El Consell General, seguint el criteri del síndic general, Vicenç Mateu, i després d’escoltar la junta de presidents una vegada analitzat un informe jurídic encarregat per la Sindicatura ha decidit denegar el lliurament als organismes judicials del contingut de les compareixences (gravacions i transcripcions) d’aquelles comissions legislatives que se celebrin sota secret, reserva o confidencialitat seguint allò que possibilita el Reglament de la cambra, que té pràcticament rang de llei. La decisió s’adopta arran de la petició de l’advocat de la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, Jean-Michel Rascagneres, de poder disposar de tota la informació relativa a la presència de l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra (BPA) Higini Cierco i de l’advocat i exrepresentant legal dels esmentats accionistes Jaume Bartumeu davant la ‘comissió BPA’.
Rascagneres va fer la petició en el marc de la instrucció del cas de les presumptes coaccions i amenaces que membres de la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola haurien suposadament fet a alts responsables del banc intervingut (com el mateix Higini Cierco o l’exconseller delegat Joan Pau Miquel). Els Pujol són part en la causa ja que van interposar, com també han fet Cierco o Miquel, una querella contra el comissari responsable de la unitat d’afers interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, i contra l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra i inspector de policia Celestino Barroso. El batlle instructor de l’afer, Manel Santolària, va donar curs a les pretensions de la família de l’expresident català i va reclamar al Consell General, a través del síndic, les gravacions i les transcripcions de les compareixences de Cierco i Bartumeu.
La demanda judicial va posar en un ‘problema’ el Consell General. Sindicatura va acordar demanar un informe jurídic extern i aquest conclou que la cambra parlamentària ha de mantenir la plena confidencialitat d’aquells actes als quals els dóna aquest rang i, que en cas de lliurar informació d’una comissió que s’hagués celebrat sota condicions de secret o reserva, es podria incórrer en un delicte de revelació de secrets. I que, en qualsevol cas, l’organisme judicial “hauria de justificar molt (perquè necessita la documentació o material escaient) i justificar els motius pels quals no es podria tenir” la mateixa informació per una altra via, com per exemple citant a declarar els compareixents, tal i com ha explicat la subsíndica general, Mònica Bonell, aquest divendres, després de la celebració de la junta de presidents.
Després de debatre la qüestió, s’ha acordat que des de Sindicatura, i en representació del Consell General, “es contestarà negativament” a la petició del batlle. I que la negació de la demanda judicial es basarà i es motivarà amb arguments que s’inclouen en l’esmentat informe encarregat per l’òrgan de direcció i presidència de la cambra. Bonell ha explicat que seria suposar molt que una vegada rebi la denegació, el batlle torni a sol·licitar la mateixa documentació. I que encara que ho faci motivant millor la sol·licitud “d’entrada tampoc” no seria resposta positivament. “No es lliuraria aquesta informació”, ha explicat la subsíndica que ha deixat clar, però, que formalment es una decisió que correspon adoptar a la junta de presidents i que serà ella la qui debatrà la qüestió si es torna a posar sobre la taula.
Aquest informe també podria tenir repercussions respecte algunes possibles compareixences a la ‘comissió BPA’, com per exemple la de Joan Pau Miquel, ‘congelada’ per ara encara que no desestimada del tot malgrat que els demòcrates s’hi oposen perquè el cap de Govern, Toni Martí, i alguns dels advocats que treballen en la causa en l’entorn de l’executiu no volen sentir ni parlar que l’exconseller delegat de BPA pugui acudir a la seu parlamentària a exposar la seva versió d’allò que se li pugui demanar o allò que vulgui explicar. Bonell ha dit que més enllà del que diu l’informe hi hauria d’haver, també, una normativa pròpia més enllà dels punts del Reglament del Consell que actualment permeten considerar confidencials o secretes algunes comissions legislatives.
“Seria bo tenir una normativa; això voldria dir establir modificacions en el Reglament”, ha explicat la subsíndica, que ha deixat clar que el grup demòcrata és clarament favorable a disposar de l’esmentada regulació abans d’acceptar o permetre determinades compareixences. Bonell ha admès que alguns presidents de grups parlamentaris “han demanat de ser àgils i posar-nos a escriure” aquesta normativa per tal que pugui ser ja aplicable abans no es tanqui la ‘comissió BPA’. Però la número 2 del parlament andorrà també ha remarcat que, malgrat que es podria fer una reforma reglamentària només per introduir aquesta qüestió, també hi ha altres canvis previsibles i que potser caldria fer-los tots de cop. “No ha quedat concretat”, ha afirmat Bonell. De canvis se’n preveuen fer des del primer moment que Vicenç Mateu va agafar les regnes de Sindicatura. En una de les primeres manifestacions públiques que va fer investit ja com a síndic, el polític escaldenc va marcar-se com a repte la modificació del Reglament. Sis anys després, però, els canvis encara estan al calaix.
Comentaris