat dels jutges. I ve a dir que malgrat que es pugui donar per fet que des del punt de vista subjectiu els professionals del dret, en l’àmbit que sigui, també en el jurisdiccional, actuen d’acord amb el que estableix la llei, cal ser molt curós quan una de les parts planteja dubtes raonables sobre el comportament que podria arribar a tenir el responsable judicial encarregat de dirimir una causa. En la sentència, els magistrats de l’Alt tribunal recorden com és d’important la confiança que els justiciables han de tenir en els jutjadors. “Fins i tot les aparences poden prendre gran importància”, recorda el TC, que hi afegeix: “Per pronunciar-se, en un cas concret, sobre l’existència d’una raó legítima de témer una manca d’imparcialitat per part d’un jutge, s’ha de tenir en compte l’òptica d’aquell que ho denuncia, tot i no ser un element decisiu.” Ni la batlle en primera instància no es va abstenir de participar en la causa ni, tampoc després, la sala civil del Tribunal Superior va atendre a la petició de recusació de la jutge. Tampoc estava d’acord el ministeri fiscal en apartar la batlle de la tramitació de la causa. I això que la responsable judicial en qüestió havia estat advocada fins a final del 2014 i en virtut d’aquella tasca professional “va participar en nombrosos tipus d’accions (consell, defensa i representació) en diversos litigis contra la societat recurrent”. És a dir, una advocada representa un client, o diversos, que actuen legalment contra una empresa. Algunes de les accions plantejades al seu dia encara s’estan tramitant en seu judicial. La lletrada en qüestió deixa l’advocacia i esdevé batlle. Encara no dos anys després ha de decidir sobre un cas en què hi ha implicada l’empresa contra la qual havia actuat com a advocada. És aquí on rau el conflicte que ni el Tribunal Superior ni la fiscalia no veien. Però el Constitucional sí que avisa de com sensible és la percepció que els afectats puguin tenir dels jutges. I la confiança que aquests han de generar, amb la qual cosa qualsevol ombra de dubte és perjudicial. En la sentència, que resol un recurs d’empara que denuncia la vulneració del dret a un jutge imparcial en el marc del dret a la jurisdicció i a un procés degut, el tribunal afirma que “sense posar en dubte la imparcialitat subjectiva de la batlle, és evident que haver defensat, a títols diversos i haver efectuat diversos tipus d’actuacions, en representació d’un client que té, des de fa temps, nombrosos i importants litigis des d’un punt de vista econòmic amb la societat recurrent, genera de manera legítima, sobre la base d’elements objectius comprovats, aprensions justificades sobre la imparcialitat objectiva de la batlle”. I hi afegeix que “a títol subsidiari, hem de destacar que la filosofia de l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia té com a objectiu evitar que el més petit dubte sobre la imparcialitat dels tribunals andorrans pugui existir en l’esperit dels justiciables. A més a més, l’article 73 d) preveu que els batlles o els magistrats han d’abstenir-se o, si no ho fan, poden ser recusats en cas d’haver tingut “qualsevol relació jurídica, professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats”. El Tribunal Constitucional considera que la “relació jurídica” de la batlle amb la societat recurrent està fefaentment establerta a partir del moment en què aquesta, com a antiga advocada, va haver de representar i de defensar els interessos d’un client amb el qual la societat recurrent ha tingut i continua tenint múltiples litigis”.