El col·lectiu Raiffeisen.ad considera que la venda de Vall Banc s'ha fet a partir d'un "Frankenstein legal"

El col·lectiu Raiffeisen.ad ha demanat a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que li faciliti tota la documentació relativa a la venda de Vall Banc per poder comprovar els termes en què s’ha dut a terme. El portaveu de l’esmentat col·lectiu i exconseller general Eusebi Nomen sospita que una vegada més no s’ha respectat la llei i, en conseqüència, i si no es lliura la informació aclaridora en els terminis escaients, Nomen no descarta impugnar la venda. L’economista considera que l’operació que posa Vall Banc sota el comandament de JC Flowers està basat en un “Frankenstein legal”.

Raiffeisen.ad entén que l’AREB ha pogut estar emprant indistintament i segons la seva conveniència l’empara de la ‘llei BPA’ o del codi d’administració per tal de procedir a la venda del banc pont. Encara més, Nomen ha acusat l’AREB de “privatitzar” l’entitat pont, “una situació que no s’ha vist mai i que és contrària a Dret” perquè una societat privada, en aquest cas “un fons d’inversió que no està ni sota el teu (el de Govern) control” pugui beneficiar-se de condicions que “són d’interès públic”.

L’economista i exparlamentari ha recordat que Vall Banc, mentre ha tingut un caràcter públic, es podia entendre que tingués “uns privilegis” com el fet de no haver de complir “amb certes garanties o no haver de complir amb ratis de solvència o de liquiditat” però que en el moment que aquest banc passa “a mans privades” es pot produir una irregularitat de tal calibre que si es demostra que hi ha hagut dol o voluntarietat pot comportar “que iniciem una bateria d’accions penals contra el Govern i l’INAF” que són les institucions que han autoritzat la venda del banc a JC Flowers.

Formalment, Raiffeisen.ad ha sol·licitat a l’AREB que en virtut de l’article 57 de la llei 8/2015 que estableix com s’han de publicitar les decisions preses per l’agència, s’informi “sobre quina base legal s’ha venut el 100% de les accions” a JC Flowers i de quina manera “Vall Banc ha deixat de tenir la categoria d’entitat pont” perquè “si això no ha succeït, el que s’ha fet és privatitzar l’entitat pont i s’està deixant desemparats els clients”. Eusebi Nomen ha explicat que el col·lectiu que representa és l’únic que està legitimat per impugnar la venda de Vall Banc perquè és l’única organització que va impugnar el plec de condicions de la subhasta dirigida de l’entitat pont.

A Nomen també se li ha demanat per la querella interposada pel Govern contra diversos executius de BPA. L’economista s’ha estimat més, d’entrada, no pronunciar-se, encara que amb posterioritat ha afirmat que creu que “es tracta d’una cortina de fum” per tal d’ocultar la venda de Vall Banc, que continua operant amb moltes dificultats i tot i estar ara en mans totalment privades amb prerrogatives que no se sustenten en cap normativa legal. L’economista ha afirmat, en referència a algun dels aspectes que destaca la querella, com les suposades advertències que altres bancs havien fet a BPA alertant-los que sabien que blanquejaven i per tant que havien, suposadament, de redreçar el rumb, que pel coneixement que té ell del món financer “cap banc n’avisa a un altre i li diu que és blanquejador. El que fa és tallar la relació o comunicar qualsevol fet a la seva respectiva UIF”.