Les sessions presencials a l’escola s’hauran de centrar en fer un balanç dels aprenentatges realitzats al llarg del curs i fer una valoració global del procés seguit. Així ho estableix la ‘Nota informativa sobre les condicions pedagògiques de retorn a les escoles’ elaborat pel ministeri d’Educació i Ensenyament Superior. L’horari escolar, el calendari i la data establerta per al final de curs es mantenen. I només hi haurà servei de menjador “si l’escola i l’entitat gestora corresponent poden assegurar les condicions sanitàries”.
El protocol esmentat estableix certes prioritats, com ara tenir molt en compte els alumnes més vulnerables, als quals se’ls haurà de garantir, si escau, una presència superior al centre respecte a d’altres alumnes. També es remarca molt la importància del “treball emocional”, “tant sigui per gestionar tot el que s’ha viscut els darrers dos mesos com per preparar el tancament del curs i el retorn a l’escola el mes de setembre”.
El treball emocional prendrà protagonisme “tant sigui per gestionar tot el que s’ha viscut els darrers dos mesos com per preparar el tancament del curs i el retorn a l’escola el mes de setembre”
El calendari i l’horari de les activitats lectives presencials dependrà de la planificació de cada centre educatiu i s’haurà de tenir en compte cadascuna de les fases educatives. És a dir, no és el mateix l’ensenyament obligatori que el pre-obligatori o el post-obligatori. Així, “no es proposaran activitats lectives presencials als alumnes de 3 i 4 anys. Pels alumnes de 5 anys es poden organitzar sessions presencials”. En canvi, per al post-obligatori “es deixa la llibertat als centres d’organitzar les activitats presencials amb la freqüència que els sembli més pertinent tenint en compte, entre altres els períodes d’avaluacions o exàmens oficials”.
El nucli més important, com sembla lògic, se centra en l’ensenyament obligatori, on “cada centre educatiu organitzarà l’activitat presencial dels alumnes i haurà de garantir l’assistència de cadascun d’ells com a mínim una vegada per setmana”. En aquest sentit, segons recomana el document al qual ha tingut accés l’Altaveu, a l’hora d’organitzar l’assistència presencial caldria prioritzar “els alumnes que estan en procés d’adquisició de la lectoescriptura. Generalment alumnes del primer cicle (6-7 anys)” i “els alumnes que fan un canvi de nivell educatiu. En aquests casos és especialment rellevant fer un balanç del procés seguit, dels aprenentatges realitzats i de tancar l’etapa corresponent”.
Servei d’acollida dels alumnes
Els centres educatius hauran d’assegurar l’acollida dels alumnes menors de 14 anys, encara que s’imposen alguns requisits als pares o tutors d’aquests menors. Així, el servei es garanteix "sempre que els progenitors hagin d’assistir de forma presencial al seu lloc de treball i no tenen familiar fins al segon grau de consanguinitat o d’afinitat que pugui tenir cura raonablement dels fills o les filles. S’exceptuen els avis que per qüestions sanitàries, no es contempla que puguin tenir cura dels seus nets”.
L’horari del servei d’acollida és l’habitual del centre escolar i per tenir-hi accés “cal que la família s’adreci a la direcció del centre, que signi la declaració jurada i que adjunti un certificat de l’empresa justificant la necessitat d’assistència presencial del treballador i l’horari de treball”. El protocol deixa clar que “les activitats que realitzen els alumnes en els moments d’acollida no tenen valor lectiu. Igualment, s’adequarà l’espai per aquells que hagin de realitzar deures o tasques encomanades pels seus mestres”.
Comentaris (5)